Publicitat Google

dimecres, 30 d’abril de 2014

The passenger

The Passenger by Iggy Pop on Grooveshark
I am the passenger and I ride and I ride
I ride through the city's backsides
I see the stars come out of the sky
Yeah, the bright and hollow sky
You know it looks so good tonight

I am the passenger
I stay under glass
I look through my window so bright
I see the stars come out tonight
I see the bright and hollow sky
Over the city's ripped backsides
And everything looks good tonight
Singing la la la la la.. lala la la, la la la la.. lala la la etc

Get into the car
We'll be the passenger
We'll ride through the city tonight
We'll see the city's ripped backsides
We'll see the bright and hollow sky
We'll see the stars that shine so bright
Stars made for us tonight

Oh, the passenger
How, how he rides
Oh, the passenger
He rides and he rides
He looks through his window
What does he see?
He sees the sign and hollow sky
He sees the stars come out tonight
He sees the city's ripped backsides
He sees the winding ocean drive
And everything was made for you and me
All of it was made for you and me
'Cause it just belongs to you and me
So let's take a ride and see what's mine
Singing la la la la.. lala la la [x3]

Oh the passenger
He rides and he rides
He sees things from under glass
He looks through his window side
He sees the things that he knows are his
He sees the bright and hollow sky
He sees the city sleep at night
He sees the stars are out tonight
And all of it is yours and mine
And all of it is yours and mine
So let's ride and ride and ride and ride
Oh, oh, Singing la la la la lalalala

dimarts, 29 d’abril de 2014

Enaltir l'absurd

Portava uns mesos estudiant el comportament de l'espècie. L'analista no havia tingut cap problema en determinar les quatre motivacions bàsiques dels individus: respiració, aliment, plaer sexual i descans. Ara estava discernint diferències en funció dels hàbitats i per això canviava la base d'operacions a diari. Avui dimarts, examina els darrers fets significatius del territori que l'ocupa: un responsable polític provoca un incendi com a part d'una celebració; una dona gran i desarmada regala una bufetada a un home substancialment més jove i més protegit, qui la denuncia; efectius policials detenen persones acusades d'enaltir el terrorisme mentre d'altres enalteixen impunement recents genocidis; i tot això entre llibres, roses, funerals multitudinaris i gent fotografiant-se a ells mateixos mentre mengen plàtans.
La cosa es complica, val més extreure conclusions aviat, abans no es desbordi l'absurd i li toqui quedar-s'hi més dies en aquesta part del planeta.

dilluns, 28 d’abril de 2014

sbornia

L'Horacio va relliscar una mica més i va veure molt clarament tot el que volia veure. No sabia si calia escometre l’empresa des de dalt o des de baix, amb la concentració de totes les seves forces o més bé com ara, escampat i líquid, obert a la claraboia, a les veles verdes, a la cara de xai trist de la Maga, a Ma Rainey que cantava Jelly Beans Blues. Més aviat així, més aviat escampat i receptiu, esponjós com tot era esponjós si s'ho mirava molt de temps i amb els veritables ulls. No estava tan borratxo com per no sentir que havia destrossat casa seva, que dins d'ell res no era al seu lloc però que al mateix temps- era cert, era meravellosament cert -, a terra o al sostre, sota el llit o surant en una palangana havia estrelles i trossos d'eternitat, poemes com sols i enormes cares de dones i de gats on cremava la fúria de les seves espècies, en la barreja d’escombraries i plaques de jade de la seva llengua on les paraules es trenaven nit i dia en furioses batalles de formigues contra escolopendres, la blasfèmia coexistia amb la pura menció de les essències, la clara imatge amb el pitjor lunfardo. El desordre triomfava i corria per les habitacions amb els cabells penjant en flocs astrosos, els ulls de vidre, les mans plenes de baralles que no casaven, missatges on faltaven les signatures i els encapçalaments, i sobre les taules es refredaven plats de sopa, el sòl estava ple de pantalons tirats, de pomes podrides, de benes tacades. I tot això de cop creixia i era una música atroç, era més que el silenci apelfat de les cases en ordre dels seus parents irreprotxables, al mig de la confusió on el passat era incapaç de trobar un botó de camisa i el present s'afaitava amb trossos de vidre a falta d'una navalla enterrada en algun test, enmig d'un temps que s'obria com un penell a qualsevol vent, un home respirava fins a no poder més, se sentia viure fins el deliri en l'acte mateix de contemplar la confusió que l'envoltava i preguntar-se si res d'això tenia sentit. Tot desordre es justificava si tendia a sortir d’ell mateix, per la bogeria es podia potser arribar a una raó que no fos aquesta raó la fallida de la qual és la bogeria. "Anar del desordre a l'ordre", va pensar Oliveira. "Sí, però quin ordre pot ser aquest que no sembli el més nefand, el més terrible, el més insanable dels desordres ? L'ordre dels déus es diu cicló o leucèmia, l'ordre del poeta es diu antimatèria, espai dur, flors de llavis tremolosos, realment quina sbornia tinc, mare meva, cal anar-se'n al llit de seguida. "I la Maga estava plorant, en Guy havia desaparegut, l'Etienne marxava al darrere d’en Perico, i en Gregorovius, en Wong i en Ronald miraven un disc que girava lentament, trenta-tres revolucions i mitja per minut, ni una més ni una menys, i en aquestes revolucions Oscar’s Blues, clar que pel mateix Oscar al piano, un tal Oscar Peterson, un tal pianista amb una mica de tigre i pelfa, un tal pianista trist i gros, un tipus al piano i la pluja sobre la claraboia, en fi, literatura.

