Publicitat Google

divendres, 29 de juliol de 2011

L'innocent condemnat (El inocente condenado)

Temps era temps, en plena Edat Mitjana, un home savi fou injustament acusat d’assassinat; fou portat a judici sabedor de l’escassa, o nul·la oportunitat que tindria d’escapar de la forca.
El jutge, encarregat de condemnar-lo de totes totes, procurant aparentar que el judici fora just, va dir a l’acusat:
– Coneixent la teva fama d’home devot deixarem en mans de Déu el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent, tu en triaràs un, i serà la mà del Déu la que decideixi el teu destí.
El funcionari, seguint instruccions del jutge, va preparar dos papers idèntics, tots dos amb la paraula  "culpable".
Fet això, el jutge ordenà a l’acusat que triés un dels papers.
L’acusat va adonar-se del parany que li estaven preparant, respirà profundament, quedà amb els ulls tancats per uns moments i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i prengué un dels papers i se’l va engolir ràpidament.
El jutge, indignat, li va retraure iradament:
– Però, què has fet insensat? Ara, com sabrem el veredicte?
L’acusat respongué:
– És senzill. Llegint el paper que queda sabrem que deia el que ha triat Déu.
Al jutge, no li va quedar altra opció que declarar-lo innocent i l’alliberar-lo.

Conte d’autoria desconeguda, traduït i adaptat per Sophia Blasco (http://coachingpersonal.cat/2011/02/26/linnocent-condemnat-conte-regalat-i-comparteix/)


------


Hace muchos años, en plena Edad Media, un hombre sabio fue injustamente acusado de asesinato; se le llevó a juicio sabedor de la escasa o nula oportunidad que tendría de escapar de la horca.
El juez, encargado de condenarlo a todas luces, procurando aparentar que el juicio era justo, le dijo al acusado:
– Conociendo tu fama de hombre devoto dejaremos tu destino en manos de Dios. Escribiremos en dos papeles separados las palabras culpable e inocente, tu escogerás uno, y será la mano de Dios la que decida tu destino.
El funcionario, siguiendo instrucciones del juez, preparó dos papeles idénticos, ambos con la palabra "culpable".
Hecho esto, el juez ordenó al acusado que escogiese uno de los papeles.
El acusado se dió cuenta de la trampa que le estaban preparando, respiró profundamente, quedó con los ojos cerrados por unos momentos y cuando la sala empezaba a impacientarse, abrió los ojos y tomó uno de los papeles y se lo tragó rápidamente.
El juez, indignado, le reprochó airadamente:
– Pero, qué has hecho insensato? Ahora, cómo sabremos el veredicto?
El acusado respondió:
– Es sencillo. Leyendo el papel que queda sabremos qué decía el que ha escogido Dios.
Al juez no le quedó otra opción que declararlo inocente y liberarlo.


Cuento de autor desconocido, adaptado por Sophia Blasco (http://coachingpersonal.cat/2011/02/26/linnocent-condemnat-conte-regalat-i-comparteix/)

dijous, 28 de juliol de 2011

La porta (La puerta)

Un dia la mare d’en Joha va haver d’anar a un casament i va demanar-li que vigilés bé la porta de casa. En Joha es va asseure al terra, davant de la porta i s’hi va estar una bona estona. Com que s’avorria, va treure la porta de les frontisses, se la va carregar a l’esquena i se’n va anar a jugar amb els seus amics. Mentrestant uns lladres van aprofitar-ho per entrar a la casa i endur-se tot el que hi van trobar de valor.
En tornar, la mare es va adonar del robatori i quan en Joha va tornar el va renyar perquè no li havia fet cas.
- Però mare, si tu em vas dir que no perdés de vista la porta i és el que he fet…- tot afegint- si el que volies és que vigilés els objectes de valor, m’ho podies haver dit!

