Publicitat Google

dimecres, 31 de juliol de 2013

66

Facetes de Morelli, el seu costat Bouvard et Pécuchet, el seu costat compilador d'almanac literari (en algun moment deia "Almanac" a la suma de la seva obra).

Li agradaria dibuixar certes idees, però és incapaç de fer-ho. Els dissenys que apareixen al marge de les seves notes són pèssims. Repetició obsessiva d'una espiral tremolosa, amb un ritme semblant a les que guarneixen l'stupa de Sanchi.

Projecta un dels seus molts finals del seu llibre inconclús, i deixa una maqueta. La pàgina conté una única frase: "En el fons sabia que no es pot anar més enllà perquè no n'hi ha." La frase es repeteix al llarg de tota la pàgina, donant la impressió d'un mur, d'un impediment. No hi ha punts ni comes ni marges. De fet un mur de paraules il·lustrant el sentit de la frase, el xoc contra una barrera darrere de la qual no hi ha res. Però cap avall i a la dreta, en una de les frases falta la paraula 'n'hi'. Un ull sensible que descobreix el buit entre els maons, la llum que passa.

Julio Cortázar. Rayuela, capítol 66. Traducció Maria José Cabrera

dilluns, 29 de juliol de 2013

I el temps?

I el Temps? Tot recomença, no hi ha un absolut. Després cal menjar o desmenjar, tot torna a entrar en crisi. El desig cada tantes hores, mai massa diferent i cada vegada una altra cosa: trampa del temps per crear les il·lusions. «Un amor com el foc, cremar eternament en la contemplació del Tot. Però de seguida es cau en un llenguatge desaforat.»

Julio Cortázar. Rayuela, fragment del capítol 9. Traducció Maria José Cabrera

dilluns, 22 de juliol de 2013

Son i vigília

A aquella hora li passava que s’omplia de pensaments aliens, dona nobis pacem, que el paio que et protegeix tingui pesos duradors, coses així, i també de cop li queien esquinçalls d’una matèria mental, alguna cosa entre noció i sentiment, per exemple que refugiar-se era l'última de les malapteses, que l’única cosa insensata i per tant experimentable i potser eficaç hauria estat atacar en lloc de defensar-se, assetjar en comptes d'estar aquí tremolant i fumant i esperant que el 18 tornés amb els rodaments, però durava poc, gairebé com les cigarretes, i les mans li tremolaven i ell sabia que no li quedava més que això, i de cop un altre record que era com una esperança, una frase on algú deia que les hores del son i la vigília no s'havien fos encara en la unitat, i a això seguia un riure que ell escoltava com si no fos seu, i una ganyota en la qual es demostrava complidament que aquesta unitat estava massa lluny i que res del somni li valdria a la vigília o viceversa.

Julio Cortázar. Rayuela, fragment del capítol 56. Traducció Maria José Cabrera

dimecres, 10 de juliol de 2013

Barques de paper


Barques de paper
varava en la llarga
quietud del vent.

L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

Salvador Espriu

Nits amb Txarango


He caigut a terra i m'he aixecat
he caminat descalç quan cremava l'asfalt
Hi ha onades que m'han tombat,
ones que mai haurien pogut tocar-me
He estat al lloc que no tocava
i he perdut el tren, el temps
M'han caigut els somnis de les mans
el més vital entre les dents
He après el millor de la gent
he après de les fades
però, però tinc les butxaques foradades
Que de vegades, eh, és a l'aigüera el més calent
i el més sensat no és urgent

Tu, que m'expliques que dóna del mar
el duel contra l'embat vençut
deixa que plorin els teus ulls
Tu sempre dius que s'atrauen
els bons desitjos i estan vius
cap ona mai més podria tocar-te
No demanis perdó
que no som de goma i no reboten els cops
Tu, que rius tant,
que encomanes pau al teu voltant
perdona, deixa't cuidar
perquè som els teus germans
Recordo nits impressionants
on cantàvem delícies al port
de la ciutat que ens ha fet forts
Recordo nits impressionants...

