Publicitat Google

dijous, 27 de setembre de 2012

Clouds




We're not the type
To go out and find others
Who are just like
The ones in our cupboard
We only see
What we read on the covers
We only bleed
If we're not seen by another
If we're not seen by another

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

Something's bound to change

Let's all go out
Go out and find lovers
That scream and shout
The kind you don't take home to your mother
We are the ones
Who cannot hide under covers
No sacred suns
Just us all crowded and cluttered
Just us all crowded and cluttered

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

Something's bound to change
Something's bound to change

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out (Somethings bound to change)
Just let it all out now

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

dimecres, 26 de setembre de 2012

ego

Si tots els mals,
pors i patiments del món
sorgeixen d'aferrar-se a un mateix,
quina necessitat tinc de tan gran esperit maligne?

Shantideva

------

Si todos los daños,
miedos y sufrimientos del mundo
surgen de aferrarse a uno mismo,
¿qué necesidad tengo de tan gran espíritu maligno?

Shantideva

dimarts, 25 de setembre de 2012

De la implantació de la serenitat

Van anunciar que l'1 de gener s'implantaria la serenitat, que érem una regió pilot, que seríem pioners del que aviat s'estendria per tot el món. A alguns, pocs, l'anunci els va agradar, els va complaure, sobretot, que fóssim l'avançada de la humanitat en un fet tan cabdal. La majoria, però, no ens ho vam prendre gaire bé. Vam trobar-hi multitud d'inconvenients i reserves: que ningú ens havia demanat opinió, que era prematur, que millor que ho experimentessin altres primer, que no se'n sabien ni els efectes secundaris ni les contraindicacions, que anava contra la nostra llibertat, que no ens donava la gana, que...
A l'estat d'opinió en contra contribuïa la indefinició i el secretisme que envoltaven la iniciativa i la seva implementació. Tot eren especulacions: caldria fer un curset? Prendre una medicació? Practicar sofisticades tècniques orientals? Hi hauria un certificat o carnet per demostrar que es complia el requisit? S'hauria de renovar cada pocs anys com una ITV qualsevol?
Manifestos, debats, enquestes, manifestacions i aldarulls es van succeir les setmanes prèvies a l'1 de gener. Tot, però, endebades; s'anunciava que els preparatius tiraven endavant, per una vegada la maquinària administrativa funcionava amb diligència i sense retards ni entrebancs. El mecanisme seguia sent secret, encara que als cims d'algunes muntanyes i als terrats dels edificis més alts de les nostres ciutats s'estaven aparellant unes antenes semblants a les de telefonia mòbil. Alguns van denunciar que eren les encarregades de difondre la serenitat, un portaveu de l'administració assegurà, en canvi, que no hi tenien res a veure.
Els dies abans del termini s'acabaren les mobilitzacions i les queixes, com si tothom ho donés per inevitable. La gent, però, els individus un a un, patien i manifestaven una gama variada de sentiments i emocions, des de por fins a expectació, des d'aprensió fins a desànim, des de excitació fins a ràbia; ningú, en tot cas, restava tranquil i indiferent.
Arribà l'1 de gener, el programa va funcionar -fos com fos el mecanisme que encara avui el desconeixem- i la serenitat ho envaí tot.
I ja està, des de llavors que res no ens preocupa ni ens inquieta, ni tampoc hi ha, després d'aquesta de la implantació de la serenitat, més històries per explicar.

Georgesmith

------

Anunciaron que el 1 de enero se implantaría la serenidad, que éramos una región piloto, que seríamos pioneros de lo que pronto se extendería por todo el mundo. A algunos, pocos, el anuncio les gustó, les complació, sobre todo, que fuéramos la avanzadilla de la humanidad en un hecho tan crucial. La mayoría, sin embargo, no nos lo tomamos muy bien. Encontramos en ella multitud de inconvenientes y reservas: que nadie nos había pedido opinión, que era prematuro, que mejor que lo experimentaran otros primero, que no se sabían ni los efectos secundarios ni las contraindicaciones, que iba contra nuestra libertad, que no nos daba la gana, que ...
En el estado de opinión en contra contribuía la indefinición y el secretismo que rodeaban la iniciativa y su implementación. Todo eran especulaciones: habría que hacer un cursillo? Tomar una medicación? Practicar sofisticadas técnicas orientales? Habría un certificado o carné para demostrar que se cumplía el requisito? Debería renovarse cada pocos años como una ITV cualquiera?
Manifiestos, debates, encuestas, manifestaciones y disturbios se sucedieron las semanas previas al 1 de enero. Aún así, en vano, se anunciaba que los preparativos seguían adelante, por una vez la maquinaria administrativa funcionaba con diligencia y sin retrasos ni obstáculos. El mecanismo seguía siendo secreto, aunque en las cimas de algunas montañas y en las azoteas de los edificios más altos de nuestras ciudades estaban apareciendo unas antenas similares a las de telefonía móvil. Algunos denunciaron que eran las encargadas de difundir la serenidad, un portavoz de la administración aseguró, en cambio, que no tenían nada que ver.
Los días antes del plazo acabaron las movilizaciones y las quejas, como si todo el mundo lo diera por inevitable. La gente, sin embargo, los individuos uno a uno, sufrían y manifestaban una gama variada de sentimientos y emociones, desde miedo hasta expectación, desde aprensión hasta desánimo, desde excitación hasta rabia; nadie, en todo caso, estaba tranquilo e indiferente.
Llegó el 1 de enero, el programa funcionó -como fuera el mecanismo que aún hoy lo desconocemos- y la serenidad lo invadió todo.
Y ya está, desde entonces nada nos preocupa ni nos inquieta, ni tampoco hay, después de esta implantación de la serenidad, más historias que contar.

