Publicitat Google

divendres, 31 de gener de 2014

Microconte per a nens zombies

"El dia que em vaig morir, va ser un dia com qualsevol altre. Em vaig llevar, em vaig prendre un cafè amb dues galetes, vaig anar al despatx amb metro, vaig dinar al bar de sota, vaig pujar altre cop al despatx, vaig tornar a casa amb metro, vaig sopar davant de la tele, em vaig rentar les dents i em vaig ficar al llit. Jo ja era mort, però allò s’assemblava tant a la vida, que ni ho vaig notar."

davidabadú. Llegit a: Microconte per a nens zombies - Avui tampoc trauré la pols

dijous, 30 de gener de 2014

Exercici

La veritat, l’exercici no és tan difícil com es podia pensar. Blau amb blau. El triangle al forat del triangle. El cub al forat del cub. Espera, ara el verd amb el verd i la rodona blanca al forat rodó blanc. Així, ja està! Magnífic, ara un xiulet i s’obre la trampeta i surt el plàtan. L’exercici no és gens complicat, quan li agafes el truc. Ara l’humà anota els resultats a la llibreta i em deixa tranquil una estoneta perquè em pugui menjar el plàtan. S’hauria de veure si ell seria capaç d’enfilar-se al pneumàtic que hi ha penjat del sostre i fer tres tombs complets agafat només d’un peu i menjant un plàtan.

Daniel Boada. Llegit a: Microcontes

dimecres, 29 de gener de 2014

Un xic d'insolència

"Aprendràs, a mesura que envelleixis, que les regles estan fetes per ser trencades. Sigues prou audaç per viure la vida en els teus propis termes, i mai, mai demanis disculpes per això. Ves contra corrent, no et conformis, pren el camí menys transitat en lloc de la ruta més coneguda. Riu-te a la cara de l'adversitat, i salta abans de mirar. Balla com si tothom t'estigués mirant. Marxa al ritme del teu propi tambor. I obstinadament nega't a encaixar"

"De vegades necessitem un cor trencat per fer-nos aixecar i que ens ajudi a veure que valem molt més del que estem assumint"

"La gent tòxica contaminen tot el que els envolta. No ho dubtis. Fumiga"

"Pots estimar-los, perdonar-los, voler coses bones per a ells... però tot i així seguir endavant sense ells"

"Prefereixo estar tot sol amb dignitat que en una relació que m'obligui a sacrificar el meu amor propi."

Mandy Hale

dimarts, 28 de gener de 2014

O que será

O Que Sera by Antonio Carlos Jobim, Vinicius de Moraes, Toquinho & Miucha on Grooveshark
O que será que me dá
que me bole por dentro, será que me dá
que brota à flor da pele, será que me dá
e que me sobe às faces e me faz corar
e que me salta aos olhos a me atraiçoar
e que me aperta o peito e me faz confessar
o que não tem mais jeito de dissimular
e que nem é direito ninguém recusar
e que me faz mendigo, me faz suplicar
o que não tem medida, nem nunca terá
o que não tem remédio, nem nunca terá
o que não tem receita

O que será que será
que dá dentro da gente e que não devia
que desacata a gente, que é revelia
que é feito uma aguardente que não sacia
que é feito estar doente de uma folia
que nem dez mandamentos vão conciliar
nem todos os ungüentos vão aliviar
nem todos os quebrantos, toda alquimia
que nem todos os santos, será que será
o que não tem descanso, nem nunca terá
o que não tem cansaço, nem nunca terá
o que não tem limite

O que será que me dá
que me queima por dentro, será que me dá
que me perturba o sono, será que me dá
que todos os tremores me vêm agitar
que todos os ardores me vêm atiçar
que todos os suores me vêm encharcar
que todos os meus nervos estão a rogar
que todos os meus órgãos estão a clamar
e uma aflição medonha me faz implorar
o que não tem vergonha, nem nunca terá
o que não tem governo, nem nunca terá
o que não tem juízo

dilluns, 27 de gener de 2014

Teoria triangular de l'amor

La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís. Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, finalment, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor. Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.

Tipus d'amor


Combinacions d'intimitat, passió i compromís
Agradar o Amistatintimitat
Atracció o desigpassió
Amor buitcompromís
Amor romànticintimitatpassió
Amor d'amicintimitatcompromís
Amor irracional (idili)passiócompromís
Amor complertintimitatpassiócompromís

El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.
  1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: la intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Sternberg diu que aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader.
  2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.
  3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i la intimitat es perden. En les cultures en què hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
  4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.
  5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També se sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.
  6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar la intimitat.
  7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir".
Llegit a: Teoria triangular de l'amor - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

dimarts, 21 de gener de 2014

Negre



Havia intentat oblidar-la, no la volia veure. L'esperava al taulell engolint cerveses. Guarda, dissimuladament, un got trencat a l'infern.

