Publicitat Google

dilluns, 31 de desembre de 2012

Liverpool


I per Liverpool ja és tard
Microcosmos del planeta humà
Cadaqués ja no existeix
ni les nostres tardes vora el mar

Califòrnia s’ha isolat
Richter no perdona ni al més gran.
Vandellòs s’ha fissionat
Catalunya és radioactivitat

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Fills de la utopia

I Venècia ja és tot blau
S’ha acabat per sempre el carnaval
Espinelves s’ha cremat
Pare Nöels suicides enterrats

I Pekín deshabitat
La muralla no els va defensar
Barcelona és un forat
El segon orígen ja ha arribat!

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Biorritmes sincopats
Som robots desmemoriats
Som soldats desprogramats
Nedadors descordinats
Som pirates arruinats
Som infants desenganyats
Somiadors formatejats
Creadors de l’endemà
Fills de la utopia

diumenge, 30 de desembre de 2012

feliç

He posat una creu als dies de l’any en que he estat feliç i només n’ha quedat un. Demà serà un altre dia.

Llegit a:  feliç

dissabte, 29 de desembre de 2012

pa amb oli i sal



Fes una foto del terrat,
que des d'aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l'arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d'antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d'arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l'arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

divendres, 28 de desembre de 2012

dijous, 27 de desembre de 2012

Bogeria

Les bogeries que més es lamenten en la vida d'un home són les que no es van cometre quan es va tenir l'oportunitat.
Helen Rowland



La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no el més sublim de la intel·ligència.
Edgar Allan Poe



La bogeria és un cert plaer que només el boig coneix.
John Dryden



L'única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig.
Salvador Dalí


   

dimecres, 26 de desembre de 2012

Roll 'Em Pete


(...)
I ara una veu trencada, obrint-se pas des d'un disc gastat, vella tristesa anacreòntica, un carpe diem Chicago 1929.

You so beautiful but you gotta die some day,
You so beautiful but you gotta die some day,
All I want's a little lovin' before you pass away.

De quan en quan passava que les paraules dels morts coincidien amb el que estaven pensant els vius (si uns estaven vius i els altres morts).
(...)

Julio Cortázar. Rayuela cap. 16

dimarts, 25 de desembre de 2012

A foggy day




I was a stranger in the city
Out of town were the people I knew
I had that feeling of self-pity
What to do, what to do, what to do
The outlook was decidedly blue

But as I walked through the
foggy streets alone
It turned out to be the
luckiest day I've known

A foggy day, in London town
Had me low, had me down
I viewed the morning, with much alarm
British Museum, had lost its charm

How long I wondered,
Could this thing last
But the age of miracles, hadn't passed
For suddenly, I saw you there
And through foggy London town,
The sun was shining everywhere

For suddenly, I saw you there
And through foggy London town,
The sun was shining everywhere

Everywhere
Everywhere
Everywhere

dilluns, 24 de desembre de 2012

paraula


Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món

Joan Vinyoli

diumenge, 23 de desembre de 2012

Lullaby of Birdland


Lullaby of Birdland, that's what I
Always hear when you sigh
Never in my wordland
Could there be ways to reveal
In a phrase how I feel

Have you ever heard two turtle doves
Bill and coo when they love?
That's the kind of magic
Music we make with our lips when we kiss

And there's a weepy old willow
He really knows how to cry
That's how I'd cry in my pillow
If you should tell me farewell and goodbye

Lullaby of Birdland whisper low
Kiss me sweet and we'll go
Flyin' high in Birdland
High in the sky up above
All because we're in love

dissabte, 22 de desembre de 2012

divendres, 21 de desembre de 2012

La fi del món



That's great, it starts with an earthquake, birds and snakes, an aeroplane -
Lenny Bruce is not afraid. Eye of a hurricane, listen to yourself churn -
world serves its own needs, regardless of your own needs. Feed it up a knock,
speed, grunt no, strength no. Ladder structure clatter with fear of height,
down height. Wire in a fire, represent the seven games in a government for
hire and a combat site. Left her, wasn't coming in a hurry with the furies
breathing down your neck. Team by team reporters baffled, trump, tethered
crop. Look at that low plane! Fine then. Uh oh, overflow, population,
common group, but it'll do. Save yourself, serve yourself. World serves its
own needs, listen to your heart bleed. Tell me with the rapture and the
reverent in the right - right. You vitriolic, patriotic, slam, fight, bright
light, feeling pretty psyched.

It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it and I feel fine.

Six o'clock - TV hour. Don't get caught in foreign tower. Slash and burn,
return, listen to yourself churn. Lock him in uniform and book burning,
blood letting. Every motive escalate. Automotive incinerate. Light a candle,
light a motive. Step down, step down. Watch a heel crush, crush. Uh oh,
this means no fear - cavalier. Renegade and steer clear! A tournament,
a tournament, a tournament of lies. Offer me solutions, offer me alternatives
and I decline.

It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it and I feel fine.

The other night I tripped a nice continental drift divide. Mount St. Edelite.
Leonard Bernstein. Leonid Breshnev, Lenny Bruce and Lester Bangs.
Birthday party, cheesecake, jelly bean, boom! You symbiotic, patriotic,
slam, but neck, right? Right.

It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it and I feel fine...fine...

(It's time I had some time alone)

dijous, 20 de desembre de 2012

Encantador

Seré encantador de serps si ets tu qui dansa



El Pungi (en hindi) o Tiktiri (sànscrit) és un instrument de vent, molt popular en la música popular de l'Índia, especialment dels encantadors de serps, i vinculat amb el culte de Shiva.

El Tiktiri és un clarinet doble que
té dos tubs de canya inserits dins d'una carabassa ( barril ) que fa de boca i cambra d'aire.  El primer tub té 7 orificis i és el que fa la melodia. El segon tub mab dos forats actua com un pedal ( nota permanent )
El seu so és molt potent.

Aquest instrument produeix extranyes melodies que són popularment associades amb l'art d'encantar serps.

(Llegit a: Wix.com Instruments de VENT)


diumenge, 16 de desembre de 2012

la serp

La serp es va reencarnar en un humà i va obrir una fruiteria. La seva especialitat era saber escollir els productes al punt just de maduració i temptar als clients. El negoci és fructífer.

De  Un microrelat al dia - La serp

divendres, 16 de novembre de 2012

strawberry fields



Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Living is easy with eyes closed
Misunderstanding all you see
It's getting hard to be someone
But it all works out
It doesn't matter much to me
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
No one I think is in my tree
I mean it must be high or low
That is you can't you know tune in
But it's all right
That is I think it's not too bad
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Always, no sometimes, I think it's me
But you know I know when it's a dream
I think I know I mean a "Yes"
But it's all wrong
That is I think I disagree
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever.

dimecres, 24 d’octubre de 2012

mind games



We're playing those mind games together,

Pushing barriers, planting seeds,
Playing the mind guerilla,
Chanting the Mantra peace on earth,

We all been playing mind games forever,

Some kinda druid dudes lifting the veil.
Doing the mind guerilla,
Some call it the search for the grail,
Love is the answer and you know that for sure,
Love is flower you got to let it, you got to let it grow,

So keep on playing those mind games together,

Faith in the future outta the now,
You just can't beat on those mind guerillas,
Absolute elsewhere in the stones of your mind,

Yeah we're playing those mind games forever,

Projecting our images in space and in time,
Yes is the answer and you know that for sure,
Yes is the surrender you got to let it, you got to let it go,

So keep on playing those mind games together,

Doing the ritual dance inn the sun,
Millions of mind guerrillas,
Putting their soul power to the karmic wheel,

Keep on playing those mind games forever,

Raising the spirit of peace and love, not war,
(I want you to make love, not war, I know you've heard it before)

divendres, 19 d’octubre de 2012

ego

No podia deixar de pensar en si mateix. No coneixia ningú que l’importés més que ell. No concedia ni un bri d’atenció a cap altre persona. Si es veies des de fora s’odiaria.