Georgesmith (Traducció María José Cabrera)

dilluns, 24 de setembre de 2012

riu

Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company.

John Ray

----


Quien no sabe por qué camino llegará al mar, tiene que encontrar el río como compañero.

John Ray

divendres, 21 de setembre de 2012

Vida

El que gaudim una vegada, mai no ho perdem. Tot el que estimem profundament es converteix en part de nosaltres mateixos.

La vida o és una aventura atrevida o no és res.

Helen Keller

------

Lo que una vez disfrutamos, nunca lo perdemos. Todo lo que amamos profundamente se convierte en parte de nosotros mismos.

La vida o es una aventura atrevida o no es nada.

Helen Keller

dimecres, 19 de setembre de 2012

Four women


My skin is black, my arms are long
My hair is woolly, my back is strong
Strong enough to take the pain, inflicted again and again
What do they call me? My name is aunt Sarah
My name is aunt Sarah, aunt Sarah

My skin is yellow, my hair is long
Between two worlds I do belong
But my father was rich and white
He forced my mother late one night
And what do they call me?
My name is Saffronia, my name is Saffronia

My skin is tan, my hair fine
My hips invite you, my mouth like wine
Whose little girl am I? Anyone who has money to buy
What do they call me? My name is Sweet Thing
My name is Sweet Thing

My skin is brown, my manner is tough
I'll kill the first mother I see, my life has been rough
I'm awfully bitter these days, because my parents were slaves
What do they call me? My name is Peaches

dimarts, 18 de setembre de 2012

Via morta

El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»

Pere Calders

-------

El forense dio un vistazo a las dos rayas paralelas, oxidadas y cubiertas de malas hierbas. «Crispadora paradoja!», dijo. «Esta vía ha muerto porque el tren la ha chafado poco.»

Pere Calders

dilluns, 17 de setembre de 2012

Dignitat

Una persona ha de tenir sempre el nivell de la dignitat per sobre del nivell de la por.

Eduardo Chillida

-----

Un hombre tiene que tener siempre el nivel de la dignidad por encima del nivel del miedo.
Eduardo Chillida

dijous, 13 de setembre de 2012

Pode se remoer


Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode não gostar
Cê pode até se ajoelhar
Ele só pensa em me querer
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode reclamar
Cê pode até se ajuizar
Ele só pensa em me querer
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode não gostar
Cê pode até se ajuizar
Ele só pensa em me querer

dimecres, 12 de setembre de 2012

Caminar i córrer

Oh! Sempre arribaràs a algun lloc, va dir el gat, si camines prou.

Per quedar-te on ets has de córrer el més ràpid que puguis... i si vols anar a un altre lloc, hauràs de córrer, almenys, dues vegades més ràpid.

Lewis Carroll

--------

¡Oh! Siempre llegarás a alguna parte, dijo el gato, si caminas lo suficiente.

Para quedarte donde estás tienes que correr lo más rápido que puedas...y si quieres ir a otro sitio, deberás correr, por lo menos, dos veces más rápido.

Lewis Carroll

dimarts, 11 de setembre de 2012

Fem l'amor



Torno a casa, estic cansat. Si algú m’estés esperant...
I aquest pany no es vol obrir. Aquí tot s’està espatllant.
No pot ser estar tant sol, aquí està fallant quelcom.
Ja em començo a posar trist. Ai! si em veiés algun amic!
I a la tele no hi fan res, i el meu llit és massa fred,
la calor m’està matant, els mosquits "acribillant".
I és que avui no puc dormir! No sé perquè tant de neguit.
I és que a vegades costa trobar la postura a adoptar.

Si em volguessis escoltar, tot el que t’haig d’explicar,
que no he dit mai a ningú, un secret per a mi i per a tu.
Però abans fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

No em preguntis res, no vull. No et preocupis, no vull res.
No m’ho facis explicar, no ho intentis puc picar.
Quan estic allà pensant no hi ha clau per obrir el pany.
I a la tele no hi fan res, i ja ho he dit i no estic sorprès.