Andreu Palatsí. I Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila

dilluns, 20 de gener de 2014

Microconte per a nens d’altres móns

    "Tot contemplant la posta del tercer sol, que els tenyia la pell d’una lluïssor turquesa, el Bit finalment es va decidir: va passar el braç per les espatlles d’ella i se la va acostar delicadament per besar-la. Però ella no es va immutar. I no era desamor, no. La unitat femenina 3A R016 (SO Android TroubleMaker) no responia perquè se li havia penjat el cor en el moment menys oportú." 

You must restart.

davidabadú. Llegit a:  Avui tampoc trauré la pols - Microconte per a nens d'altres móns

divendres, 17 de gener de 2014

Perdre la fe

Convertir-se en pasta de paper per fer nous llibres és llei de vida. Això no hauria d’espantar un pobre recull de contes que vivia a la lleixa d’una llibreria des de fa dos anys, però passar aquest tràngol per cinquena vegada li ha fet perdre la fe.

Jesús M. Tibau. Llegit a: La bona confitura - Perdre la fe

dijous, 16 de gener de 2014

Relativitat

El passeig lent amb el crepuscle de fons els serveix per descobrir, un cop més, que tot és relatiu. Que mentre ells es compliquen la vida, el mar continua enviant onades contra les roques, i les roques aguanten, amb una aigua que ja no és exactament la mateixa. Mentre ells busquen paraules, les troben i no les troben, el sol continua el seu descens, de mica en mica es fa fosc i els envolta aquella brisa tan agradable. No forcen res, es mantenen a una mitja distància, cadascú amb els braços agafats rere l’ esquena o, en altres moments, amb les mans entretenint-se amb una branca del camí. Miren cap a l’horitzó i, només quan la conversa ho fa inevitable, es busquen els ulls. Ni que sigui per confirmar que és preferible adonar-se’n aviat. De l’absència de futur, vol dir ell. “Sí, és millor”, accepta ella.

Isidre Grau. Fragment de "Els amants volàtils"

dimecres, 15 de gener de 2014

Lletres rebels

Les lletres de la novel·la que escrivia el Jaume es van rebel·lar. Quan, a cada punt i a part, veien com havien quedat ordenades segons el criteri de l’autor, no s’agradaven. Una nit que havia treballat fins tard i s’havia adormit sobre el teclat van iniciar la revolució de les grafies. Van alliberar-se de la cotilla imposada per la llei de l’escriptura de caràcters i es van barrejar les unes amb les altres en una autèntica orgia abecedària. Quan el Jaume es va desvetllar, va veure el garbuix de lletres que s’havia format a la pantalla del seu ordinador. Lluny de frustrar-se, va trobar-hi una utilitat. Ara ja no és novel·lista, ara fa sopes de lletres per un diari.

Xavier Sanjuan. Llegit a: lletres rebels - unmicrorelataldia

dimarts, 14 de gener de 2014

Viure sense tu

Viure sense tu by Antonia Font on Grooveshark
Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven,
de mans i de perfums.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

dilluns, 13 de gener de 2014

La música de l'asfalt

La policia ha detingut aquesta tarda un individu de mitjana edat que respon a les sigles R. M. S. Després d’un llarg forcejament els dos agents han aconseguit reduir-lo i, literalment, desenganxar-lo de la via principal on interrompia estirat a terra el trànsit de vehicles. Els nombrosos testimonis asseguren que, a l’arribada de les autoritats, l’home portava una llarga estona de boca terrosa i amb l’orella fixada a l’asfalt o, per ser més exactes, a una d’aquelles sinuositats artificials amb que les autoritats pertinents regulen, no pas sense controvèrsia, la velocitat dels vehicles a les nostres ciutats. Un cop a comissaria, els representants de la llei—després d’un minuciós interrogatori— han pogut constatar l’evident estat d’embriaguesa en què es trobava el detingut, així com la seva gran imaginació. Aquest, entre efluvis etílics i un singlot distintiu, ha confessat que, a la sortida d’un bar, no ha pogut evitar —davant l’anunci d’aquell senyal de trànsit, ha dit barbotejant— abraonar-se sobre el paviment ondulat. Els guàrdies, expectants, finalment han pogut escatir la veritable causa de tot plegat. Sembla ser que l’home, argumentant una passió desenfrenada per la música de pel·lícules —i pel mam han pensat a l’uníson els dos gendarmes—, ha explicat que ha perdut l’oremus en veure el senyal —bandes sonores— i, entusiasmat, s’ha deixat portar pels sons èpics que emetia la calçada. I encara, aliè a les profundes riallades, finalment desbocades, dels seus interlocutors ha exposat el seu enuig pel repertori interpretat, el qual ometia una obra mestra com és “Memòries d’Àfrica”.