----------

Un día la madre de Joha tuvo que ir a una boda y le pidió que vigilase bien la puerta de casa. Joha se sentó en el suelo, delante de la puerta y se estuvo un buen rato. Como se aburría, sacó la puerta de las bisagras, se la cargó en la espalda y se fue a jugar con sus amigos. Mientrastanto unos ladrones aprovecharon para entrar en la casa y llevarse todo lo que encontraron de valor.
A su vuelta, la madre se dió cuenta del robo y cuando Joha volvió le riñó porque no le había hecho caso.
- Pero madre, si tu me dijiste que no perdiese de vista la puerta y es lo que he hecho…- añadiendo- si lo que querías es que vigilase los objetos de valor, me lo podías haber dicho!

dimecres, 27 de juliol de 2011

Permís (Permiso)


Em concedeixo a mi mateixa el permís d'estar i de ser qui sóc, en lloc de creure que he d'esperar que un altre determini on jo hauria d'estar o com hauria de ser.

Em concedeixo a mi mateixa el permís de sentir el que sento, en comptes de sentir el que altres sentirien al meu lloc.

Em concedeixo a mi mateixa el permís de pensar el que penso i també el dret de dir-ho, si vull, o de callármelo, si és que així em convé.

Em concedeixo a mi mateixa el permís de córrer els riscos que jo decideixi córrer, amb l'única condició d'acceptar pagar jo mateixa els preus d'aquests riscos.

Em concedeixo a mi mateixa el permís de buscar el que jo crec que necessito del món, en lloc d'esperar que algú més em doni el permís per obtenir-lo.

Jorge Bucay

--------------

Me concedo a mí misma el permiso de estar y de ser quien soy, en lugar de creer que debo esperar que otro determine dónde yo debería estar o cómo debería ser.

Me concedo a mí misma el permiso de sentir lo que siento, en vez de sentir lo que otros sentirían en mi lugar.

Me concedo a mí misma el permiso de pensar lo que pienso y también el derecho de decirlo, si quiero, o de callármelo, si es que así me conviene.

Me concedo a mí misma el permiso de correr los riesgos que yo decida correr, con la única condición de aceptar pagar yo misma los precios de esos riesgos.

Me concedo a mí misma el permiso de buscar lo que yo creo que necesito del mundo, en lugar de esperar que alguien más me dé el permiso para obtenerlo.

Jorge Bucay

dimarts, 26 de juliol de 2011

Tot depèn (Todo depende)












Tot depèn de la llum,
de la manera d'il·luminar les coses ...

Tot depèn de la forma,
dels contorns,
de les interpolacions i
dels dubtes.

dilluns, 25 de juliol de 2011

Tot al seu temps

Quan es formen núvols al cel, sabem que arribarà la pluja, però això no significa que haguem d'esperar-la.
No s'obté res tractant d'interferir en el futur abans que aquest sigui madur. Es necessita paciència.

I Ching

--------

Cuando se forman nubes en el cielo, sabemos que llegará la lluvia, pero eso no significa que debamos esperarla.
No se obtiene nada tratando de interferir en el futuro antes de que este maduro. Se necesita paciencia.

I Ching

diumenge, 24 de juliol de 2011

dissabte, 23 de juliol de 2011





Encara que sigui aquí on vaig perdre el dolor.
A mi, em queda aire.

Podré seguir somiant, i beure del teu alè,
a prop del meus sentits.

Se que algun rancor, se que alguna por,
pot seguir vivint entre tu i jo,
sentiré la teva veu.
I podré tocar-te amb les meves mans.

Se.
Que voldries morir i no veurem així.
Se.
Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

No vull veure’t així,
mai entendrem per què avui el meu destí
fuig de nosaltres dos, atura de cop el món,
i res ja no ens importa

Se que algun rancor, se que alguna por,
pot seguir vivint entre tu i jo,
Sentiré la teva veu.
I podré tocar-te amb les meves mans.

