Publicitat Google

dimecres, 30 de novembre de 2011

Dues dones

Sempre hi va haver en mi, almenys, dues dones, una dona desesperada i perplexa que sent que s'està ofegant i una altra que salta a l'acció, com si fos un escenari, dissimulant les seves veritables emocions perquè elles són la debilitat, la impotència, la desesperació i presenta al món només un somriure, ímpetu, curiositat, entusiasme, interès.

Anaïs Nin

----------

Siempre hubo en mí, al menos, dos mujeres, una mujer desesperada y perpleja que siente que se está ahogando y otra que salta a la acción, como si fuera un escenario, disimulando sus verdaderas emociones porque ellas son la debilidad, la impotencia, la desesperación y presenta al mundo sólo una sonrisa, ímpetu, curiosidad, entusiasmo, interés.

Anaïs Nin

dimarts, 29 de novembre de 2011

Els dos reis i els dos laberints

Expliquen els homes dignes de fe (però Al·là en sap més) que en els primers dies hi va haver un rei de les illes de Babilònia que va congregar als seus arquitectes i mags i els va manar construir un laberint tan perplex i subtil que els homes més prudents no s'aventuraven a entrar-hi, i els que entraven es perdien.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Ja hi som

Un mestre i el seu deixeble caminen. El deixeble pregunta: "On anem, mestre?"
El mestre respon: "Ja hi som"

Conte zen

-----------------

Un maestro y su discípulo caminan. El discípulo pregunta: “¿Adónde vamos, maestro?”
El maestro responde: “Ya estamos”

Cuento zen

diumenge, 27 de novembre de 2011

Wonderful world rainbow


Somewhere over the rainbow
Way up high,
And the dreams that you've dreamed of
Once in a lullaby.

Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly,
And the dreams that you've dreamed of
Dreams really do come true.

Someday I'll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melts like lemon drops
Away above the chimney tops
That's where you'll find me.

Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly.
And the dreams that you dare to..
Oh why, oh why can't i?

Well, I see
Trees of green and red roses too,
I'll watch them bloom for me and you
And I think to myself,
What a wonderful world.
Well I see,
Skies of blues and, clouds of white,
And the brightness of day, I like the dark
And I think to myself,
What a wonderful world.

The colors of the rainbow so pretty in the sky
Are also on the faces of people passing by
I see friends shaking hands saying how do you do
They're really saying I... I love you.

I hear babies cry, I watch them grow
They'll learn much more than really know
And I think to myself
What a wonderful world.

Someday I'll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melt like lemon drops
Away above the chimney tops
That's where you'll find me.

Somewhere over the rainbow
Way up high,
And the dreams that you dare to
Oh why, oh why can't I?

dissabte, 26 de novembre de 2011

A Life Worth Sharing

From the beginning,
Our childhood years.
You stood by my side,
Like a shorelines high tide.

We journeyed through Everest,
Experiences afar!
When I was in trouble,
You were always my double.

As we grew older,
We didn't slow down.
From birthdays to weddings,
To a childs cute beddings.

As time would escape us,
Your voice was so neat,
Memories to cherish,
A sister so sweet.

Happy Birthday!
My partner in crime.
When we're together,
Life seems so - sublime

Martin Dejnicki

divendres, 25 de novembre de 2011

Caça de bruixes

- Així que vostè és l'autor del manual d'instruccions de la vida humana.
- En efecte, el vaig escriure fa molts anys.
- Què el va impulsar a fer-ho?
- Volia definir i formular la vida en la seva totalitat perquè res fos ja imprevisible, per saber què fer en tot moment.

dijous, 24 de novembre de 2011

Before the world was made

 
If I make the lashes dark
And the eyes more bright
And the lips more scarlet,
Or ask if all be right
From mirror after mirror,
No vanity’s displayed:
I’m looking for the face I had
Before the world was made.

What if I look upon a man
As though on my beloved,
And my blood be cold the while
And my heart unmoved?
Why should he think me cruel
Or that he is betrayed?
I’d have him love the thing that was
Before the world was made.

W.B. Yeats

Before The World Was Made by The Waterboys on Grooveshark

dimecres, 23 de novembre de 2011

Hexagrama 37

Chia Jen: la comunitat

A dalt Sun, lo suau, el vent
A baix Li, lo adherent, el foc


Solució general: Fidelitat cap als altres membres de la nostra comunitat humana més íntima. Lliurament perseverant. Sentiments d'afecte cap als que ens envolten.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Delicate

Delicate by Damien Rice on Grooveshark

We might kiss when we are alone
When nobody's watching
We might take it home
We might make out when nobody's there
It's not that we're scared
It's just that it's delicate

dilluns, 21 de novembre de 2011

Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.