Llegit a: ego

------

No podía dejar de pensar en si mismo. No conocía a nadie que le importase más que él. No concedía ni una pizca de atención a ninguna otra persona. Si se viese desde fuera se odiaría.

Leído en: ego

dijous, 18 d’octubre de 2012

dimecres, 17 d’octubre de 2012

amor

Algún día, después de haber sometido los vientos, las olas, la mareas y la gravedad [...] dominaremos [...] las energías del amor. Entonces, por segunda vez en la historia de la humanidad, el hombre habrá descubierto el fuego.

Teilhard de Chardin

--------

Algún día, después de haber sometido los vientos, las olas, la mareas y la gravedad [...] dominaremos [...] las energías del amor. Entonces, por segunda vez en la historia de la humanidad, el hombre habrá descubierto el fuego.

Teilhard de Chardin

dimarts, 16 d’octubre de 2012

conversa de restaurant

– Cambrer, ¿ens pot portar el compte?

(…)

– Aquí el té. Als xupitos convida la casa.

– Si li pago els xupitos… ¿ens convida a les amanides?

Llegit a: conversa de restaurant

-------
 
– Camarero, ¿nos puede traer la cuenta?

(…)

– Aquí la tiene. A los chupitos invita la casa.

– Si le pago los chupitos… ¿nos invita a las ensaladas?

Leído en: conversa de restaurant

dilluns, 15 d’octubre de 2012

eres i seràs

Si vols conèixer la teva vida passada, contempla el teu estat present, si vols conèixer la teva vida futura, contempla les teves accions presents.

Padmasambhava 

----------

Si quieres conocer tu vida pasada, contempla tu estado presente; si quieres conocer tu vida futura, contempla tus acciones presentes.

Padmasambhava

divendres, 12 d’octubre de 2012

Jo no celebro genocidis

Disfressava la seva feblesa fent-se veure; inflant el pit. Amagava la seva ignorància parlant a crits. No coneixia el seu nom real però no li hauria semblat estrany si li hagués dit que, simplement, es deia Espanya.

Llegit a: aparença/realitat

dijous, 11 d’octubre de 2012

what if this storm ends?


What If This Storm Ends? (Part i from The Lightning Strike) by Snow Patrol on Grooveshark

What if this storm ends?
And I don't see you
As you are now
Ever again

The perfect halo
Of gold hair and lightning
Sets you off against
The planet's last dance

Just for a minute
The silver forked sky
Lit you up like a star
That I will follow

Now it's found us
Like I have found you
I don't want to run
Just overwhelm me

What if this storm ends?
And leaves us nothing
Except a memory
A distant echo

I want pinned down
I want unsettled
Rattle cage after cage
Until my blood boils

I want to see you
As you are now
Every single day
That I am living

Painted in flames
All peeling thunder
Be the lightning in me
That strikes relentless


From here the caravans are kids toys
And I can hold them all in my palm
I watch the sea creep round the corner
It connects the dots from here to you
The sunlight burning through the loose flags
Painted high on white church walls
I chase my blood from brain to thumped heart
Until I'm out of breath for trying

[Chorus]
Worry not everything is sound
This is the safest place you've found
The only noise beating out is ours
Lacing our tea from honey jars

These accidents of faith and nature
They tend to stick in the spokes of you
But every now and then the trend bucks
And you're repaired by more than glue

[Chorus]

Why don't you rest your fragile bones
A minute ago you looked alone
Stop waving your arms you're safe and dry
Breathe in and drink up the winter sky


Slowly the day breaks apart in our hands
And soft hallelujahs flow in from the church
The one on the corner you said frightened you
It was too dark and too large to find your soul in

[Chorus]
Something was bound to go right sometime today
All these broken pieces fit together to make a perfect picture of us
It got cold and then dark so suddenly and rained
It rained so hard the two of us were the only thing
That we could see for miles and miles

And in the middle of the flood I felt my worth
When you held onto me like I was your little life raft
Please know that you were mine as well
Drops of water hit the ground like God's own tears
And spread out into shapes like
Salad bowls and basins and buckets for bailing out the flood

As motionless cars rust on driveways and curbs
You take off your raincoat and stretch out your arms
We both laugh out loud and surrender to it
The sheer force of sky and the cold magnet Earth

[Chorus]

And in the middle of the flood I felt my worth
When you held onto me like I was your little life raft
Please know that you were mine as well
Drops of water hit the ground like God's own tears
And spread out into shapes like
Salad bowls and basins and buckets for bailing out the flood

dimarts, 9 d’octubre de 2012

zombie



Another head hangs lowly,
Child is slowly taken.
And the violence caused such silence,
Who are we mistaken?

But you see, it's not me, it's not my family.
In your head, in your head they are fighting,
With their tanks and their bombs,
And their bombs and their guns.
In your head, in your head, they are crying...

In your head, in your head,
Zombie, zombie, zombie,
Hey, hey, hey. What's in your head,
In your head,
Zombie, zombie, zombie?
Hey, hey, hey, hey, oh, dou, dou, dou, dou, dou...

Another mother's breakin',
Heart is taking over.
When the vi'lence causes silence,
We must be mistaken.

It's the same old theme since nineteen-sixteen.
In your head, in your head they're still fighting,
With their tanks and their bombs,
And their bombs and their guns.
In your head, in your head, they are dying...

In your head, in your head,
Zombie, zombie, zombie,
Hey, hey, hey. What's in your head,
In your head,
Zombie, zombie, zombie?
Hey, hey, hey, hey, oh, oh, oh,
Oh, oh, oh, oh, hey, oh, ya, ya-a...

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Autumn in New York




Autumn in New York
Why does it seem so exciting (inviting)
Autumn in New York
It spells the thrill of first-knighting

Shimmering clouds - glimmering crowds (glittering crowds and shimmering clouds)
In canyons of steel
They're making me feel - I'm home

It's autumn in New York
That brings a (the) promise of new love
Autumn in New York
Is often mingled with pain

Dreamers with empty hands
(They) All sigh for exotic lands

(But) It's autumn in New York
It's good to live it again

This autumn in New York
Transforms the slums into Mayfair
Autumn in New York
You'll need no castles in Spain

Lovers that bless the dark
On benches in Central Park

(But) It's autumn in New York
It's good to live it again

(- in New York)

divendres, 5 d’octubre de 2012

dijous, 4 d’octubre de 2012

anar fent

No sé qui sóc ni el que vull, però vaig fent no fos cas que el món no m’esperi.

(Trobat a  Un microrelat al dia)


------ 

No sé quién soy ni lo que quiero, pero voy haciendo no sea que el mundo no me espere.