Julio Cortázar. Fragment del capítol 18 de Rayuela. Traducció Maria J Cabrera

divendres, 25 d’abril de 2014

Paràsit



La cosa va estar ben clara pràcticament des del començament. Diuen que, sovint, en les relacions, hi ha un que dóna més que l'altre. En el seu cas no calia ni plantejar-s'ho. Eren el més pur i clar exemple d'amfitriona i hoste. Foragitar-lo va ser una renaixença.

dimecres, 23 d’abril de 2014

Sant Jordi 2014 2.0

Sant Jordi i la princesa Laia feia 5 anys que eren casats i la monotonia s'havia instal·lat en ses putes vides. Un matí, mentre els dos eren en una terrassa prenent un gintonic, ell enviant piulades a Twitter i ella enviant whatsapp a ses amigues (i a algun amic secret), s'atansà per darrere el drac temible.

Tot i que fotia una cridòria del 15, ells dos estaven tan ofuscats amb els seus respectius programes que no se'n van adonar que el drac es cruspia el pobre príncep idiota.

Quan la princesa veié el drac, xisclà de calent, i li demanà un últim favor, tot extasiada:

  • ”Oh, drac, deixa'm fer-me un selfie amb tu per poder enviar a les meves amigues...”.


El drac es posà la cua a la cara, pensant que com d'idiotes s'havien convertit els humans, i digué:

  • “Mira, noia patètica, t'ho permeto perquè a veure si així algú aprèn la lliçó...”

La princesa emocionada i nerviosa, alhora, va fer un parell de selfies i els envià a ses amistats, grups de xat, amants, amics, amigues, família i va passar 10 filtres per poder penjar la foto a Instagram.

  • “Oh, drac, em dones 5 minuts més de vida per veure quanta gent fa Favorit o comenta la foto?”


El drac començà a esbufegar i digué:

  • “Em cago en els iPhones, els prínceps salvadors i les princeses estúpides enganxades a les xarxes socials”


Tot seguit, donà un cop de cua a l'iPhone i aquest sortí disparat contra un roser i es trencà en mil bocins.

La princesa, quan veié que aquella recent extensió de la seva mà, havia mort, morí darrere seu, declamant:

  • “Ohhhh, entenc ma vida sense el príncep idiota però no l'entenc sense el meu estimat iPhone...”


I de cop, caigué al terra i s'anà desfent i desintegrant (ja que tenia en el mòbil una aplicació “CianurApp” que l'enverinava en cas que el mòbil morís).

El drac alçà el vol i dirigint-se a la resta d'humans que poblaven la plaça, cridà:

  • “Estimats humans del segle XXI, em feu por i pena alhora i n'estic fins els collons dels vostres invents despersonalitzadors. Com que no suporto la vostra indiferència, me'n vaig mar enllà, on hi ha avions desapareguts, per no compartir vida amb vosaltres...”


Quan el drac, emocionat, obrí els ulls, se n'adonà que tota la plaça, plena de gent, eren mirant el seu corresponent mòbil i ni l'havien escoltat.

El drac, trist i esmaperdut, remuntà el vol i marxà i mai més el tornaren a veure...


I ara és tradició, en aquest país de merda, cada 23 d'abril, que ells i elles es regalin un iPhone per poder fer i construir ses vides més tristes i ensopides però alhora més fàcils.

FIN DE LA CITA

Léo Taxil. Llegit a: Sant Jordi 2014

dimarts, 22 d’abril de 2014

L’edat d’or

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs.» Al cap d’una bona estona, li preguntà:

—Què et passa, ara? Què tens?

—He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món.

—Que no ho veus, infeliç —digué—, que la portes posada?