Se.
Que voldries morir i no veurem així.
Se.
Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

Se
Que voldries morir i no veurem aixiií.
Se.
Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

El cos ja no es el mateix,
el món sembla diferent,
se que et quedaràs, se, se
Se
Se


----------


Aunque sea aquí donde perdí el dolor.
A mi, me queda aire.

Podré seguir soñando, y bebiendo de tu aliento,
cerca de mis sentidos.

Se que algun rencor, se que algún miedo,
puede seguir viviendo entre tu y yo,
sentiré tu voz.
Y podré tocarte con mis manos.

Se.
Que querrías morir y no verme así.
Se.
Que dibujas amor donde sólo hay dolor.
Me entrego por siempre a tí.

No quiero verte así,
nunca entenderemos por qué hoy mi destino
huye de nosotros dos, para de golpe el mundo,
y ya nada nos importa

Se que algun rencor, se que algún miedo,
puede seguir viviendo entre tu y yo,
Sentiré tu voz.
Y podré tocarte con mis manos.

Se.
Que querrías morir y no verme así.
Se.
Que dibujas amor donde sólo hay dolor.
Me entrego por siempre a tí.

Se
Que querrías morir y no verme así.
Se.
Que dibujas amor donde sólo hay dolor.
Me entrego por siempre a tí.
El cuerpo ya no es el mismo,
el mundo parece diferente,
se que te quedarás, se, se
Se
Se

divendres, 22 de juliol de 2011

Viure el present (Vivir el presente)

Si sóc incapaç de rentar els plats amb alegria, si vull acabar aviat per seure i prendre les postres, també seré incapaç de gaudir el sabor d'aquestes postres. Amb la forquilla a la mà, pensaré en el que he de fer després, i la seva textura, la seva aroma, i el plaer de menjar es perdran. Sempre seré arrossegat cap al futur i mai seré capaç de viure el moment present.

Thich Nhat Hanh.

-----------
Si soy incapaz de lavar los platos con alegría, si quiero acabar pronto para sentarme y tomar el postre, también seré incapaz de disfrutar el sabor de este postre. Con el tenedor en la mano, pensaré en lo que tengo que hacer después, y su textura, su aroma, y el placer de comer se perderán. Siempre seré arrastrado hacia el futuro y nunca seré capaz de vivir el momento presente.

Thich Nhat Hanh.

dijous, 21 de juliol de 2011

Dijous paella




Ja n'hi ha prou d'aquest color
Traducció castellana
 
L'entrada pel mar,
la Rambla de les Flores,
la plaça dels soldats,
i l'escamot del foc,
la banda del Raval
amb bicicletes amunt i avall,
els moderns de la ciutat
no ens han ensenyat la veritat.

Ja n'hi ha prou d'aquest color,
ja n'hi ha prou d'arquitectura,
que el món seria molt millor
sense tantes capes de pintua

Mira que Barcelona no és bona
si la bossa sona i no sona per tothom

Dissenyen i no pensen
bancs, arbres i xalets,
però busca els autobusos
fins a Trinitat o Carmel.
Els nens que estan al pati
pagant per anar a jugar,
les velles pensionistes
no poden ni anar a comprar.

Urbanistes de carrer
vigilen els que no tenen res
i mentre la ciutat
es baralla d'amagat.
Essència de la gent
perdent-se ràpidament.
Verd, negre, blau i groc
el disseny "ajuntament".

----------------


La entrada por el mar,
la Rambla de las Flores,
la plaza de los soldados,
y la guerrilla del fuego,
la banda del Raval
con bicicletas arriba y abajo,
los modernos de la ciudad
no nos han enseñado la verdad.

Basta ya de este color,
ya basta de arquitectura,
que el mundo sería mucho mejor
sin tantas capas de pintura

Mira que Barcelona no es buena
si la bolsa suena y no suena por todo el mundo

Diseñan y no piensan
bancos, árboles y chalets,
pero busca los autobuses
hasta Trinitat o Carmel.
Los niños que están en el patio
pagando para ir a jugar,
las viejas pensionistas
no pueden ni ir a comprar.