(Encontrado en  Un microrelat al dia)

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Dream




I've been thinking (yes I have)
Some call it wishful thinking (I don't)
'Bout the way this life could be

So much sadness (seems like)
Not enough gladness (seems to me)
Lack of vision is a dangerous thing

If you can see it
Then you start to feel it
The next thing you know, you believe
And that's when dreams begin to come true

So with all your heart and your soul
Start right now--really take control
Turn our dreams into reality

And until you do, I'll be dreamin' for me and you
We'll see together what a dream can do
We'll discover how to make dreams real
If seeing is believing, then let the dreaming begin
Let the dreaming begin

If you can see it
Then you start to feel it
And the next thing you know, you believe
And that's when dreams begin to come true
Oh they'll begin to come true

So with all your heart and your soul
Start right now--really take control
Turn these dreams into reality
I know that we can change this world
But first you're gonna have to believe
Oh believe say yes
We can change this world
But first you're going to have to

Dream
Everybody dream
Turn our dreams into reality oh say
Dream
Everybody dream
Turn our dreams into reality, say oh won't you

Dream of peace and
Dream of justice
Dream of healing
Dream of loving

Dream
Everybody dream
Turn our dreams into reality

Dream of caring
End of hunger
Dream of sharing
With one another

Dream
Everybody dream
Turn our dreams into reality

Dream of spirit
Dream of glory
Dream of the ancient
Old old story

Dream
Everybody dream
Turn our dreams into reality, I want you to

Dream of peace and
Dream of justice
Dream of healing
Dream of loving

Dream of spirit
Dream of glory
Dream of the ancient
Old old story

Dream end of hatred
Dream oh the story
Dream of love and
Dream of glory

Dream yes oh
Everybody dream
Turn our dreams into reality oh say

I'm Dreamin' of peace
I'm Dreamin' of healing
Dream of love and
Dream of caring

Dreaming say
I'm dreaming now
Dreaming of a love say
I'm dreaming
I know that we can dream a world of love
Dream

dilluns, 1 d’octubre de 2012

october




October
And the trees are stripped bare
Of all they wear
What do I care

October
And Kingdoms rise
And Kingdoms fall
But you go on...

...and on...

dijous, 27 de setembre de 2012

Clouds




We're not the type
To go out and find others
Who are just like
The ones in our cupboard
We only see
What we read on the covers
We only bleed
If we're not seen by another
If we're not seen by another

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

Something's bound to change

Let's all go out
Go out and find lovers
That scream and shout
The kind you don't take home to your mother
We are the ones
Who cannot hide under covers
No sacred suns
Just us all crowded and cluttered
Just us all crowded and cluttered

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

Something's bound to change
Something's bound to change

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out (Somethings bound to change)
Just let it all out now

Stop looking down at the ground
Pick it out of the clouds
No one's gonna put you down
Just let it out let it out
Stop looking down at the ground
Just pick it out of the clouds
Just get it out get it out
Just let it all out now

dimecres, 26 de setembre de 2012

ego

Si tots els mals,
pors i patiments del món
sorgeixen d'aferrar-se a un mateix,
quina necessitat tinc de tan gran esperit maligne?

Shantideva

------

Si todos los daños,
miedos y sufrimientos del mundo
surgen de aferrarse a uno mismo,
¿qué necesidad tengo de tan gran espíritu maligno?

Shantideva

dimarts, 25 de setembre de 2012

De la implantació de la serenitat

Van anunciar que l'1 de gener s'implantaria la serenitat, que érem una regió pilot, que seríem pioners del que aviat s'estendria per tot el món. A alguns, pocs, l'anunci els va agradar, els va complaure, sobretot, que fóssim l'avançada de la humanitat en un fet tan cabdal. La majoria, però, no ens ho vam prendre gaire bé. Vam trobar-hi multitud d'inconvenients i reserves: que ningú ens havia demanat opinió, que era prematur, que millor que ho experimentessin altres primer, que no se'n sabien ni els efectes secundaris ni les contraindicacions, que anava contra la nostra llibertat, que no ens donava la gana, que...
A l'estat d'opinió en contra contribuïa la indefinició i el secretisme que envoltaven la iniciativa i la seva implementació. Tot eren especulacions: caldria fer un curset? Prendre una medicació? Practicar sofisticades tècniques orientals? Hi hauria un certificat o carnet per demostrar que es complia el requisit? S'hauria de renovar cada pocs anys com una ITV qualsevol?
Manifestos, debats, enquestes, manifestacions i aldarulls es van succeir les setmanes prèvies a l'1 de gener. Tot, però, endebades; s'anunciava que els preparatius tiraven endavant, per una vegada la maquinària administrativa funcionava amb diligència i sense retards ni entrebancs. El mecanisme seguia sent secret, encara que als cims d'algunes muntanyes i als terrats dels edificis més alts de les nostres ciutats s'estaven aparellant unes antenes semblants a les de telefonia mòbil. Alguns van denunciar que eren les encarregades de difondre la serenitat, un portaveu de l'administració assegurà, en canvi, que no hi tenien res a veure.
Els dies abans del termini s'acabaren les mobilitzacions i les queixes, com si tothom ho donés per inevitable. La gent, però, els individus un a un, patien i manifestaven una gama variada de sentiments i emocions, des de por fins a expectació, des d'aprensió fins a desànim, des de excitació fins a ràbia; ningú, en tot cas, restava tranquil i indiferent.
Arribà l'1 de gener, el programa va funcionar -fos com fos el mecanisme que encara avui el desconeixem- i la serenitat ho envaí tot.
I ja està, des de llavors que res no ens preocupa ni ens inquieta, ni tampoc hi ha, després d'aquesta de la implantació de la serenitat, més històries per explicar.

Georgesmith

------

Anunciaron que el 1 de enero se implantaría la serenidad, que éramos una región piloto, que seríamos pioneros de lo que pronto se extendería por todo el mundo. A algunos, pocos, el anuncio les gustó, les complació, sobre todo, que fuéramos la avanzadilla de la humanidad en un hecho tan crucial. La mayoría, sin embargo, no nos lo tomamos muy bien. Encontramos en ella multitud de inconvenientes y reservas: que nadie nos había pedido opinión, que era prematuro, que mejor que lo experimentaran otros primero, que no se sabían ni los efectos secundarios ni las contraindicaciones, que iba contra nuestra libertad, que no nos daba la gana, que ...
En el estado de opinión en contra contribuía la indefinición y el secretismo que rodeaban la iniciativa y su implementación. Todo eran especulaciones: habría que hacer un cursillo? Tomar una medicación? Practicar sofisticadas técnicas orientales? Habría un certificado o carné para demostrar que se cumplía el requisito? Debería renovarse cada pocos años como una ITV cualquiera?
Manifiestos, debates, encuestas, manifestaciones y disturbios se sucedieron las semanas previas al 1 de enero. Aún así, en vano, se anunciaba que los preparativos seguían adelante, por una vez la maquinaria administrativa funcionaba con diligencia y sin retrasos ni obstáculos. El mecanismo seguía siendo secreto, aunque en las cimas de algunas montañas y en las azoteas de los edificios más altos de nuestras ciudades estaban apareciendo unas antenas similares a las de telefonía móvil. Algunos denunciaron que eran las encargadas de difundir la serenidad, un portavoz de la administración aseguró, en cambio, que no tenían nada que ver.
Los días antes del plazo acabaron las movilizaciones y las quejas, como si todo el mundo lo diera por inevitable. La gente, sin embargo, los individuos uno a uno, sufrían y manifestaban una gama variada de sentimientos y emociones, desde miedo hasta expectación, desde aprensión hasta desánimo, desde excitación hasta rabia; nadie, en todo caso, estaba tranquilo e indiferente.
Llegó el 1 de enero, el programa funcionó -como fuera el mecanismo que aún hoy lo desconocemos- y la serenidad lo invadió todo.
Y ya está, desde entonces nada nos preocupa ni nos inquieta, ni tampoco hay, después de esta implantación de la serenidad, más historias que contar.