Gustav. Llegit a:  La música de l'asfalt


divendres, 10 de gener de 2014

El conte dissortat

Ja va néixer amb fòrceps, però  després de la incubadora i de diverses revisions, va quedar una mica més presentable per anar pel món. Va fer el convenient descans en una carpeta d’ordinador i un bon dia, el seu pare va decidir que tenia la talla adequada per ser enviat a un concurs, a provar les seves armes.

Però no hi va haver sort. I un rere l’altre, va anar rodolant pels diversos concursos comarcals, regionals, nacionals. Sense èxit. Per a uns, era massa seriós, per a altres, era trivial. Ensucrat per a aquell jurat, fat per a l’altre, massa picant per al de més enllà. Algú el va titllar de pamflet feminista, per a d’altres, era una història d’amor ja molt vista i per a la majoria, un conte anodí, que va passar sense pena ni glòria.

Desesperat, va decidir canviar d’aparença, convertir-se en poema i emprendre el periple de nou. Un jurat el va trobar massa proper a la prosa poètica, l’altre un poema pretensiós. La majoria, però, el van considerar mediocre. El poema que havia estat conte ja no sabia què fer per ser reconegut. I fer-se article periodístic? O eixamplar-se molt i convertir-se en novel·la?

Avorrit de la vida, es va tornar a amagar dins una carpeta d’ordinador. I allà s’està, esperant temps millors.

Carme Ballús. Llegit a: La bona confitura - El conte dissortat

dijous, 9 de gener de 2014

Percepcions

Tenia doble personalitat i un contracte de pràctiques. Tenia la sensació que només cobrava una quarta part del que es mereixia.


Xavier Sanjuan. Llegit a: Percepcions - Un microrelat al dia

divendres, 3 de gener de 2014

Ai, Maria

Ai Maria! by Dusminguet on Grooveshark
No era pas gaire tard
per no veure-hi massa clar
no caminava, em gronxava
per l'acera del carrer.
Sols una moneda
dringava entre els meus dits bruts
no valia pas gaire més
que els meus records recuits

Ai, ai Maria
the colors of the rainbow have appeared

Badallant ballades
jo davallo carrer avall
d'un tris-tras d'un tros ben brut
I found myself dead, very good!
Cares tortes, cops de copes
booms d'estiu i poca-soltes
rodamons assegurats
i bandarres afincats

Ai, ai Maria...

Nena toia esbufega'm
trucs de llit sense profit
les promeses dels meus gots
són encara per omplir

Jo que hi entro amb decisió
i del vi en faig el meu patró
però el patró no era pas el vi
sinó el gordo que em féu sortir

Ai, ai Maria...

Amb la cua entre cames
i tot el cul ben escaldat
encenc un llumí despert
pel meu últim cigarret.
Llavors un cop de sort
un esglai, l'aparició
era ella, entre les santes
l'última sense calces

dijous, 2 de gener de 2014

El cinquè dia

Melissa va empènyer la porta del bar i va buscar la figura del seu amant amb el cor exaltat. Aquell era el gran dia. Aquell era el dia que havien acordat per fer realitat el somni, trencar amb les seves vides i començar-ne una de nova, conjuntament, només ells dos sols contra el món, a qualsevol racó del planeta.

Quan el va veure, però, per un estrany ressort de la memòria va recordar que Déu havia creat l’home el mateix dia que els cucs i els animals feréstecs. Va seure al seu davant i el va esguardar sense atrevir-se a pronunciar cap paraula. Ara que eren lliures, s’adonava que aquell home era igual que tots els altres, potser, fins i tot, un xic inferior. Quan les seves mirades es van estimbar dins dels ulls de l’altre, van comprendre que estaven tenint el mateix i idèntic pensament.

Afortunadament, havien mentit. Cap dels dos no havia fet les maletes, ni comprat cap bitllet. Tampoc no havien escrit cap carta de comiat a ningú. Aquell vespre, com cada vespre, van tornar a casa a sopar amb les seves respectives famílies.

Maria Cirera. Llegit a: La bona confitura - El cinquè dia

dimecres, 1 de gener de 2014

New year's day

New Years Day by U 2 on Grooveshark
Yeah...
All is quiet on New Year's Day
A world in white gets underway
I want to be with you
Be with you night and day
Nothing changes on New Year's Day
On New Year's Day

I will be with you again
I will be with you again

Under a blood red sky
A crowd has gathered in black and white
Arms entwined, the chosen few
The newspapers says, says
Say it's true it's true...
And we can break through
Though torn in two
We can be one

I...I will begin again
I...I will begin again

Oh...
Maybe the time is right
Oh...maybe tonight...

I will be with you again
I will be with you again

And so we're told this is the golden age
And gold is the reason for the wars we wage
Though I want to be with you
Be with you night and day
Nothing changes
On New Year's Day