Pere Calders

----------

Alguien me ha hecho a mi y he sido vendido. Nunca he podido saber quién ha cobrado los derechos ni si he sido un buen o un mal negocio.

Pere Calders

diumenge, 20 de novembre de 2011

Desitjos

Un pescador va trobar entre les seves xarxes una ampolla de coure amb el tap de plom. Semblava molt antiga. En obrir-la va sortir de sobte un geni que una vegada alliberat va dir al pescador:
- Et concediré tres desitjos per haver-me tret d’aquesta presó. Quin és el teu primer desig?

dissabte, 19 de novembre de 2011

Dorm

Dorm by Vuit on Grooveshark 

Dorm, ja fa molt temps que tot és fosc
i a poc a poc entres al meu món,
on tot és possible si em segueixes
i deixes de tenir por.

divendres, 18 de novembre de 2011

Fantasmes

Els dos fantasmes, un de blau i un altre de blanc, es van trobar davant de la caverna coneguda. Es van saludar en silenci i van avançar un bon tros, sense trepitjar-se els llençols, cadascun sumit en les seves cavil·lacions. Era una nit boirosa, no es distingien arbres i murs, però allà dalt, molt amunt hi havia la lluna.

dijous, 17 de novembre de 2011

Com dues gotes d'aigua



Quan neix, la gota encara no sap que d'aquí a dos segons s'esclafarà contra la pica de la cuina. Il.lusionada, llisca per l'últim revolt de la cantonada i treu el cap per la desembocadura de l'aixeta. La llum dels fluorescents l'enlluerna.  Se sent com la passatgera de tren que, després d'haver concentrat la mirada en un llarg túnel, surt finalment a cel obert. Encuriosida, s'atura al bec de l'aixeta.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Amor

Un guerrer de la llum necessita amor.
L'amor i l'afecte formen part de la seva naturalesa, tant com el menjar, el beure o
el gust pel Bon Combat. Quan un guerrer no se sent feliç davant d'una posta de sol, és que alguna cosa va malament.
En aquest moment, interromp el combat i va a la recerca de companyia, per contemplar junts el capvespre.

dimarts, 15 de novembre de 2011

El teu tresor



El teu tresor by Lluís Cartes on Grooveshark
Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora, i viu la vida a fons.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Imperfeccions

Nasrudin Hodja te l'ofici d'aiguader. Dia a dia reparteix aigua pels pobles veïns. Des del pou més pròxim, tragina dos grandíssims cantirs per llargs camins amb l'ajuda del seu ase tant estimat. Un dia observa que un dels cantirs té esquerdes i perd aigua, s'apropa a casa del terrisser, en compra un de nou i guarda el cantir esquerdat al magatzem.
No passa més d'una lluna que tot de sobte se'n torna al magatzem amb la intenció de recuperar aquell vell cantir.
Amb gran sorpresa escolta com a aquest li parla dient.

diumenge, 13 de novembre de 2011

La companyia

Encén les espelmes i omple la teva copa de vi negre.
Abans de començar a menjar,
aixeca la copa en honor de tu mateix.
La teva companyia és la millor que mai podràs tenir.

Daniel Halpern

------------

Enciende las velas y llena tu copa de vino tinto.
Antes de empezar a comer,
levanta la copa en honor de ti mismo.
Tu compañía es la mejor que jamás podrás tener.

Daniel Halpern

dissabte, 12 de novembre de 2011

Amor zen

L'aprenent de la vida tenia un dubte al cor. No es tractava d'una pregunta filosòfica, nascuda del seu intel·lecte, sinó d'un qüestionament que li sorgia des del seu propi dolor. (Aquestes són les preguntes que veritablement valen la pena)

divendres, 11 de novembre de 2011

Borinot



Segons una teoria de l'aerodinàmica, demostrada en proves realitzades al túnel de vent, el borinot és incapaç de volar.
A causa del grandària, pes i forma del seu cos en relació amb l'envergadura de les ales desplegades, el volar és científicament impossible per a ell. El borinot, ignorant aquesta teoria científica va i vola de qualsevol manera i fa mel cada dia.

dijous, 10 de novembre de 2011

Contrabandista

Tots sabien que indiscutiblement era un contrabandista. Era fins i tot cèlebre per això. Però ningú havia aconseguit mai descobrir-lo i molt menys demostrar-ho. Sovint, creuava de l'Índia a Pakistan a lloms del seu ruc, i els guàrdies, fins i tot sospitant que feia el contraban, no aconseguien obtenir-ne cap prova.
Van transcórrer els anys i el contrabandista, ja en edat avançada, es va retirar a viure plàcidament a un poble de l'Índia. Un dia, un dels guàrdies que va encertar a passar per allí se'l va trobar i li va dir:
- Jo he deixat de ser guàrdia i tu de ser contrabandista. Vull demanar-te un favor. Digues-me ara, amic, què passaves de contraban.
I l'home va repondre:
- Rucs.