Dins meu, crida
una veu rebel crida
Dins meu, crida
obre la nit obre la mar
Obreee, crida
una veu rebel crida
Dins meu, crida

És la rialla,
la casa de tots
on va néixer un somni dolç
un clown, un equilibrista del son
un mindamú de batalla
que balla les danses del circ,
el nostre elixir, és on volem anar
a la festa de disfresses
a la lluna Clownia, amb tu

Amb tu que rius tant
que fas màgia a cada instant
a cada plaça de la ciutat, del mar,
nostre llar, nostre far, nostre foc
que poc a poc valent calent s'encén
Quan la gràcia i la desgràcia
es donaven la mà
Llàstima, llàstima
però recordeu germans
que la vida regala
una bicicleta a qui pedalalalalaaaa

Dins meu, crida
i una veu rebel crida
Dins meu, crida
obre la nit obre la mar
Obre, crida
una veu rebel crida
Dins meu, crida

Obre els seus bells carrers,
obre les valls,
sobre els meus ulls menuts
obre els encants
obre la seva nit sobre la mar
obre una veu rebel que crida
obre un basar de revetlla
obre les mans,
obre els teus ulls, l'asil, obre el ramal
obre la seva nit sobre la mar
obre una veu rebel que crida
obre-la, obre-la, obre-la, obre-la obre-la
una veu rebel que crida
obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la
obre la nit, obre la mar
obre-la, obre-la, obre-la, obre-la obre-la
una veu rebel que crida
obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la,
obre-laaaa

Dins meu, crida
i una veu rebel crida
Dins meu, crida
obre la nit obre la mar
Obreee, crida
una veu rebel crida
Dins meu, crida, cridaaaa, hu!

Nits amb Txarango
vull la nostra cançó
nits amb Txarango
vull la nostra cançó
nits amb Txarango
vull la nostra cançó
Nits amb Txarango

dimarts, 9 de juliol de 2013

L'engany

Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.

Maria Beneyto

dilluns, 8 de juliol de 2013

knock on wood

Knock on Wood by Amii Stewart on Grooveshark
I don't want to lose you
This good thing
That I got
'Cause if I do
I will surely,
surely lose a lot
'Cause your love is better
Than any love I know
It's like thunder and lightning
The way you love me is frightening
You better knock, knock on wood, baby

I'm not superstitious about ya
But I can't take no chance
You got me spinnin', baby
You know I'm in a trance
'Cause your love is better
Than any love I know
It's like thunder, lightning
The way you love me is frightenin'
You better knock, knock, knock on wood, baby

Think I better knock, knock, knock on wood
Think I better knock, knock, knock on wood
Think I better knock, knock, knock on wood
Think I better knock, knock, knock on wood
Think I better knock

divendres, 5 de juliol de 2013

Bes

El bes va arribar com arriben les onades, suaument però sense que res pugui aturar-les.

Sílvia Soler (L'estiu que comença)

dijous, 4 de juliol de 2013

Recull

Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat?
Pau Claris

Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada
Antoni Gaudí

El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies!!!!
Francesc Macià

Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat
Enric Prat de la Riba

La llibertat no és negociable
Pau Casals

No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos
Antoni Rovira i Virgili

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors
Francesc Pujols

Qui perd els orígens, perd la identitat
Joan Salvat-Papasseit

Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
Josep Armengou

Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil
Joan Sales

Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n'és
Josep Pallach

Estem farts d'haver de demanar perdó per existir
Joan Fuster

dimecres, 3 de juliol de 2013

Kafka

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s'agitaven indefenses davant els seus ulls.
(...)