Georgesmith (Traducció María José Cabrera)

dilluns, 24 de setembre de 2012

riu

Qui no sap per quin camí arribarà al mar, ha de trobar el riu com a company.

John Ray

----


Quien no sabe por qué camino llegará al mar, tiene que encontrar el río como compañero.

John Ray

divendres, 21 de setembre de 2012

Vida

El que gaudim una vegada, mai no ho perdem. Tot el que estimem profundament es converteix en part de nosaltres mateixos.

La vida o és una aventura atrevida o no és res.

Helen Keller

------

Lo que una vez disfrutamos, nunca lo perdemos. Todo lo que amamos profundamente se convierte en parte de nosotros mismos.

La vida o es una aventura atrevida o no es nada.

Helen Keller

dimecres, 19 de setembre de 2012

Four women


My skin is black, my arms are long
My hair is woolly, my back is strong
Strong enough to take the pain, inflicted again and again
What do they call me? My name is aunt Sarah
My name is aunt Sarah, aunt Sarah

My skin is yellow, my hair is long
Between two worlds I do belong
But my father was rich and white
He forced my mother late one night
And what do they call me?
My name is Saffronia, my name is Saffronia

My skin is tan, my hair fine
My hips invite you, my mouth like wine
Whose little girl am I? Anyone who has money to buy
What do they call me? My name is Sweet Thing
My name is Sweet Thing

My skin is brown, my manner is tough
I'll kill the first mother I see, my life has been rough
I'm awfully bitter these days, because my parents were slaves
What do they call me? My name is Peaches

dimarts, 18 de setembre de 2012

Via morta

El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»

Pere Calders

-------

El forense dio un vistazo a las dos rayas paralelas, oxidadas y cubiertas de malas hierbas. «Crispadora paradoja!», dijo. «Esta vía ha muerto porque el tren la ha chafado poco.»

Pere Calders

dilluns, 17 de setembre de 2012

Dignitat

Una persona ha de tenir sempre el nivell de la dignitat per sobre del nivell de la por.

Eduardo Chillida

-----

Un hombre tiene que tener siempre el nivel de la dignidad por encima del nivel del miedo.
Eduardo Chillida

dijous, 13 de setembre de 2012

Pode se remoer


Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode não gostar
Cê pode até se ajoelhar
Ele só pensa em me querer
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode reclamar
Cê pode até se ajuizar
Ele só pensa em me querer
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só pensa em beijar
Pode se remoer
Se penitenciar
Eu encontrei alguém
Que só quer me beijar
Você não tem o que dizer
Você nem pode não gostar
Cê pode até se ajuizar
Ele só pensa em me querer

dimecres, 12 de setembre de 2012

Caminar i córrer

Oh! Sempre arribaràs a algun lloc, va dir el gat, si camines prou.

Per quedar-te on ets has de córrer el més ràpid que puguis... i si vols anar a un altre lloc, hauràs de córrer, almenys, dues vegades més ràpid.

Lewis Carroll

--------

¡Oh! Siempre llegarás a alguna parte, dijo el gato, si caminas lo suficiente.

Para quedarte donde estás tienes que correr lo más rápido que puedas...y si quieres ir a otro sitio, deberás correr, por lo menos, dos veces más rápido.

Lewis Carroll

dimarts, 11 de setembre de 2012

Fem l'amor



Torno a casa, estic cansat. Si algú m’estés esperant...
I aquest pany no es vol obrir. Aquí tot s’està espatllant.
No pot ser estar tant sol, aquí està fallant quelcom.
Ja em començo a posar trist. Ai! si em veiés algun amic!
I a la tele no hi fan res, i el meu llit és massa fred,
la calor m’està matant, els mosquits "acribillant".
I és que avui no puc dormir! No sé perquè tant de neguit.
I és que a vegades costa trobar la postura a adoptar.

Si em volguessis escoltar, tot el que t’haig d’explicar,
que no he dit mai a ningú, un secret per a mi i per a tu.
Però abans fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

No em preguntis res, no vull. No et preocupis, no vull res.
No m’ho facis explicar, no ho intentis puc picar.
Quan estic allà pensant no hi ha clau per obrir el pany.
I a la tele no hi fan res, i ja ho he dit i no estic sorprès.

Ai la vida quin disbarat! Estira’t aquí al meu costat.
Avui queda’t a dormir, fem l’amor aquesta nit!
Vine amb mi fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

Fem l’amor aquesta nit...

dissabte, 8 de setembre de 2012

psycho killer


Psycho Killer by Talking Heads on Grooveshark

I can't seem to face up to the facts
I'm tense and nervous and I
Can't relax
I can't sleep 'cause my bed's on fire
Don't touch me I'm a real live wire

Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

You start a conversation you can't even finish it.
You're talkin' a lot, but you're not sayin' anything.
When I have nothing to say, my lips are sealed.
Say something once, why say it again?

Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

Ce que j'ai fais, ce soir la
Ce qu'elle a dit, ce soir la
Realisant mon espoir
Je me lance, vers la gloire ... OK
We are vain and we are blind
I hate people when they're not polite

Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away
Psycho Killer,
Qu'est Que C'est
Fa fa fa fa fa fa fa fa fa far better
Run run run run run run run away

Oh oh oh oh oh oh oh oh....

divendres, 7 de setembre de 2012

Torre d'Hèrcules

La Torre d'Hèrcules és un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat situat a la costa de la ciutat de A Coruña. Té el privilegi de ser l'únic far romà del món que roman en funcionament. Al llarg de la història, diverses llegendes han girat al voltant sobre la seva construcció. La més estesa diu que Hèrcules va arribar en barca a les costes dels voltants de la torre, i enterrà allà mateix el cap del gegant Gerió després de derrotar-lo en combat.

(Font: Torre d'Hèrcules)

-----

La Torre de Hércules es un faro de 57 metros de altura y casi 1900 años de antigüedad situado en la costa de la ciudad de A Coruña. Tiene el privilegio de ser el único faro romano del mundo que permanece en funcionamiento. A lo largo de la historia, diversas leyendas han girado en torno a su construcción. La más extendida dice que Hércules llegó en barca a las costas de los alrededores de la torre, y enterró allí mismo la cabeza del gigante Gerión después de derrotarlo en combate.