De "Cuentos Clásicos de la India" recopilats per Ramiro Calle, traducció de María José Cabrera

---------


Todos sabían que era indiscutiblemente un contrabandista. Era incluso célebre por ello. Pero nadie había logrado jamás descubrirlo y mucho menos demostrarlo. Con frecuencia, cruzaba de la India a Pakistán a lomos de su burro, y los guardias, aun sospechando que contrabandeaba, no lograban obtener ninguna prueba de ello.
Transcurrieron los años y el contrabandista, ya entrado en edad, se retiró a vivir apaciblemente a un pueblo de la India. Un día, uno de los guardias que acertó a pasar por allí se lo encontró y le dijo:
- Yo he dejado de ser guardia y tú de ser contrabandista. Quiero pedirte un favor. Dime ahora, amigo, qué contrabandeabas.
Y el hombre repuso:
- Burros.

De “Cuentos Clásicos de la India” recopilados por Ramiro Calle

dimecres, 9 de novembre de 2011

Sense fi (Sin fin)

Un home es forma després d'una llarga cua. Desesperat, comença per eliminar qui està abans que ell i segueix amb tots els de la fila. Fins que un altre home s'atura a la seva esquena...

Pedro Durán

--------

Un hombre se forma tras una larga cola. Desesperado, comienza por eliminar al que está antes que él y sigue con todos los de la fila. Hasta que otro hombre se detiene a su espalda…

Pedro Durán

dimarts, 8 de novembre de 2011

Quan em vaig estimar de debò (Cuando me amé de verdad)

Quan em vaig estimar de debò,
vaig comprendre que en qualsevol circumstància,
jo estava en el lloc correcte,
en l'hora correcta,
i en el moment exacte.
I llavors, vaig poder relaxar-me.
Avui sé que això té nom…
...Autoestima.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Consciència (Conciencia)

Quan el polígon va deixar de multiplicar els seus costats tractant de convertir-se en cercle i va acceptar ser el que essencialment era, un triangle, va conèixer la felicitat.

Alejandro Jodorowski

---------

Cuando el polígono dejó de multiplicar sus lados tratando de convertirse en círculo y aceptó ser lo que esencialmente era, un triángulo, conoció la felicidad.

Alejandro Jodorowski

diumenge, 6 de novembre de 2011

Suposicions (Suposiciones)

Què significa destí, Mul·là?.
- Suposicions.
- ¿En quin sentit?.
- Tu suposes que les coses aniran bé, i si no succeeix així a això li dius mala sort. Suposes que certes coses han de succeir o no, i no tens intuïció fins al punt que no saps el que ha de succeir. Suposes que el futur és desconegut.
Quan ets sorprès, a això li dius Destí.

Idries Shah

----------

¿Qué significa destino, Mulá?.
- Suposiciones.
- ¿En qué sentido?.
- Tú supones que las cosas irán bien, y si no sucede así a eso lo llamas mala suerte. Supones que ciertas cosas habrán de suceder o no, y careces de intuición hasta tal punto que no sabes lo que ha de suceder. Supones que el futuro es desconocido.
Cuando eres sorprendido, a eso lo llamas Destino.

Idries Shah

dissabte, 5 de novembre de 2011

Tortugues i cronopis (Tortugas y cronopios)



Ara passa que les tortugues són grans admiradores de la velocitat, com és natural. Les esperances ho saben, i no es preocupen. Els fames ho saben, i se'n burlen. Els cronopis ho saben, i cada cop que es troben una tortuga, treuen la capsa de guixos de colors i sobre la rodona pissarra de la tortuga dibuixen una oreneta.

Julio Cortázar

--------

Ahora pasa que las tortugas son grandes admiradoras de la velocidad, como es natural. Las esperanzas lo saben, y no se preocupan. Los famas lo saben, y se burlan. Los cronopios lo saben, y cada vez que se encuentran una tortuga, sacan la caja de tizas de colores y sobre la redonda pizarra de la tortuga dibujan una golondrina.