La metamorfosi. Frank Kafka

dimarts, 2 de juliol de 2013

Gosses negres

Però l'amor, aquesta paraula... Moralista Horaci, temorós de passions sense una raó d'aigües profundes, desconcertat i esquerp a la ciutat on l'amor es diu amb tots els noms de tots els carrers, de totes les cases, de tots els pisos, de totes les habitacions, de tots els llits, de tots els somnis, de tots els oblits o els records. Amor meu, no t’estimo per tu ni per mi ni pels dos junts, no t’estimo perquè la sang em cridi a estimar-te, t'estimo perquè no ets meva, perquè ets a l'altre costat, allà on em convides a saltar i no puc donar el salt, perquè en el més profund de la possessió no ets en mi, no t’aconsegueixo, no passo del teu cos, del teu riure, hi ha hores en què em turmenta que m'estimis (com t'agrada fer servir el verb estimar, amb quina cursileria el vas deixant caure sobre els plats i els llençols i els autobusos), em turmenta el teu amor que no em serveix de pont perquè un pont no es sosté d'un sol costat, mai Wright ni Le Corbusier faràn un pont sostingut de un sol costat, i no em miris amb aquests ulls d'ocell, per a tu l'operació de l’amor és tan senzilla, et curaràs abans que jo i això que m’estimes com jo no t’estimo. És clar que et curaràs, perquè vius en la salut, després de mi serà qualsevol altre, això es canvia com els cossets. Tan trist escoltant el cínic Horaci que vol un amor passaport, amor passamuntanyes, amor clau, amor revòlver, amor que li doni els mil ulls d'Argos, la ubiqüitat, el silenci des d'on la música és possible, l'arrel des d'on es podria començar a teixir una llengua. I és tonto perquè tot això dorm una mica en tu, no caldria més que submergir-te en un got d'aigua com una flor japonesa i a poc a poc començarien a brollar els pètals acolorits, s’imflarien les formes blegades, creixeria la bellesa. Donadora d'infinit, jo no sé prendre, perdona’m. M'estàs atansant una poma i jo m’he deixat les dents a la taula de llum. Stop, ja està bé així. També puc ser groller, fixa’t. Però fixa't bé, perquè no és gratuït.

Per què stop? Per por de començar les fabricacions, són tan fàcils. Treus una idea d'aquí, un sentiment de l'altre prestatge, els lligues amb ajuda de paraules, gosses negres, i resulta que t'estimo. Total parcial: t'estimo. Total general: t'estimo. Així viuen molts amics meus, sense parlar d'un oncle i dos cosins, convençuts de l'amor-que-senten-per-les seves-esposes. De la paraula als actes, xe, en general sense retòrica no hi ha res. El que molta gent diu estimar consisteix a triar a una dona i casar-se amb ella. La trien, t'ho juro, els he vist. Com si es pogués triar en l'amor, com si no fos un llamp que et parteix els ossos i et deixa estacat al mig del pati. Vós diràs que l'escullen perquè-la-estimen, jo crec que és al vésre. A la Beatriz no se la tria, a la Julieta no se la tria. Tu no tries la pluja que calarà fins els ossos quan sortis d'un concert. Però estic sol a la meva estança, caic en artefactes d'escriba, les gosses negres es revengen com poden, em roseguen des de baix de la taula. Es diu a baix o a sota? Igual et mosseguen. Per què, per què, pourquoi, why, warum, perchè aquest horror a les gosses negres? Mira-les aquí en aquest poema de Nashe, convertides en abelles. I aquí, en dos versos d'Octavio Paz, cuixes del sol, recintes de l'estiu. Però un mateix cos de dona és María i la Brinvilliers, els ulls que s'ennuvolen mirant un bell ocàs són la mateixa òptica que es regala amb els recargolaments d'un penjat. Tinc por d'aquest proxenetisme, de tinta i de veus, mar de llengües llepant el cul del món. Mel i llet hi ha sota la teva llengua ... Sí, però també està dit que les mosques mortes fan tufejar el perfum del perfumista. En guerra amb la paraula, en guerra, tot el que sigui necessari encara que hagi de renunciar a la intel·ligència, quedar-se a la mera comanda de patates fregides i els telegrames Reuter, en les cartes del meu noble germà i els diàlegs del cinema. Curiós, molt curiós que Puttenham sentís les paraules com si fossin objectes, i fins i tot criatures amb vida pròpia. També a mi, de vegades, em sembla estar engendrant rius de formigues ferotges que es menjaran el món. Ah, si en el silenci covarà el Roc... Logos, faute éclatante. Concebre una raça que s'expressés pel dibuix, la dansa, el macramé o una mímica abstracta. Evitarien les connotacions, arrel de l'engany? Honneur des hommes, etc. Sí, però un honor que es deshonra a cada frase, com un bordell de verges si la cosa fos possible.


Rayuela, capítol 93. Julio Cortázar. Traducció Maria José Cabrera