Publicitat Google

dijous, 28 de febrer de 2013

En vull una més

Es diu, es conta i comenten que un nàufrag vivia solitari en una illa deserta. Després de molts anys de soledat i de silenci, un matí va trobar en un platja una làmpada brillant i misteriosa. L’home, sens dubtar-ho, va fregar la làmpada i en va aparèixer un geni
- Et concediré dos desitjos – va dir el geni -: un per rescatar-me del mar i un altre per alliberar-me del meu captiveri El primer desig va ser immediat... era el que més havia trobat a faltar, el que havia somniat durant tots aquells anys a l’illa....
- Vull tenir una ampolla sempre freda de la meva cervesa preferida inesgotable, irrompible i eterna
- És fàcil – va dir el geni -. Concedit
Un petit núvol va aparèixer als peus del nàufrag i, a l’interior, una ampolla de cervesa L’home va beure amb desesperació i ple de desig postergat
Quan va acabar de fer la glopada més llarga de la seva vida, va mirar l’ampolla i va comprovar que encara estava plena
Va deixar anar unes grans riallades i va començar a abocar la cervesa a la sorra. El raig daurat del líquid queia infinit a la platja, però l’ampolla no es buidava. Llavors va llançar el preuat tresor contra una roca, però el vidre no es va trencar i l’ampolla continuava plena de cervesa fins al capdamunt
L’home va fer una altra glopada interminable i es va eixugar la boca amb la mà...
- Quin és el teu segon desig? – va preguntar el geni - Necessites temps per pensar-te’l?
El nàufrag era insaciable, i els insaciables són molt poc creatius...
- No – va dir l’home - Vull tenir una altra ampolla igual!

Jordi Gutiérrez Jané, llegit a : Vols llegir relats?

dimecres, 27 de febrer de 2013

Volar, tornar, quedar-se

A qui estimes, dóna-li ales per volar, arrels per tornar i motius per quedar-se.

Dalai Lama

Angoixa

Per al psicòleg cognitiu Ricardo Ros, l'angoixa és una resposta normal a l'ésser humà, i també a tots els animals, quan existeix un perill real. L'angoixa és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa. Segons aquest psicòleg, quan el cervell interpreta erròniament que hi ha perill es produeixen tots els símptomes de l'ansietat (suor, taquicàrdies, falta de concentració, falta de memòria, bloqueig). Segons aquesta deducció l'angoixa és la por al desconegut, ja que la reacció davant del perill real és la por.

Font:  Viquipèdia, Angoixa

dimarts, 19 de febrer de 2013

Fly away





I wish that I could fly
Into the sky
So very high
Just like a dragonfly

I'd fly above the trees
Over the seas in all degrees
To anywhere I please

Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah

Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah

Let's go and see the stars
The Milky Way or even Mars
Where they could just be ours

Let's fade into the sun
Let your spirit fly
For we are one
Just for a little fun
Oh, oh, oh yeah !

I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah

I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah

I got to get away
Girl I got to get away
Oh oh oh yeah

I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
Oh Yeah !

I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
I got to get away

I want to get away (4x)
Yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
Girl I got to get away

I want to get away (4x)
Yeah

I want to get away
I want to fly away
Yeah with you
Yeah yeah yeah yeah yeah

dilluns, 18 de febrer de 2013

M


M by Elena on Grooveshark

Ella s'ha posat
el millor vestit
però a la seva edat
creu invisibles els seus encants.

Surt del vestidor i es troba de front
aquell noi alt i prim amb qui li agradaria
ballar un twist.

A les vuit en punt ja surt del saló;
enfila el carrer
i mentre puja al bus va imaginant
que el noi ben plantat li agafa la mà
sota un envelat i ballen plegats.
S'encenen els llums i els miren mil ulls.
La nit estelada, somriures callats,
paraules boniques, còctels a vessar,
mirades que cremen... Tot esta embastat.
Quan un cop al colze la fa reaccionar
un home del bus diu que vol baixar.