Urbanistas de calle
vigilan a los que no tienen nada
y mientras la ciudad
se pelea a escondidas.
Esencia de la gente
perdiéndose rápidamente.
Verde, negro, azul y amarillo
el diseño "ayuntamiento".

dimecres, 20 de juliol de 2011

Una certa dosi de bogeria (Una cierta dosis de locura)

Quan algú evoluciona, també evoluciona tot al seu voltant. Quan tractem de ser millors del que som, tot al nostre voltant també es torna millor.

Ets lliure per triar... per prendre decisions encara que només tu les entenguis... Pren les teves decisions, amb coratge, desprendiment, i a vegades amb una certa dosi de bogeria.

Només entendrem la vida i l'univers quan no busquem explicacions. Llavors tot queda clar.

Aprendre quelcom significa entrar en contacte amb un món desconegut on les coses més simples són les més extraordinàries.

Atreveix-te a canviar. Desafia't. No tinguis por dels reptes. Insisteix una, i una altra, i una altra vegada.

Recorda que sense fe en tu mateix es pot perdre una batalla que ja semblava guanyada.

No et donis per vençut. Recorda-te'n de saber sempre el que vols i comença de nou... el secret està en no tenir por d'equivocar-nos i de saber que és necessari ser humil per aprendre.

Tingues paciència per a trobar el moment exacte i alegra't del que aconsegueixis.

I si això no fos suficient analitza les causes... i intenta-ho amb més força.

El món està en mans dels que tenen el coratge de lluitar, de somniar, i de córrer el risc de viure els seus somnis...

---------------------

Cuando alguien evoluciona, también evoluciona todo a su alrededor. Cuando tratamos de ser mejores de lo que somos, todo a nuestro alrededor también se vuelve mejor.

Eres libre para escoger... para tomar decisiones aunque sólo tú las entiendas... Toma tus decisiones con corage, desprendimiento y, a veces, con una cierta dosis de locura.

Sólo entenderemos la vida y el universo cuando no busquemos explicaciones. Entonces todo queda claro.

Aprender algo significa entrar en contaco con un mundo desconocido donde las cosas más simples son las más extraordinarias.

Atrévete a cambiar. Desafíate. No tengas miedo de los retos. Insiste una, y otra, y otra vez.

Recuerda que sin fe en tí mismo se puede perder una batalla que ya parecía vencida.

No te des por vencido. Recuerda saber siempre lo que quieres y comienza de nuevo... el secreto está en no tener miedo de equivocarnos y de saber que es necesario ser humilde para aprender.

Ten paciencia para encontrar el momento exacto y alégrate de lo que consiguas.

Y si esto no fuese suficiente analiza las causas... e inténtalo con más fuerza.

El mundo está en manos de los que tienen el corage de luchar, de soñar, y de correr el riesgo de vivir sus sueños...

dimarts, 19 de juliol de 2011

Guilty






Yeah baby, I've been drinking,
and I shouldn't come by I know
But I found myself in trouble darling,
and I had nowhere else to go

Got some whiskey from a bar man,
got some cocaine from a friend
I just had to keep on moving,
till I was back in your arms again

Well I'm guilty, yeah I'm guilty,
I'll be guilty for the rest of my life
How come I never do,
what I'm supposed to do
How come nothing that I try to do ever turns out right

Well you know how it is with me baby,
you know I just can't stand myself
It takes a whole lot of medicine,
for me to pretend to be somebody else


------------


Si, nen, he estat bevent,
i no hauria d'haver vingut, ho sé
Però tinc problemes,
i no tenia un altre lloc on anar

Tinc una mica de whisky del bar,
tinc una mica de cocaïna d'un amic
Només havia de mantenir-me en moviment,
fins trobar-me en els teus braços de nou