(Fuente: Torre d'Hèrcules)

dimecres, 5 de setembre de 2012

V



V by Els Amics de les Arts on Grooveshark

Problema primer
Vet aquí un noi, de nom Ignasi
que amb trenta anys ja quasi quasi
sembla el pobre quedarà per vestir sants.
Que des que descobrí la xarxa,
el company ja no surt de casa
perquè es passa nit i dia sempre online.
Però sempre hi ha un moment o altre
en què el seu cos ja no s’aguanta
i cau adormit sobre de l’Enter i el Blocks Cap.
I la seva mare li fot crits
“Fill meu no som casa de rics.
Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.
Solució primera.
Després d’haver-hi donat voltes
el xicot, gens poca-solta
ha trobat per tal atzucac la solució.
S’ha fet un tall al braç esquerre
per on hi entra un cable amb terra
que connecta els nervis amb l’ordinador.
I així s’acaben els problemes
fot-hi fils, piuets i antenes,
USBs i quatre arxius amb autorun.
Oh! Què fantàstica és la ciència
si el xicot perd la consciència
el Windows fa Apagar Equipo i tururut!
Problema segon
La següent part d’aquesta història
es centra amb la companya Glòria
amb greus problemes per establir connexió
amb els nois de la discoteca
que es salten la xerrameca
i van directes a la colonització.
Ella s’arrapa a la columna
i balla al son del txumba-txumba
amb desparpajo impropi de la seva edat.
Preguntareu “Per què està sola?
I per què ningú li diu”Hola!”
Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!
Solució segona.
Schoenmaker compta amb gran prestigi,
com a metge és un prodigi,
de la cirurgia en tots els seus vessants.
Treballa ràpid i molt fi
a cop de serra, bisturí
novocaïna i sutura auto-degradant.
L’operació va de primera
tot i el mal que no s’espera
quan li parteixen el nas per la meitat.
Però tot i això ella no protesta,
fora els punts, se’n va de festa
i la prenya un fashion victim separat.
Problema tercer
Per anar tancant la trilogia
parlem d’en Josep Maria
una persona acostumada a viure amb por.
Que no creu que hi hagi algú noble
del Perú a Constantinoble
i desconfia fins i tot del més senyor.
Sempre llegeix en els diaris
columnistes visionaris
que prediuen la debacle d’aquest món.
Per talibans
canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
terroristes i immigrants de qui sap on.
Solució tercera
Cal fer quelcom i ben de pressa,
fot als fills un GPS
i a la dona la disfressa de soldat
es munta un búnquerer al garatge
al carter agafa d’hostatge
toc de queda i càstig pels que arriben tard.
Reconverteix la segadora
en una gran metralladora
per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
Ja s’ha acabat el preocupar-se,
visca el món i visca el Barça,
catalans la millor vida ja ha arribat.

---------

Problema primero
Érase un chico, llamado Ignasi
que con treinta años ya casi casi
parece que el pobre quedará para vestir santos.
Que desde que descubrió la red,
el compañero ya no sale de casa
porque se pasa noche y día siempre online.
Pero siempre hay un momento u otro
en que su cuerpo ya no se aguanta
y cae dormido sobre el Enter y el Blocks Cap.
Y su madre le grita
“Hijo mío no somos familia de ricos.
Si estás durmiendo no vale la pena ir gastando”.
Solución primera.
Después de haberle dado vueltas
el chico, nada tonto
ha encontrado para tal callejón sin salida la solución.
Se ha hecho un corte en el brazo izquierdo
por donde entra un cable con tierra
que conecta los nervios con el ordenador.
Y así se acaban los problemas
ponle hilos, pivotes y antenas,
USBs y cuatro archivos con autorun.
Oh! Qué fantástica es la ciencia
si el chico pierd la consciencia
el Windows hace Apagar Equipo y tururut!
Problema segundo
La siguiente parte de esta historia
se centra con la compañera Glòria
con graves problemas para establecer conexión
con los chicos de la discoteca
que se saltan la palabrería
y van directos a la colonización.
Ella se agarra a la columna
y baila al son del chumba-chumba
con desparpajo impropio de su edad.
Preguntaréis “¿Por qué está sola?
¿Y por qué nadie le dice”¡Hola!?”
Muy sencillo: porque su nariz da pavor!
Solución segunda.
Schoenmaker cuenta con gran prestigio,
como médico es un prodigio,
de la cirugía en todas sus vertientes.
Trabaja rápido y muy fino
a golpe de sierra, bisturí
novocaina y sutura auto-degradante.
La operación va de primera
a pesar del dolor que no se espera
cuando le parten la nariz por la mitad.
Pero sin embargo ella no protesta,
fuera los puntos, se va de fiesta
y la preña un fashion victim separado.
Problema tercero
Para ir cerrando la trilogía
hablamos de Josep Maria
una persona acostumbrada a vivir con miedo.
Que no cree que haya alguien noble
del Perú a Constantinopla
y desconfía incluso del más señor.
Siempre lee en los diarios
columnistas visionarios
que predicen el debacle de este mundo.
Por talibanes
cambios climáticos, locos que enriquecen uranio,
terroristas e inmigrantes de quién sabe donde.
Solución tercera
Hay que hacer algo y bien rápido,
mete a los hijos un GPS
y a la mujer el disfraz de soldado
se monta un búnker en el garaje
al cartero coge de rehén
toque de queda y castigo para los que llegan tarde.
Reconvierte la segadora
en una gran ametralladora
por si hay algún extraterrestre por el vecindario.
Ya se ha terminado el preocuparse,
viva el mundo y viva el Barça,
catalanes la mejor vida ya ha llegado.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Obstacles

- Benvolgut Shibli, es pot saber qui t’ha guiat durant el camí?

L’home respongué:

- Un gos que un dia vaig trobar mig mort de set a la riba del riu. El pobre gos cada cop que veia la seva imatge reflectida a l’aigua, s’allunyava espantat pensant que hi havia un altre gos al seu davant.

Al final, però, estava tant assedegat que vencé la seva por i es tirà a l’aigua; i va ser llavors quan el gos que tenia davant seu, desaparegué.

El gos descobrí que l’obstacle era ell mateix i que la barrera que el separava d’allò que ell buscava havia desaparegut.

D’aquesta manera, el meu propi obstacle desaparegué el moment en què vaig comprendre que era jo mateix qui el posava.

Va ser la conducta d’aquest gos allò que em marcà per primer cop, el Camí.

------------

- Estimado Shibli, se puede saber quién te guiado durante el camino?

El hombre respondió:

- Un perro que un día encontré medio muerto de sed a la orilla del río. El pobre perro cada vez que veía su imagen reflejada en el agua, se alejaba asustado pensando que había otro perro delante.

Al final, sin embargo, estaba tan sediento que venció su miedo y se echó al agua, y fue entonces cuando el perro que tenía ante sí, desapareció.

El perro descubrió que el obstáculo era él mismo y que la barrera que lo separaba de lo que él buscaba había desaparecido.

De este modo, mi propio obstáculo desapareció en el momento en que comprendí que era yo mismo quien lo ponía.

Fue la conducta de este perro lo que me marcó por primera vez, el Camino.

dilluns, 3 de setembre de 2012

only a paper moon



Say, its only a paper moon
Sailing over a cardboard sea
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me

Yes, it's only a canvas sky
Hanging over a muslin tree
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me

Without your love
It's a honky-tonk parade
Without your love
It's a melody played in a penny arcade

It's a Barnum and Bailey world
Just as phony as it can be
But it wouldn't be make-believe
If you believed in me

divendres, 31 d’agost de 2012

Aquesta pluja

Aquesta pluja by Antonia Font on Grooveshark

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s´olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,
jo encara t´enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d´estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m´estic tranformant en un amfibi

------

Esta lluvia que lo baña todo
quita de las cosas el olor del mundo.
Esta lluvia no tiene un invierno,
sólo tiene un día un poco malo.

Todo el mundo tiene defectos,
yo aún te añoro.
Nadie no es perfecto,
ya no te haré más canciones.

Y hoy es miércoles,
también es jueves,
yo siempre como siempre.
Mañana pintaré con las manos
mi sol de juguete
que tiene un satélite solar
y un solarium de estrellas.
Mañana pintaré al cielo raso
un segundo domicilio,
semiacuático y deshabitado
porque me estoy transformando en un anfibio.

dijous, 30 d’agost de 2012

La felicitat

-Jo no sé expressar-me- va dir la Maga assecant la cullereta amb un drap gens net-. Potser d'altres podrien explicar-ho millor però jo sempre he estat igual, és molt més fàcil parlar de les coses tristes que de les alegres.