Julio Cortázar

divendres, 4 de novembre de 2011

Amor impossible? (Amor imposible?)

Per al guerrer, no hi ha amor impossible.
Ell no es deixa intimidar pel silenci, per la indiferència o pel rebuig. Sap que, darrera la màscara de gel que fan servir les persones, hi ha un cor de foc.
Per això el guerrer arrisca més que els altres. Cerca incessantment l'amor d'algú, tot i que això signifiqui escoltar moltes vegades la paraula "no", tornar a casa derrotat, sentir-se rebutjat en cos i ànima.
Un guerrer no es deixa espantar quan busca el que necessita. Sense amor, ell no és res.

Paulo Coelho

------------

Para el guerrero, no existe amor imposible.
Él no se deja intimidar por el silencio, por la indiferencia o por el rechazo. Sabe que, tras la máscara de hielo que usan las personas, existe un corazón de fuego.
Por eso el guerrero arriesga más que los otros. Busca incesantemente el amor de alguien, aun cuando esto signifique escuchar muchas veces la palabra "no", regresar a casa derrotado, sentirse rechazado en cuerpo y alma.
Un guerrero no se deja asustar cuando busca lo que necesita. Sin amor, él no es nada.

Paulo Coelho

dijous, 3 de novembre de 2011

Miners (Mineros)

Sis miners treballaven en un túnel molt profund. De sobte un esfondrament els va deixar aïllats de l'exterior segellant la sortida. En silenci cada un va mirar als altres. Amb la seva experiència es van adonar que el problema seria l'oxigen. Si feien tot bé els quedaven unes tres hores d'aire, com a molt tres hores i mitja. Molta gent de fora sabia que hi eren atrapats, però un esfondrament com aquest significava foradar de nou la mina, podrien fer-ho abans que s'acabés l'aire? Els miners van decidir que havien d'estalviar tot l'oxigen que poguessin. Van acordar fer el mínim esforç físic, van apagar els llums que portaven i es van estendre en silenci al terra.... era difícil calcular el temps que passava... incidentalment un d'ells portava rellotge. Cap a ell anaven totes les preguntes: quant temps ha passat? Quant falta? I ara? El temps s'estirava, cada minut semblava una hora i la desesperació agreujava més la tensió. El cap es va adonar que si seguien així, l'ansietat els faria respirar més ràpidament i això els podria matar. Va ordenar a qui portava el rellotge que només ell controlés el pas del temps i avisés cada mitja hora. Complint l'ordre, a la primera mitja hora va dir "ha passat mitja hora" Hi va haver un murmuri entre ells i una angoixa que es sentia en l'aire... L'home del rellotge es va adonar que a mesura que passava el temps, seria cada vegada més terrible comunicar-los que el minut final s'acostava. Sense consultar a ningú va decidir que ells no mereixien morir patint. Així que la propera vegada que els va informar de la mitja hora, havien passat 45 minuts. No hi havia manera de notar la diferència. Recolzat en l'èxit de l'engany, la tercera informació la va donar gairebé una hora després... així va seguir el del rellotge, cada hora completa els informava que havia passat mitja hora. La quadrilla esgotava la tasca de rescat, sabien en quina càmera estaven atrapats i que seria difícil poder arribar abans de quatre hores. Van arribar a les quatre hores i mitja. El més probable era trobar als sis miners morts. Van trobar vius a cinc d'ells.
Només un havia mort d'asfíxia... aquell que duia el rellotge. 