Ai la vida quin disbarat! Estira’t aquí al meu costat.
Avui queda’t a dormir, fem l’amor aquesta nit!
Vine amb mi fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

Fem l’amor aquesta nit...

dissabte, 8 de setembre de 2012

psycho killer


Psycho Killer by Talking Heads on Grooveshark

I can't seem to face up to the facts
I'm tense and nervous and I
Can't relax
I can't sleep 'cause my bed's on fire
Don't touch me I'm a real live wire

Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

You start a conversation you can't even finish it.
You're talkin' a lot, but you're not sayin' anything.
When I have nothing to say, my lips are sealed.
Say something once, why say it again?

Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

Ce que j'ai fais, ce soir la
Ce qu'elle a dit, ce soir la
Realisant mon espoir
Je me lance, vers la gloire ... OK
We are vain and we are blind
I hate people when they're not polite

Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

Oh oh oh oh oh oh oh oh....

divendres, 7 de setembre de 2012

Torre d'Hèrcules

La Torre d'Hèrcules és un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat situat a la costa de la ciutat de A Coruña. Té el privilegi de ser l'únic far romà del món que roman en funcionament. Al llarg de la història, diverses llegendes han girat al voltant sobre la seva construcció. La més estesa diu que Hèrcules va arribar en barca a les costes dels voltants de la torre, i enterrà allà mateix el cap del gegant Gerió després de derrotar-lo en combat.

(Font: Torre d'Hèrcules)

-----

La Torre de Hércules es un faro de 57 metros de altura y casi 1900 años de antigüedad situado en la costa de la ciudad de A Coruña. Tiene el privilegio de ser el único faro romano del mundo que permanece en funcionamiento. A lo largo de la historia, diversas leyendas han girado en torno a su construcción. La más extendida dice que Hércules llegó en barca a las costas de los alrededores de la torre, y enterró allí mismo la cabeza del gigante Gerión después de derrotarlo en combate.

(Fuente: Torre d'Hèrcules)

dimecres, 5 de setembre de 2012

V



V by Els Amics de les Arts on Grooveshark

Problema primer
Vet aquí un noi, de nom Ignasi
que amb trenta anys ja quasi quasi
sembla el pobre quedarà per vestir sants.
Que des que descobrí la xarxa,
el company ja no surt de casa
perquè es passa nit i dia sempre online.
Però sempre hi ha un moment o altre
en què el seu cos ja no s’aguanta
i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
I la seva mare li fot crits
“Fill meu no som casa de rics.
Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
Solució primera.
Després d’haver-hi donat voltes
el xicot, gens poca-solta
ha trobat per tal atzucac la solució.
S’ha fet un tall al braç esquerre
per on hi entra un cable amb terra
que connecta els nervis amb l’ordinador.
I així s’acaben els problemes
fot-hi fils, piuets i antenes,
USBs i quatre arxius amb autorun.
Oh! Què fantàstica és la ciència
si el xicot perd la consciència
el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
Problema segon
La següent part d’aquesta història
es centra amb la companya Glòria
amb greus problemes per establir connexió
amb els nois de la discoteca
que es salten la xerrameca
i van directes a la colonització.
Ella s’arrapa a la columna
i balla al son del txumba-txumba
amb desparpajo impropi de la seva edat.
Preguntareu “Per què està sola?
I per què ningú li diu”Hola!”
Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
Solució segona.
Schoenmaker compta amb gran prestigi,
com a metge és un prodigi,
de la cirurgia en tots els seus vessants.
Treballa ràpid i molt fi
a cop de serra, bisturí
novocaïna i sutura auto-degradant.
L’operació va de primera
tot i el mal que no s’espera
quan li parteixen el nas per la meitat.
Però tot i això ella no protesta,
fora els punts, se’n va de festa
i la prenya un fashion victim separat.
Problema tercer
Per anar tancant la trilogia
parlem d’en Josep Maria
una persona acostumada a viure amb por.
Que no creu que hi hagi algú noble
del Perú a Constantinoble
i desconfia fins i tot del més senyor.
Sempre llegeix en els diaris
columnistes visionaris
que prediuen la debacle d’aquest món.
Per talibans
canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
terroristes i immigrants de qui sap on.
Solució tercera
Cal fer quelcom i ben de pressa,
fot als fills un GPS
i a la dona la disfressa de soldat
es munta un búnquerer al garatge
al carter agafa d’hostatge
toc de queda i càstig pels que arriben tard.
Reconverteix la segadora
en una gran metralladora
per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
Ja s’ha acabat el preocupar-se,
visca el món i visca el Barça,
catalans la millor vida ja ha arribat.