-Una llei- va dir Gregorovius-. Perfecte enunciat, veritat profunda. Portat al pla de l'astúcia literària es resol en allò que dels bons sentiments neix la mala literatura, i altres coses per l'estil. La felicitat no s'explica, Lucía, probablement perquè és el moment més aconseguit del vel de Maia.

La maga el va mirar, perplexa. Gregorovius sospirar.

-El vel de maya -va repetir-. Però no barregem les coses. Vostè ha vist molt bé que la desgràcia és, diguem, més tangible, potser perquè d'ella neix el desdoblament en objecte i subjecte. Per això es fixa tant en el record, per això es poden comptar tan bé les catàstrofes.

-El que passa- va dir la Maga, remenant la llet sobre l'escalfador- és que la felicitat és només d'un i en canvi la desgràcia semblaria de tots.

(...)

Julio Cortázar, Rayuela cap. 24. Traducció María José Cabrera

-----

-Yo no me sé expresar-dijo la Maga secando la cucharita con un trapo nada limpio-. A lo mejor otras podrían explicarlo mejor pero yo siempre he sido igual, es mucho más fácil hablar de las cosas tristes que de las alegres.

-Una ley-dijo Gregorovius-. Perfecto enunciado, verdad profunda. Llevado al plano de la astucia literaria se resuelve en aquello que de los buenos sentimientos nace la mala literatura, y otras cosas por el estilo. La felicidad no se explica, Lucía, probablemente porque es el momento más logrado del velo de Maya.

La maga lo miró, perpleja. Gregorovius suspiró.

-El velo de maya-repitió-. Pero no mezclemos las cosas. Usted ha visto muy bien que la desgracia es, digamos, más tangible, quizá porque de ella nace el desdoblamiento en objeto y sujeto. Por eso se fija tanto en el recuerdo, por eso se pueden contar tan bien las catástrofes.

-Lo que pasa-dijo la Maga, revolviendo la leche sobre el calentador- es que la felicidad es solamente de uno y en cambio la desgracia parecería de todos.

(...)

Julio Cortázar, Rayuela cap. 24

dimecres, 29 d’agost de 2012

dimarts, 28 d’agost de 2012

The Vanguard

La primera vegada que vaig aterrar al lloc web de The Vanguard no podia creure el que estava llegint.

Com a agent de la policia informàtica no sóc fàcil d’enganyar i sé distingir fàcilment un web amb fantasies molt ben orquestrades de la realitat.

I això era real.

El que llegia era absolutament al·lucinant no podia creure que existís una societat secreta així, però sobretot era increïble un web així: públic, sense ni tan sols necessitat de registrar-s’hi. Amb tots aquests continguts i proves penjats a la vista de tothom.

L'objectiu del pla era senzill: canviar el món, no dominar-lo però sí dirigir-lo en la direcció que ells creien que era la correcta. I a mesura que llegia descobria la subtilesa de les tècniques i eines que estaven emprant. Sens dubte una ment mestra, un ésser o diversos d'una genialitat impensable estaven darrere de tot això.

Aviat em vaig adonar de perquè tenien un web públic amb tot el que els podia incriminar, amb cada detall del seu pla, tant la seva planificació com la seva execució. Es sentien tranquils amb ella, era inexpugnable.

Em vaig adonar que per arribar al seu web durant mesos havia estat llegint textos i seguint enllaços relacionats amb els seus principis, raons i motivacions, pàgines de la wiki et portaven a webs amb informació i punters a d’altres on aprofundir; una intervenció en un fòrum amb una signatura que incloïa un bloc et feia arribar a nous articles i llocs, un perfil de facebook dirigia a un web de protesta social que enllaçava a unes pàgines de filosofia i ètica, etc ...

Cap d'aquests webs estaven indexats als cercadors d’internet. Per arribar a cada pàgina havies d'haver llegit l'anterior i haver tingut ganes de continuar aprofundint en el tema, en la seva ètica, i anar seguint els enllaços que et portaven a nous webs amb continguts sempre una mica més profunds, més radicals. Però sempre sense mostrar res que pogués despertar la curiositat d'algú no interessat pel tema de forma acadèmica, els textos eren prou grisos com per no cridar l'atenció més que dels ja motivats sincerament en l'assumpte.

Arribar al seu web si no era a través de totes aquestes lectures i enllaços era absolutament impossible. Res es pot trobar a internet de forma directa sense els cercadors... És una veritat òbvia que sovint oblidem. Ningú no pot trobar el web de The Vanguard si no és seguint els enllaços adequats.

I per llegir tot això i anar seguint el fil fins al final t'ha d'interessar el tema. Molt.

Així que cada enllaç que segueixes és una prova de motivació, cada clic a un nou web (no indexat enlloc) és un examen que passes. Una prova d'admissió.

Estava analitzant el sistema de reclutament més subtil i perfecte que mai havia vist. Una extensa xarxa de webs amb continguts estudiats al mil·límetre que com un gegantí embut virtual t'acaben portant a les casernes virtuals de The Vanguard, on el mateix fet d'anar seguint el camí es transforma en una prova de confiança, de que estàs interessat en el mateix que ells, de que penses com ells. Fins i tot és una fase de formació i preparació per ser simpatitzant de la seva organització.

El reclutament s'autorealitza, tu et reclutes per The Vanguard, tu arribant fins al seu web sense saber que és això el que estàs fent demostres que estàs d'acord amb els seus principis. Tu sol et formes i et reclutes per al seu moviment.

Aquest sistema de reclutament era una mostra innegable de la seva genialitat.

Un petit calfred va recórrer tot el meu cos.

I aquesta era només una de les dotzenes d'estratègies increïblement subtils que estaven aplicant al món.

Aquella nit vaig llegir i vaig llegir i em vaig convèncer que el seu pla podria funcionar. Era massa perfecte i massa subtil per ser detectat o neutralitzat. Alguna cosa s'havia de fer.

Vaig escriure un informe per als meus superiors, vaig pensar fins i tot en trucar-los en plena nit i activar el dispositiu necessari. Però no hi havia necessitat de córrer, no vindria d'un dia. Demà presentaria l'informe i començaríem a actuar sobre ells.

Vaig anar a dormir amb una estranya sensació, la perfecció del seu sistema de reclutament em marejava. I com havia pogut arribar jo fins a ells? Quin estrany atzar o motivació m'havia fet llegir i seguir tots aquests enllaços? El sistema no era potser perfecte llavors?

Aquella nit no vaig dormir bé.

En despertar al matí, amb la ment fresca, vaig haver admetre que el seu sistema de reclutament era realment perfecte.

Vaig esborrar l'informe per als meus superiors.

Jo ja era un d'ells.

