Publicitat Google

dimecres, 3 d’abril de 2013

Digues a la teva parella: "Sense tu també m'aniria bé"


Joan Garriga, psicoterapeuta gestàltic, especialitzat en relacions de parella.

Tinc 55 anys. Vaig néixer a Bellpuig (Urgell) i visc a Barcelona. Sóc psicòleg. Tinc dos fills, l’Aram (33) i en Tomàs (17), de dos matrimonis… que van acabar en divorci. Política? Espiritualitat al poder! Creences? “Déu és més que jo mateix” com deia Sant Agustí.

Necessitem parella?
Anhelem un vincle que ens reporti pertinença, intimitat, sexualitat i creixement.

I la parella ho dóna?
Sí, però avui volem que la parella serveixi al nostre jo… i això ens ho complica tot.

Puc ser feliç sense parella?
Sí. Conec un monjo feliç, sense sexe, però amb pertinença, intimitat i creixement.

I vostè?
Em vaig casar, em vaig divorciar. Em vaig tornar a casar, hi vaig apostar fort… i em vaig tornar a divorciar. Després vaig tenir una parella molt amorosa amb qui no convivia… i va ser la millor relació que he tingut mai!

I què va passar?
Que al cap de set anys va voler tenir un fill… i jo no. És un motiu de ruptura segura!

I avui, com va la cosa?
Tinc amor, però sense viure en parella.

Val més sol que mal acompanyat?
Sí, però gairebé tothom prefereix estar mal acompanyat! Solem preferir algun vincle, encara que sigui de mal amor!

Què cal fer per tenir bon amor?
Hi ha quatre etapes. Primera, enamorament: “Em mous molt… però et veig poc”. Segona, relació: “Ja et veig millor i, tot i així, et trio perquè caminem plegats!”

Tercera.
Compromís: “Estem creant alguna cosa més important que les nostres famílies d’origen i parelles anteriors”.

I quarta?
Entrega: “T’estimo a tu i al que et dirigeix!”. Ja és un amor molt desenvolupat.

Per què?
És el desig espontani que l’altre sigui feliç. Ets feliç en la plenitud de l’altre!

Un gran pas.
Sí! Cal saber això: ningú, ningú!, no et pot fer feliç. I ningú, ningú!, et pot fer infeliç.

I doncs?
La teva felicitat només depèn de la teva connexió íntima amb el teu ésser interior.

I de què depèn aquesta connexió?
D’estar en pau amb les teves figures paternes i familiars per no carregar amb nusos… que després voldràs ventilar en la parella.

Això passa?
Una parella no són dues persones, són dos sistemes familiars que es troben.

Quin cost i benefici té la parella?
“Val més casar-se o ser solter?”, van preguntar a Sòcrates. I va respondre: “Casa’t. Si et va bé, seràs una mica feliç. I si et va malament… seràs filòsof!”

Doni’m algun exemple de mal amor.
“Sense tu no podria viure”, diem a la parella, com si fossim nens. Mal amor! Bon amor: “Sense tu també m’aniria bé”

Ah.
… però, com a adult, trio estar amb tu. “T’estimo per tu mateix”, diem, i no és bo! El bon amor consisteix a dir: “T’estimo malgrat tu mateix”. És a dir, el bon amor accepta les ombres de l’altre, acull i llima les asprors dels egos que es troben.

Continuï, continuï…
“Vull parella” mal amor!Abandona la demanda… actua! “Val més que em prepari per ser parella” Troba la manera de ser bon company… i les altres coses vindràn soles.

Un amor molt intens i emocional?
No! Aquestes turbulències empobreixen i desvitalitzen, responen a ferides infantils i vells anhels no satisfets. El que és enriquidor és que la relació flueixi amb facilitat!

Tota parella és una relació de poder…
No! És cooperar, és que un i un siguin més que dos. Mal amor és dir: “T’ho dono tot”

Ah, sí? Per què?
Donar molt pot originar un sentiment de deute en l’altre i empetitir-lo. Ja no hi haurà igualtat. Dóna el que l’altre et pugui tornar sense haver de perdre la dignitat!

I si hi ha una part que no en té prou?
Pot ser que estigui ancorada en un guió d’insatisfacció que es nodreix de demanda. Li donis el que li donis, no n’hi haurà mai prou!

Un altre exemple de mal amor.
Anteposar els pares o els fills a la parella. El bon amor és: “Primer nosaltres! Abans que les nostres famílies d’origen i que els nostres fills en comú”.

Un altre exemple de bon amor.
Riure i plorar plegats davant qualsevol adversitat: morts, avortaments, ruïnes...

Que n'és, de difícil, que la parella duri!
Doncs que duri el que duri. Entrar en l'amor de parella també vol dir estar disposat a acceptar l'eventual final de la relació.

Quan dura de mitjana una parella?
Podem esperar tenir entre tres i quatre parelles al llarg de la vida, amb el consegüent estrès emocional! Cada final ens ensenya el dolor i la desafecció per tornar al carril de l'amor i de la vida al cap d'un temps.

Regali un últim consell per fomentar el bon amor en una parella.
No doneu per fet que coneixeu la parella! Mireu-la cada dia com si fos nova i veureu el que no vèieu! Ens relacionem amb la imatge que ens hem creat de l'altre, però es correspon amb la persona que és avui?

Conclusió amorosa.
Solem reclamar a la parella que ens faci feliços, però el bon amor és sentir el desig espontani que l'altre sigui feliç.

Víctor-M. Amela entrevista a Joan Garriga. La Contra de la Vanguàrdia de dijous 14 de març de 2013.