Pere Calders

dimecres, 16 d’abril de 2014

El jardí de flors


Convé saber que un jardí planejat de manera molt rigorosa, en l'estil dels "parcs a la francesa", compost de massissos, bancals i platabandes disposats geomètricament, exigeix gran competència, i molta cura.

Per contra , en un jardí de tipus "anglès", els fracassos de l'aficionat es dissimularan amb més facilitat. Alguns arbustos, un quadre de gespa, i una sola platabanda de flors barrejades que destaquin netament, a l'abric d'una paret o una tanca ben orientades, són els elements essencials d'un conjunt molt decoratiu i molt pràctic.

Si per desgràcia alguns exemplars no donen els resultats previstos, serà fàcil reemplaçar-los per mitjà de trasplantaments; no per això s'ha d'advertir imperfecció o descuit en el conjunt, ja que la resta de flors, disposades en taques de superfície, alçada i color diferents, formaran sempre un grup satisfactori per a la vista.

Aquesta manera de plantar, molt apreciada a Anglaterra i els Estats Units, es designa amb el nom de mixed border, és a dir, "bancal barrejat”. Les flors així disposades , que es barregen, es confonen i desborden  sobre d’altres com si haguessin crescut espontàniament, donaran al seu jardí un aspecte campestre i natural, mentre que les plantacions alineades, en quadrats i en cercles, tenen sempre un caràcter artificial i exigeixen una perfecció absoluta.

Així, per raons tant pràctiques com estètiques, cal aconsellar l'arranjament en mixed border al jardiner aficionat .


Almanach Hachette.

Julio Cortázar. Rayuela, capítol 134. Traducció Maria J Cabrera

divendres, 11 d’abril de 2014

Crisi de parella, 3

La seua xicota el deixà per desendreçat i caòtic. I tenia raó: quan hagué de passar per les cinc fases del dol, va fer malament la primera (negació),  es va oblidar de la segona (ira), va fer la quarta (depressió) abans que la tercera (negociació) i va repetir dos cops la cinquena (acceptació).

Josep. Llegit a: un blog imprescindible Descans: el blog d'un home que descansa: Crisi de parella, 3

dijous, 10 d’abril de 2014

Living the Life of a Dreamer


Living the Life of a Dreamer by Alice Russell on Grooveshark
Who were you before you were?
Before the sweets passed through your teeth
Before the games you learnt weren't there
Before your mama would soap up your hair

Where did you learn to snatch those toys
And tell me where did you learn to make that noise
Screaming seemed to get you far
Spitting your dummy out of your cart

Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means
Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means

Greedy greedy greedy, take take take
Then its kissy smiley, fake fake fake, Like a cake
A, BC, DEF greedy, do you think that you can change
Up yourself, so you can stand on your friends heads, I said
Chocolate's on the pillows are complimentary
That's what I said, on the fence!

Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means
Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means

Dreamer, dreamer, dreamer, dreamer
Dreamer, dreamer, dreamer, dreamer

Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means
Living the life of a dreamer
Do you know what it means, do you know what it means

Like my friend Icarus, went and melted off his wings
Like a fallen fallen angel lifts his heavy weights before
he sings
That bitch that cut off Samson's hair
It ain't nice, and it sure ain't fair

Now everybody, so play fair, we are the same, we are the same
As everybody, so play fair, we are the same, we are the same

Who were you before you were
Before the sweets passed through your teeth
Before the games you learnt weren't there
Before your mama would soap up your hair

Where did you learn to snatch those toys
where did you learn to make that noise
Screaming seem to get you far
Spitting that dummy filling your cart

Living the life of a dreamer
Your living the life do you know what it means
Your living the life of a dreamer
Your living the life do you know what it means
Your living the life of a dreamer
Its not what it seems

dimecres, 9 d’abril de 2014

Saviesa


Mai és massa tard per ser savi.

Daniel Defoe

dimarts, 8 d’abril de 2014

Caixes de vidre

Al bar, protegits del fred (potser seria cosa d'entrar i prendre un got de vi), un grup de paletes xerrava amb l'encarregat del taulell. Dos estudiants llegien i escrivien en una taula, i Oliveira els veia alçar la vista i mirar cap al grup dels paletes, tornar al llibre o al quadern, mirar de nou. D'una caixa de vidre a una altra, mirar-se, aïllar-se, mirar-se: això era tot.