---------

Problema primero
Érase un chico, llamado Ignasi
que con treinta años ya casi casi
parece que el pobre quedará para vestir santos.
Que desde que descubrió la red,
el compañero ya no sale de casa
porque se pasa noche y día siempre online.
Pero siempre hay un momento u otro
en que su cuerpo ya no se aguanta
y cae dormido sobre el Enter y el Blocks Cap.
Y su madre le grita
“Hijo mío no somos familia de ricos.
Si estás durmiendo no vale la pena ir gastando”.
Solución primera.
Después de haberle dado vueltas
el chico, nada tonto
ha encontrado para tal callejón sin salida la solución.
Se ha hecho un corte en el brazo izquierdo
por donde entra un cable con tierra
que conecta los nervios con el ordenador.
Y así se acaban los problemas
ponle hilos, pivotes y antenas,
USBs y cuatro archivos con autorun.
Oh! Qué fantástica es la ciencia
si el chico pierd la consciencia
el Windows hace Apagar Equipo y tururut!
Problema segundo
La siguiente parte de esta historia
se centra con la compañera Glòria
con graves problemas para establecer conexión
con los chicos de la discoteca
que se saltan la palabrería
y van directos a la colonización.
Ella se agarra a la columna
y baila al son del chumba-chumba
con desparpajo impropio de su edad.
Preguntaréis “¿Por qué está sola?
¿Y por qué nadie le dice”¡Hola!?”
Muy sencillo: porque su nariz da pavor!
Solución segunda.
Schoenmaker cuenta con gran prestigio,
como médico es un prodigio,
de la cirugía en todas sus vertientes.
Trabaja rápido y muy fino
a golpe de sierra, bisturí
novocaina y sutura auto-degradante.
La operación va de primera
a pesar del dolor que no se espera
cuando le parten la nariz por la mitad.
Pero sin embargo ella no protesta,
fuera los puntos, se va de fiesta
y la preña un fashion victim separado.
Problema tercero
Para ir cerrando la trilogía
hablamos de Josep Maria
una persona acostumbrada a vivir con miedo.
Que no cree que haya alguien noble
del Perú a Constantinopla
y desconfía incluso del más señor.
Siempre lee en los diarios
columnistas visionarios
que predicen el debacle de este mundo.
Por talibanes
cambios climáticos, locos que enriquecen uranio,
terroristas e inmigrantes de quién sabe donde.
Solución tercera
Hay que hacer algo y bien rápido,
mete a los hijos un GPS
y a la mujer el disfraz de soldado
se monta un búnker en el garaje
al cartero coge de rehén
toque de queda y castigo para los que llegan tarde.
Reconvierte la segadora
en una gran ametralladora
por si hay algún extraterrestre por el vecindario.
Ya se ha terminado el preocuparse,
viva el mundo y viva el Barça,
catalanes la mejor vida ya ha llegado.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Obstacles

- Benvolgut Shibli, es pot saber qui t’ha guiat durant el camí?

L’home respongué:

- Un gos que un dia vaig trobar mig mort de set a la riba del riu. El pobre gos cada cop que veia la seva imatge reflectida a l’aigua, s’allunyava espantat pensant que hi havia un altre gos al seu davant.

Al final, però, estava tant assedegat que vencé la seva por i es tirà a l’aigua; i va ser llavors quan el gos que tenia davant seu, desaparegué.

El gos descobrí que l’obstacle era ell mateix i que la barrera que el separava d’allò que ell buscava havia desaparegut.

D’aquesta manera, el meu propi obstacle desaparegué el moment en què vaig comprendre que era jo mateix qui el posava.

Va ser la conducta d’aquest gos allò que em marcà per primer cop, el Camí.

------------

- Estimado Shibli, se puede saber quién te guiado durante el camino?

El hombre respondió:

- Un perro que un día encontré medio muerto de sed a la orilla del río. El pobre perro cada vez que veía su imagen reflejada en el agua, se alejaba asustado pensando que había otro perro delante.

Al final, sin embargo, estaba tan sediento que venció su miedo y se echó al agua, y fue entonces cuando el perro que tenía ante sí, desapareció.

El perro descubrió que el obstáculo era él mismo y que la barrera que lo separaba de lo que él buscaba había desaparecido.

De este modo, mi propio obstáculo desapareció en el momento en que comprendí que era yo mismo quien lo ponía.

Fue la conducta de este perro lo que me marcó por primera vez, el Camino.

dilluns, 3 de setembre de 2012

only a paper moon



Say, its only a paper moon
Sailing over a cardboard sea
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me

Yes, it's only a canvas sky
Hanging over a muslin tree
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me

Without your love
It's a honky-tonk parade
Without your love
It's a melody played in a penny arcade

It's a Barnum and Bailey world
Just as phony as it can be
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me