Jorge Bucay

----------

Seis mineros trabajaban en un túnel muy profundo. De repente un derrumbe los dejó aislados del afuera sellando la salida. En silencio cada uno miró a los demás. Con su experiencia se dieron cuenta de que el problema sería el oxígeno. Si hacían todo bien les quedaba unas tres horas de aire, cuanto mucho tres horas y media. Mucha gente de afuera sabían que estaban allí atrapados, pero un derrumbe como ese significaba horadar otra vez la mina, podrían hacerlo antes de que se termine el aire? Los mineros decidieron que debían ahorrar todo el oxígeno que pudieran. Acordaron hacer el menor esfuerzo físico, apagaron las lámparas que llevaban y se tendieron en silencio en el piso....era difícil calcular el tiempo que pasaba... incidental- mente uno tenía reloj. Hacía él iban todas las preguntas ¿cuánto tiempo pasó? ¿Cuánto falta? ¿Y ahora? El tiempo se estiraba, cada minuto parecía una hora y la desesperación agravaba más la tensión. El jefe se dio cuenta que si seguían así, la ansiedad los haría respirar más rápidamente y esto los podía matar. ordenó a el que tenía el reloj que sólo él controlara el paso del tiempo y avisara cada media hora. Cumpliendo la orden, a la primera media hora dijo "ha pasado media hora" Hubo un murmullo entre ellos y una angustia que se sentía en el aire.. El hombre del reloj se dio cuenta de que a medida que pasaba el tiempo, iba a ser cada vez más terrible comunicarles que el minuto final se acercaba. Sin consultar a nadie decidió que ellos no merecían morir sufriendo. Así que la próxima vez que les informó la media hora habían pasado 45 minutos. No había manera de notar la diferencia. Apoyado en el éxito del engaño de la tercera información la dio casi una hora después... así siguió el del reloj, cada hora completa les informaba que había pasado media hora. ...La cuadrilla apuraba la tarea de rescate, sabían en qué cámara estaban atrapados y que sería difícil poder llegar antes de cuatro horas. Llegaron a las cuatro horas y media. Lo más probable era encontrar a los seis mineros muertos. Encontraron vivos a cinco de ellos.
Solamente uno había muerto de asfixia... el que tenía el reloj.

Jorge Bucay

dimecres, 2 de novembre de 2011

Un conte memorable (Un cuento memorable)

-Aquella de negre que somriu des de la petita finestra del tramvia s'assembla a Mme. Lamort -va dir.
-No és possible, doncs a París no hi ha tramvies. A més, aquella de negre del tramvia en res s'assembla a Mme. Lamort. Tot el contrari: és Mme. Lamort qui s'assembla a aquella de negre. Resumint: no només no hi ha tramvies a París sinó que mai a la vida he vist a Mme. Lamort, ni tan sols en retrat.
-Vostè coincideix amb mi -va dir-, perquè tampoc jo conec a Mme. Lamort.
-Qui és vostè? Hauríem presentar-nos.
-Mme. Lamort -va dir-. I vostè?
-Mme. Lamort.-El seu nom no deixa de recordar-me alguna cosa -va dir.
-Intenti recordar abans que arribi el tramvia.
-Però si acaba de dir que no hi ha tramvies a París -va dir.
-No n'hi havia quan ho he dit, però mai se sap que passarà.
-Llavors esperem-lo ja que l'estem esperant.

Alejandra Pizarnik

---------------

-Esa de negro que sonríe desde la pequeña ventana del tranvía se asemeja a Mme. Lamort -dijo.
-No es posible, pues en París no hay tranvías. Además, esa de negro del tranvía en nada se asemeja a Mme. Lamort. Todo lo contrario: es Mme. Lamort quien se asemeja a esa de negro. Resumiendo: no solo no hay tranvías en París sino que nunca en mi vida he visto a Mme. Lamort, ni siquiera en retrato.
-Usted coincide conmigo -dijo-, porque tampoco yo conozco a Mme. Lamort.
-Quién es usted? Deberíamos presentarnos.
-Mme. Lamort -dijo-. Y usted?
-Mme. Lamort.-Su nombre no deja de recordarme algo -dijo.
-Trate de recordar antes de que llegue el tranvía.
-Pero si acaba de decir que no hay tranvías en París -dijo.
-No los había cuando lo dije, pero nunca se sabe que va a pasar.
-Entonces esperémoslo puesto que lo estamos esperando.

Alejandra Pizarnik

dimarts, 1 de novembre de 2011

November


 

So I'm waiting for this test to end
So these lighter days can soon begin
I'll be alone but maybe more carefree
Like a kite that floats so effortlessly
I was afraid to be alone
Now I'm scared thats how I'd like to be
All these faces none the same
How can there be so many personalities
So many lifeless empty hands
So many hearts in great demand
And now my sorrow seems so far away
Until I'm taken by these bolts of pain
But I turn them off and tuck them away
'till these rainy days that make them stay
And then I'll cry so hard to these sad songs
And the words still ring, once here now gone
And they echo through my head everyday
And I dont think they'll ever go away
Just like thinking of your childhood home
But we cant go back we're on our own
Oh,
But i'm about to give this one more shot
And find it in myself
I'll find it in myself
So were speeding towards that time of year
To the day that marks that you're not here
And i think I'll want to be alone
So please understand if I dont answer the phone
I'll just sit and stare at my deep blue walls
Until I can see nothing at all
Only particles some fast some slow
All my eyes can see is all I know
Ohh..
But I'm about to give this one more shot
And find it in myself
I'll find it in myself
Doo doo doo(x9)