Julio Cortázar. Fragment del capítol 23 de Rayuela. (Traducció Maria J Cabrera)

dilluns, 7 d’abril de 2014

L’exprés



Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

Pere Calders

divendres, 4 d’abril de 2014

Contra tot pronòstic

I contra tot pronòstic, havia vingut amb mi. La veia d'esquena traficant amb les cassoles d'aquella cuina inundada d'olors, canyella i poma, ceba i comí. Amb la llum que entrava de biaix per la finesta la camisola blanca se li transparentava. Semblava un personatge d'un quadre de Vermeer d'un altre segle. Sabia que dinaríem a fora, amb el barret de palla per protegir-nos d'un sol encara benevolent. Sabia que seria un dinar plàcid, amb menjar elaborat sense pressa, amb una digestió lenta i una migdiada sense son. Semblava increíble que l'escapda s'hagués pogut fer realitat després de tant de parlar-ne, com si fos un somni, com si fos un mite, aquella mena de fantasies recurrents que no s'acaben complint mai però esdevenen un refugi cómode per aturar l'estrès o contrarestar l'apatia que se t'instal·la al cos en dies grisos. Per salvar-se del tedi la ment s'escapa, d'una manera ituïtiva, cap als paradisos artificials, que poden ser un viatge exòtic, un any sabàtic, un amor prohibit, un hotel de luxe, un curs de submarinisme, un harem d'homes o de dones segons les aficions. Acostumen a ser miratges que no es materialitzen, només permeten penjar-te de la parra una estona i agafar aire, per després seguir, amb el súper, la reunió, la depilació, la declaració de la renda, i el polvo del dissabte, tan clàssic, tan comfortable, primer ella sobre, després a sota, i agafar el son igual que un avió s'enlaira per la pista. Però aquell estiu, contra tot pronòstic, marxàvem juntes.

Mireia Rosich. Llegit a: Art and life: Micorelat: Contra tot pronòstic

dijous, 3 d’abril de 2014

Esbós d'un somni

Bruscament sent un gran desig de veure el seu oncle i s'afanya per carrerons retorçats i costeruts , que semblen esforçar-se per allunyar-lo de la vella casa pairal. Després d’un llarg caminar (però és com si tingués les sabates enganxades a terra) veu el portal i sent vagament bordar un gos, si això és un gos . En el moment de pujar els quatre gastats esglaons, que allarga la mà cap al picador, que és una altra mà que estreny una esfera de bronze, els dits del picador es mouen, primer el dit petit i poc a poc els altres, que van deixant anar interminablement la bola de bronze. La bola cau com si fos de plomes, rebota sense soroll al llindar i li salta fins al pit , però ara és una grossa aranya negra. La rebutja amb un cop de mà desesperat , i en aquell instant s'obre la porta: l'oncle està dret, somrient darrere de la porta tancada. Canvien algunes frases que semblen preparades, uns escacs elàstics . «Ara jo he de contestar...» «Ara ell dirà...» I tot passa exactament així. Ja son a una habitació brillantment il·luminada, l’oncle treu cigars embolicats en paper platejat i li ofereix un. Molta estona busca els llumins, però en tota la casa no hi ha llumins ni foc de cap mena, no poden encendre els cigars, l'oncle sembla ansiós que la visita acabi, i per fi hi ha un confús comiat en un passadís ple de calaixos a mig obrir i on amb prou feines queda lloc per moure’s.

En sortir de la casa sap que no ha de mirar cap enrere, perquè... No sap més que això, però ho sap, i es retira ràpidament, amb els ulls fixos en el fons del carrer. A poc a poc es va sentint més alleujat. Quan arriba a casa està tan rendit que se'n va a dormir de seguida, gairebé sense desvestir-se. Llavors somia que està en el «Tigre» i que passa tot el dia remant amb la seva xicota i menjant xoriços al restaurant Nuevo Toro.

Julio Cortázar. Traducció Maria J Cabrera

dimecres, 2 d’abril de 2014

Habilitats comunicatives

S'apuntà a la jornada de formació en Habilitats Comunicatives Aplicades a la Cerca Activa de Feina que li proposaren a l'oficina de treball. Un cop finalitzat, i amb un gran entusiasme, s'adreçà a una entrevista de treball.

Començà saludant amb energia i un somriure a tothom que es trobava. Escoltava atentament, assentia poc i amb credibilitat. Fou assertiu per explicar la seua formació, pedagògic per resumir i empoderar la seua experiència laboral i empàtic per entendre les necessitats de l'empresa.

El seu burrículum no encaixava en el perfil buscat ni a martellades, així que no el contractaren. Però el community manager de l'empresa l'agregà a totes les xarxes socials, l'entrevistador el convidà a fer unes copes, i la recepcionista li passà el seu telèfon tot fent-li l'ullet.

Josep. Llegit a: Descans: el blog d'un home que descansa: Habilitats comunicatives