(Traducció de  The Vanguard)

dilluns, 27 d’agost de 2012

sampa

Sampa by Caetano Veloso on Grooveshark
Alguma coisa acontece no meu coração
Que só quando cruza a Ipiranga e Av. São João
É que quando eu cheguei por aqui eu nada entendi
Da dura poesia concreta de tuas esquinas
Da deselegância discreta de tuas meninas
Ainda não havia para mim Rita Lee
A tua mais completa tradução
Alguma coisa acontece no meu coração
Que só quando cruza a Ipiranga e avenida São João

Quando eu te encarei frente a frente e não vi o meu rosto
Chamei de mau gosto o que vi, de mau gosto, mau gosto
É que Narciso acha feio o que não é espelho
E à mente apavora o que ainda não é mesmo velho
Nada do que não era antes quando não somos mutantes
E foste um difícil começo
Afasto o que não conheço
E quem vem de outro sonho feliz de cidade
Aprende depressa a chamar-te de realidade
Porque és o avesso do avesso do avesso do avesso

Do povo oprimido nas filas, nas vilas, favelas
Da força da grana que ergue e destrói coisas belas
Da feia fumaça que sobe, apagando as estrelas
Eu vejo surgir teus poetas de campos, espaços
Tuas oficinas de florestas, teus deuses da chuva
Pan-Américas de Áfricas utópicas, túmulo do samba
Mas possível novo quilombo de Zumbi
E os Novos Baianos passeiam na tua garoa
E novos baianos te podem curtir numa boa

divendres, 24 d’agost de 2012

orgull




Estic fora de mi,
estic fora de lloc,
però no em fa cap vergonya
dir-te realment com sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
però cada dia que passa
es torna tot més fosc.
Estic fora de mi,
estic fora de joc,
només queden relíquies
de tot el que jo sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
deixar que tothom pensi
que no he arribat enlloc.
Fora massa aviat,
però no fora del tot.
Ja no et molesto més,
o gens és menys que poc?
Sé que no sóc com tu,
que cada cop quedo pitjor,
però és com si envegés el lloc
del teu peu a la sabata.

--------

Estoy fuera de mi,
estoy fuera de lugar,
pero no me da ninguna vergüenza
decirte realmente como soy.
Debería estar por encima,
quizás debería estar muerto,
pero cada día que pasa
se vuelve todo más oscuro.
Estoy fuera de mi,
estoy fuera de juego,
sólo quedan reliquias
de todo lo que yo soy.
Debería estar por encima,
quizás debería estar muerto,
dejar que todo el mundo piense
que no he llegado a ninguna parte.
Fuera demasiado pronto,
pero no lo fuera del todo.
Ya no te molesto más,
o nada es menos que poco?
Sé que no soy como tú,
que cada vez quedo peor,
pero es como si envidiase el sitio
de tu pie en el zapato.

dijous, 23 d’agost de 2012

What's the matrix

El món es irreal, l’univers percebut no existeix. Tot és Matrix (a l’Índia diuen Maya, paraula que casualment s’assembla).

Com és això? La veritat és que costa acceptar una idea així, de fet costa tant com que el dia que ho vegis clar estaràs il·luminat, estaràs realitzat.

Però mai no et podràs convèncer a través de la ment argumentativa, el convenciment de la realització sempre haurà de venir de majors profunditats. Tot i això, es poden donar algunes idees que ajuden a posar en dubte la solidesa del que percebem.

En primer lloc hi ha un fet científic innegable: ningú no pot percebre la Realitat de forma directa.

Com percebem? Més o menys ho sabem: existeixen uns detectors (ulls, oïda, …) que transformen energies (fotons o moviment de partícules de l’aire) en impulsos elèctrics que arriben a les neurones del cervell i aquest d’alguna manera construeix un univers que et mostra a tu (siguis el que siguis realment).

Així és clar i científic que mai "veiem" directament res, el que veiem és la imatge mental construïda pel nostre cervell.

Mira amb atenció el que tens davant, sigui el que sigui, per exemple una tassa. La tassa NOMÉS ÉS AL TEU CERVELL. És una imatge mental en la teva ment. Darrera del vel del que veus, hi ha més ment, més cervell. No mires cap a fora, només pots mirar cap a dins. La mirada és una funció del cervell. No tens accés a l'univers exterior, si n'hi ha.

Cal entendre també que el procés mental de construir una tassa està fora del teu control, tu no veus COM es construeix la tassa al teu cervell a partir de la visió de l'ull, ni pots evitar patir al·lucinacions visuals o somnis cada nit, o efectes òptics. La percepció ÉS FORA DEL NOSTRE CONTROL. Tot just podem triar si tancar els ulls, amb les orelles ni això. Com a molt prestar atenció o no. Només podem triar si prestar atenció o no, et sona a alguna cosa?

A més els nostres sentits no són perfectes, això és evident per les inconsistències abans comentades, però és que tampoc tenim res amb què comparar per saber si són exactes quan creiem que ens estan fallant. Mai no podràs saber si els teus sentits t'enganyen o no, no tens cap manera de confirmar-ho mentre sigui un engany consistent. Quan tens una al·lucinació saps que el teu sentits t'enganyen perquè s'acaba dissipant. Una al·lucinació que no es dissipi, passaria per realitat?

Un altre exemple típic i tòpic de la relativitat de la realitat percebuda és acceptar que ningú sap si el que jo dic color taronja és igual per a tu o no. Però tampoc tota la resta, ni sons, ni gustos, ni percepcions tàctils.

Assumim que sí però sense cap prova, simplement per simplificació.

A més hem d'entendre que "taronja" és un concepte construït, artificial, no existeix "el taronja" això també és una simplificació mental, una altra capa per sobre la Realitat, però d'això parlarem una mica més endavant.

A X li agrada la xocolata, però a Y no. Tenen gustos diferents o és que el sabor de la xocolata és radicalment diferent per ambdues persones? O millor encara potser és que ambdues coses són realment el mateix?

També cal entendre que el nostre cos és percebut exactament igual que la resta de l'univers, corol·lari: tampoc percebem el nostre cos de forma directa. Tenim una percepció indirecta, interpretada del nostre cos. Per tant el nostre cos no és més que una altra imatge mental, és una altra cosa que es fa òbvia quan somiem i volem, però sabem que el nostre cos mai es va moure del llit. La ment pot fer això i més, la percepció del teu cos està subjecta al que el teu cervell vulgui que percebis en cada moment i tu no tens cap control sobre això, sona preocupant?

Berkeley es preguntava si un arbre que cau fa soroll si ningú l'escolta. Un Jnani et diu que quan escoltes un arbre caure l'únic que sents és una imatge mental construïda pel teu cervell, res més. Suposes que l'arbre agita l'aire en caure i genera soroll però no tens prova directa alguna.

El Jnani dirà que arbre, soroll i testimoni estan només en la teva ment (i literalment no se li pot portar la contrària, és radicalment exacte).

La realitat és inabastable i tot, absolutament tot el que experimentem (i la vida és només experimentar) està dins del nostre cervell. Literalment vivim dins del nostre cervell. Punt.

Mai hem sortit ni un mil·límetre més enllà del nostre crani i mai en sortirem.

De vegades es diu que un ésser il·luminat ho és perquè "veu les coses com realment són". T'imagines percebre tot el que veus o escoltes o sents com una idea més del cervell? No podem imaginar-ho, no pot expressar-se en paraules, però per aquí van els trets. Quan es percep així l'univers TOT ets tu, tot és consciència, perquè TOT està dins del teu cap i TE N'HAS ADONAT.

Ha caigut el vel de Maya, o si no ha caigut almenys ara EL VEUS, veus que és un vel, que hi ha només una pel·lícula projectant-se davant teu, només, i la projecta el cervell, la subjectivitat més absoluta.

No hi ha objectivitat demostrable en cap punt. La nostra única esperança d'objectivitat es basa en la consistència: si la tassa no desapareix, si la veig sempre al mateix lloc ha de ser que no estic somiant, que hi ha una realitat allà fora.