Quan veu el mercat,
pica per baixar
i a cuita-corrents
compra quatre coses per sopar.

Ja és a casa quan
es posa aquell vals que li fa pensar
que el ball és el millor que li ha passat.

I agafa un coixí, l'abraça ben fort,
es posa a ballar enmig del menjador,
tot ple de records d'aquells que fan goig,
els que la Maria, dia rere dia, repassa amb amigues
quan queden al bar, i riuen i canten de felicitat.
I es queda contenta pensant que ha fet sempre
les coses com mai havia imaginat.

divendres, 15 de febrer de 2013

Castles made of sand / Little wing



Down the street you can hear her scream "you're a disgrace"
As she slams the door in his drunken face,
And now he stands outside and all the neighbours start to gossip and drool.

He cries "Oh girl, you must be mad,
What happened to the sweet love you and me had?"
Against the door he leans and starts a scene,
And his tears fall and burn the garden green.

And so castles made of sand, fall in the sea, eventually.

A little Indian brave who before he was ten, played war games in
the woods with his Indian friends, and he built a dream that when he
grew up, he would be a fearless warrior Indian Chief.

Many moons passed and more the dream grew strong, until tomorrow
He would sing his first war song,
And fight his first battle, but something went wrong,
Surprise attack killed him in his sleep that night

And so castles made of sand, melts into the sea eventually.

There was a young girl, whose heart was a frown,
Because she was crippled for life, and couldn't speak a sound
And she wished and prayed she would stop living, so she decided to die.
She drew her wheel chair to the edge of the shore, and to her legs she smiled

"You won't hurt me no more."
But then a sight she'd never seen made her JUMP AND SAY
"Look, a golden winged ship is passing my way"
And it really didn't have to stop...it just kept on going.
And so castles made of sand slips into the sea,
Eventually


-------------------------

Well she's walking through the clouds
with a circus mind
that's running wild
Butterflies and zebras and moonbeams
and fairly tales,

That's all she ever thinks about...

Riding the wind

When I'm sad she comes to me
with a thousand smiles
she gives to me free

It's alright, she says,
it's alright,
Take anything you want from me,
anything.

Fly on, little wing.

dijous, 14 de febrer de 2013

Dos dies no són sempre


Dos dies no son sempre by Elena on Grooveshark

Un camí amb parada.
La que faig avui potser
no es repetirà.
Vaig a un lloc desconegut.
Les estacions mostren
el que ja no té retorn
però hi ha algú que espera
per trencar l'interrogant.

Algú que només has vist
unes hores, suficients per
emprendre aquest viatge.
Ni tan sols una olor familiar,
ni una foto amb encant
ni unes paraules dolces.

Els gestos que compten
són els que tu i jo hem fet ja.
Ara que puc córrer
em posaré a caminar.

Algú que de sobte s'ha trobat
en el lloc adequat
per a iniciar aquest viatge.
Ni tan sols un somriure valent,
ni una aclucada d'ull
ni un et tomaré a veure.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Mirall



 
Tu dius que vols ser el meu mirall. Jo no sé veure la bellesa en allò que els miralls em mostren. Seria tan encantador creure...

Maria José Cabrera







Dius que no t’agrada planejar-ho tot,
Rebutges el temps que hi ha lluny a l’horitzó.
Però et sents atrapada, envoltada com un llop,
L’angoixa va a l’alça, la sents a prop.

Somrius i t’adora com un Deu superior
T’enfades i dius que no, tu no ets cap guardó.
Busques algú altre que et qüestioni la raó
Fent-te perdre l’aire per un petó.

Mai deixaràs de tenir por,
Mai deixaràs...

Confessa, a vegades et fa certa por
No tenir un nom per tot,
Cap definició que expliqui clarament perquè tornes al meu llit,
Que puguis entendre que et transformes en la nit.

Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...
Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...

dimarts, 12 de febrer de 2013

Auguris



Cada cop que veig que no dius res
vull marxar d'aquí
com un àngel que ha tocat el cel
i que han desterrat.
Si avui no volem sortir d'aquí no direm
totes les veritats que hem anat callant
i que ara ens fan mal.