Però AIXÒ ÉS TOT, no hi ha major prova de la realitat més enllà d'aquesta. Que et sigui suficient o no depèn de tu, però està clar que no és una prova de les que els científics estan acostumats a acceptar com a definitiva.

El que veiem és consistent perquè és real o el prenem per real perquè és consistent? O és el mateix?

Hem arribat a la conclusió que el que anomenem realitat només són imatges mentals consistents en el temps (bé, sent una mica més precisos, consistents amb el que recordem)

RES MÉS.

Per això l'analogia mística sempre és que la vida és un somni, una imatge mental com quan dorms només que consistent perquè (potser!) està influenciada per ALGUNA COSA que hi és fora, que és inabastable, que mai podrem experimentar i que anomenem Realitat. I per això sempre et despertes a la mateixa habitació i no ocorren les coses rares dels somnis.

Aquesta és l'única diferència: tens connectats els teus sentits (estàs despert) o els tens desconnectats (estàs adormit)?

Però el que perceps sempre és una imatge mental.

Recorda el vívid dels teus somnis, hi ha gent que s'estranya que siguin tan vívids com la realitat. Com no han de ser-ho? Els produeix el mateix cervell que produeix la realitat en despertar! L'única diferència és que en un cas la projecció es basa en les dades rebudes pels sentits i en l'altre cas no.

Però encara hi ha més. També és evident que cada persona percep un univers DIFERENT. No és que pugui ser així, és que és així amb seguretat. Per començar hi ha el problema del punt de vista. Tots veiem l'univers des del nostre punt de vista que és únic.

Fins i tot deixant de banda idees, conceptes i prejudicis personals (parlarem d'això al final), quan jo parlo amb algú estic veient la seva cara i el que hi ha darrere seu. Però ell està veient la meva i el que hi ha darrere meu. Estem en universos (mentals com hem vist) diferents.

Encara si tenim la sort que el color taronja sigui el mateix per a tots dos, és clar que cada persona creï (ja que el crea el cervell) un univers subjectiu únic basat en el seu punt de vista. Això és obvi però sovint ho oblidem, si l'univers és el que percebem, cada un de nosaltres té una visió diferent de l'univers pel seu punt de vista únic.

Podem imaginar-nos a cada un de nosaltres ficats dins d'una bombolla totalment OPACA, cada un a la seva i dins d'aquesta bombolla es projecta per part de la ment un univers, una pel·lícula, absolutament subjectiva, tot vist des del nostre punt de vista i segons treballin nostres sentits que també són part de la nostra subjectivitat.

El que és curiós és que realment gran part del cervell està FORA d'aquesta bombolla ja que és qui projecta la pel·lícula. La funció de Matrix la fa aquí el mateix cervell i no un súper ordinador que s'ha rebel·lat contra la humanitat.

Tots ens movem pel ¿món? ficats en aquesta bombolla negra, sense poder sortir-ne, sense poder percebre la realitat de forma directa, sense poder certificar que els altres veuen el mateix, sense ni tan sols poder certificar si els altres existeixen realment.

No hi ha objectivitat en cap punt, no hi ha contacte amb altres bombolles (si existeixen) en cap punt.

Això és Maya.

Fins aquí hem vist que:

1. La realitat percebuda és una imatge mental creada pel cervell que Jo (sigui el que sigui) capto.
2. La realitat percebuda és única en nosaltres perquè el nostre punt de vista és únic.

Aquesta forma de percepció la compartim amb la resta d'éssers del planeta (si existeixen).

I aquesta seria una percepció bastant directa però és que a més nosaltres ho compliquem molt més. Posem una tercera capa subjectiva per sobre de la percepció per allunyar-nos encara més de la realitat pura (la tercera).

Aquesta capa està associada (ara ja sí) amb l'ego i la ment conscient o argumentativa.

Posem a sobre de tot allò percebut una capa de conceptes i idees, i al final això és el que realment processem.

Et dic que miris la tassa i a més de tot el ja comentat tu només veus el concepte de tassa, no veus de manera "pura". El bosc no et deixa veure els arbres, el concepte cega la percepció en part. Qui no ha vist mai una tassa, ni li han explicat el que és, t'asseguro que veurà la tassa d'una manera molt diferent a tu. Tu ja només pots veure la tassa com tassa, ell la veurà de manera "pura", el seu color, les seves parts, les seves formes estranyes i belles per a ell, es preguntarà sobre la seva utilitat.

Per a X un gos és un amic, gairebé un germà, per a Y és una amenaça, un enemic que mossega, per a Z és una eina de treball sense sentiments, no gaire més que un martell. Tota aquesta conceptualització passa contínuament de forma automàtica i instantània, passa en un flash juntament amb la percepció i guia les nostres accions de manera automàtica.

Quan aterres en un país exòtic, aprofita! intenta veure sense conceptes, hi ha coses noves que no tens en la teva ment encara categoritzades. Gaudeix d'aquesta percepció directa, aviat, al segon dia o abans començaràs a sentir que tot és ja conegut, perdrà aquesta emoció, aquesta frescor, aquesta vida! Intueixo que la gràcia de l'art abstracte també és just aquesta...

Diuen que els indis americans no veien els vaixells de Colom perquè no tenien un concepte que associar. No ho crec, penso que els veien però no els sabien interpretar, com una obra de Chillida. Percepció neta de conceptes de tota mena.

La propera vegada que vegis alguna cosa estranyíssima, cosa que no sàpigues interpretar, intenta recordar com la vas veure i el que vas sentir. I després passats els dies, ja habituat, compara amb la percepció ja conceptual, veuràs trossos, parts, idees, utilitat, defectes...

Prova una altra cosa, quan estiguis tranquil i relaxat mira, per exemple, un arbre intentant no centrar la teva vista en res, no identificar res, ni fulles ni tronc, només mira, no pensis si pots evitar-ho, eludeix conceptes, mira de forma àmplia, sense concretar, sense focus, sense intenció, només mira, estigues aquí el temps que puguis què notes? Si et sembla interessant intenta fer l'exercici sovint, si insisteixes començaràs a notar una qualitat nova en el món, cosa que no sabries descriure però que li dóna brillantor i frescor.

T'imagines veure sempre TOT com veus aquests objectes totalment nous? Així expliquen algunes experiències de satori molts estudiants Zen. La realitat es torna absolutament nova, fresca i excitant... durant un breu instant... T'has lliurat dels conceptes durant un instant a força d'esgotar l'ego fins que tira la tovallola, això és un koan.

Aquesta conceptualització va des del més senzill (identificar una cadira com a cadira) a la major de la complexitats humanes (idees del bé i del mal, personalitat, idees polítiques, filosofia, física ...).

Tots tenim mil judicis i prejudicis inserits en la nostra ment i aquests modifiquen la nostra forma de veure el món, i especialment la nostra manera de reaccionar a ell. És cert que un viu en l'univers de les seves idees, el concepte de profecia autocomplerta és més habitual del que creus: si l'univers et sembla amenaçador et protegeixes d'ell, i davant d’una persona a la defensiva tots reaccionem fredament confirmant que l'univers és amenaçador. I per a tu ho és, tu l’has creat així!

Bàsicament aquestes tres capes de subjectivitat (imatge mental, punt de vista i conceptes) són les que creen the Matrix, Maya, Leela.

Però tot aquest text no t'ajudarà gens a canviar res.

Tries pastilla vermella o blava?

(Traducció de: What's the matrix (I), What's the matrix (II) i What's the matrix (y III))