Ja no juguem mai al mateix joc
ni volem saber
si haguéssim fet més partides junts
sense perdre res.
Si ara podem veure mes enllà ja hem guanyat.
Alguna cosa em diu que ja em veig al mirall.

dilluns, 11 de febrer de 2013

La nàusea

Existeixo. És una cosa tan dolça, tan dolça, tan lenta. I lleu; com si es mantingués sola en l'aire. Es mou. Per tot arreu, frecs que cauen i s'esvaeixen. Molt suau, molt suau.

No vull pensar. No he de pensar que no vull pensar. Perquè és un pensament.

Si existeixo és perquè m'horroritza existir.

Jean Paul Sartre

divendres, 8 de febrer de 2013

L'home que treballa fent de gos


L'home que treballa de fent de gos a les festes infantils
treu la pols de la disfressa.
Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s'ha engegat
i no pot mai passar de quarta.
Avui l'ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
I fa un vistaso a les revistes.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
truca i espera resposta.
I romp a la festa amb un pastís cantant "cumpleaños feliz",
i li va d'un pèl no caure.
Fa ninots a un globus de colors i una espasa d'Star Wars,
i un ós, i flors, i un dinosaure.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa.
Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.
Ella me l'agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
I fan l'amor d'una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L'home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.
L'home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas que coi li passa,
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.

Amb l'amor ell no hi te traça.
Mitjons petons i americanes, i un ós i flors i un dinosaure

dijous, 7 de febrer de 2013

Cuques de llum

No em sembla que la cuca de llum tregui major suficiència del fet incontrovertible que és una de les meravelles més fenomenals d'aquest circ, i no obstant això n'hi ha prou amb suposar-li una consciència per comprendre que cada vegada que se li enlluerna la panxeta la bestioleta de llum ha de sentir com un pessigolleig de privilegi.

Julio Cortázar, Rayuela capítol 1 (extracte)

dimecres, 6 de febrer de 2013

I heard love is blind


I couldn't resist him
His eyes were like yours
His hair was exactly the shade of brown
He's just not as tall, but I couldn't tell
It was dark and I was lying down

You are everything - he means nothing to me
I can't even remember his name
Why're you so upset?
Baby, you weren't there and I was thinking of you when I came

What do you expect?
You left me here alone; I drank so much and needed to touch
Don't overreact - I pretended he was you
You wouldn't want me to be lonely

How can I put it so you understand?
I didn't let him hold my hand
But he looked like you; I guess he looked like you
No he wasn't you
But you can still trust me, this ain't infidelity
It's not cheating; you were on my mind

Yes he looked like you
But I heard love is blind...

dilluns, 4 de febrer de 2013

Vola

Vola by Txarangö on Grooveshark

Algú ja riu
i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
la nit descalça

Vola
Vola
Vola
Vola

tot m'ho he endut
per caminar a illes perdudes, països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrere l'aigua clara
i no hi ha sol, l'he segrestat
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre els mans aquesta nit per regalar-te
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell

t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem

Vola
Vola
Vola
Vola

vola, vola, vola la vida tremola i vola... VOLA
méeeeees, vola més lluny... VOLA
que l'he somiat un viatge llarg amb tu... VOLA
vola, vola, l'ànima es fa gran
vola, tito, vola!

divendres, 1 de febrer de 2013

Rayuela, capítol 13



Envoltat en fum en Ronald deixava anar disc rere disc gairebé sense molestar-se a esbrinar les preferències alienes, i de tant en tant la Babs s'aixecava del terra i es furgava també en les piles de vells discos del 78, triava cinc o sis i els deixava a sobre de la taula a l'abast d’en Ronald que es tirava cap endavant i acariciava la Babs que es retorçava rient i s'asseia a la falda, tot just un moment perquè en Ronald volia estar tranquil per escoltar Don’t play em cheap.

En Satchmo cantava:
Don’t you play em cheap
Because I look so Meek.

i la Babs es retorçava als genolls d’en Ronald, excitada per la manera de cantar de Satchmo, el tema era prou vulgar per permetre’s llibertats que en Ronald no li hagués consentit quan Satchmo cantava Yellow Dog Blues, i perquè en l'alè que en Ronald li estava tirant al clatell hi havia una barreja de vodka i sauerkraut que titil·lava espantosament la Babs. Des del seu altíssim punt de mira, en una mena d'admirable piràmide de fum i música i vodka i sauerkraut i mans de Ronald permetent-se excursions i contramarxes, la Babs condescendia a mirar cap avall per entre les parpelles mig tancades i veia l’Oliveira a terra, l’esquena recolzada a la paret contra la pell esquimal, fumant i ja perdudament borratxo, amb una cara sud-americana ressentida i amarga on la boca somreia de vegades entre xuclada i xuclada, els llavis d'Oliveira que la Babs havia desitjat alguna vegada (no ara) es corbaven tot just mentre la resta de la cara estava com rentada i absent. Per més que li agradés el jazz l’Oliveira mai entraria en el joc com en Ronald, per a ell seria bo o dolent, hot o cool, blanc o negre, antic o modern, Chicago o New Orleans, mai el jazz, mai això que ara eren Satchmo , Ronald i Babs, Baby don’t you play em cheap because I look so Meek, i després la flamarada de la trompeta, el fal·lus groc trencant l'aire i gaudint amb avenços i retrocessos i cap al final tres notes ascendents, hipnòticament d'or pur, una perfecta pausa on tot el swing del món palpitava en un instant intolerable, i llavors l'ejaculació d'un sobreagut relliscant i caient com un coet a la nit sexual, la mà d’en Ronald acariciant el coll de la Babs i la crepitació de la pua mentre el disc seguia girant i el silenci que hi havia a tota la veritable música es desacostava lentament de les parets, sortia de sota del divan, es desenganxava com llavis o capolls.

-Ça alors-va dir l’Etienne.

-Sí, la gran època d'Armstrong-va dir en Ronald, examinant la pila de discos que havia triat la Babs-. Com el període del gegantisme d’en Picasso, si vols. Ara són tots dos fets uns porcs. Pensar que els metges inventen cures de rejoveniment ... Ens continuaran fotent vint anys, veuràs.

-A nosaltres no-va dir l’Etienne-. Nosaltres ja els hem fotut un tret al moment just, i tant de bo m'el ftotin a mi quan sigui l'hora.

-L'hora justa, gairebé res demanes, pibe-va dir l’Oliveira, badallant-. Però és cert que ja els vam fotre el tret de gràcia. Amb una rosa en comptes d'una bala, per dir-ho així. El que segueix és costum i paper carbònic, pensar que l’Armstrong ha anat ara per primera vegada a Buenos Aires, no et pots imaginar els milers de cretins convençuts que estaven escoltant alguna cosa de l'altre món, i Satchmo amb més trucs que un boxejador vell, fugint d’estudi, cansat i monetitzat i sense importar-li un rave el que fa, pura rutina, mentre alguns amics que estimo i que fa vint anys es tapaven les orelles si els posaves Mabogancy Hall Stomp, ara paguen què sé jo quants pesos la platea per sentir aquests refregits. És clar que el meu país és pur refregit, s'ha de dir amb tot l’afecte.

-Començant per tu-va dir en Perico darrere d'un diccionari-. Aquí has ​​vingut seguint el motlle dels teus connacionals que marxaven a París per fer la seva educació sentimental. Almenys a Espanya això s'aprèn al bordell i als toros, cony.

-I amb la comtessa de Pardo Bazán-va dir l’Oliveira, badallant de nou-. A part d'això tens prou raó, pibe. Jo en realitat on hauria d'estar és jugant al truc amb en Traveler. Cert que no el coneixes. No coneixes res de tot això. Per a què parlar?

Julio Cortázar (traducció Maria José Cabrera)