Bé, jo sóc culpable, si sóc culpable,
Seré culpable per la resta de la meva vida
Com és que mai no ho he fet,
el que he de fer
Com és que res del que jo intento fer mai no surt bé

Bé, ja saps el que passa amb mi, nen,
tu saps que jo sola no puc estar
Necessitaria molta medicina,
per pretendre ser una altra persona


--------------


Si cariño, he estado bebiendo,
y no debería haber venido, lo sé
Pero tengo problemas,
y no tenía otro lugar adonde ir

Tengo un poco de whisky del bar,
tengo un poco de cocaína de un amigo
Sólo tenía que mantenerme en movimiento,
hasta estar de nuevo en tus brazos otra vez

Bueno, yo soy culpable, sí soy culpable,
Voy a ser culpable por el resto de mi vida
¿Cómo es que nunca hago,
lo que tengo que hacer?
¿Cómo es que nada de lo que yo trato de hacer nunca sale bien?

Bueno, ya sabes lo que pasa conmigo cariño,
tú sabes que yo sola no puedo estar
Necesitaría mucha medicina,
por pretender ser otra persona

dilluns, 18 de juliol de 2011

El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

Pere Calders

---------------

Se puede declarar un incendio, una guerra o el contenido de una maleta, pero no un amor. A propósito del amor, todas las declaraciones son indiscretes, incluso esta.

Pere Calders

diumenge, 17 de juliol de 2011

De matí

Una cançoneta nova vos la diré,
arreglar matins espessos
no és de bon fer.
Els llençols i les lleganyes en un complot,
mentre, a fora, els núvols ploren
amb veu de son.

Margarideta lleva't dematí,
que n'és tard de matinada,
Margarideta lleva't dematí,
que no és hora de dormir.

Faig relliscar la mandra, sota el coixí
que em vigili les històries
per una altra nit.
Al carrer, sobre el paraigua, el cel és gris,
com envejo els somnis tebis
de mig matí!

Margarideta lleva't dematí,
que n'és tard de matinada,
Margarideta lleva't dematí,
que no és hora de dormir.

Bon dia, són les vuit! Sona el rellotge despertador.
Amunt, amunt, surt del llit! Desperta! El món ja està en funcionament, potser només hi faltes tu. Escolta: són les notícies d'aquest matí. Què passa avui? No ho vols sentir? No et giris d'esquena! Avaries a rodalies, molt retard en els trens, trànsit intens a les rondes... Aixeca't i mou-te!

dissabte, 16 de juliol de 2011

Facundo Cabral

Esborra el passat per no repetir-ho, per no tractar-te com et van tractar ells, però no els culpis, perquè ningú pot ensenyar el que no sap, perdona'ls i t'alliberaràs d'aquestes cadenes.
(Borra el pasado para no repetirlo, para no tratarte como te trataron ellos; pero no los culpes, porque nadie puede enseñar lo que no sabe, perdónalos y te liberarás de esas cadenas)


Blue moon

divendres, 15 de juliol de 2011

Matemàtiques

Quan les lleis de la matemàtica es refereixen a la realitat, no són certes; quan són certes, no es refereixen a la realitat
(Cuando las leyes de la matemática se refieren a la realidad, no son ciertas; cuando son ciertas, no se refieren a la realidad)
Albert Einstein

La matemàtica és la ciència de l'ordre i la mesura, de belles cadenes de raonaments, tots senzills i fàcils.
(La matemática es la ciencia del orden y la medida, de bellas cadenas de razonamientos, todos sencillos y fáciles)
René Descartes

Les matemàtiques posseeixen no només la veritat, sinó certa bellesa suprema. Una bellesa freda i austera, com la d'una escultura.
(Las matemáticas poseen no sólo la verdad, sino cierta belleza suprema. Una belleza fría y austera, como la de una escultura)
Bertrand Russell

És completament lícit per a una catòlica evitar l'embaràs recorrent a les matemàtiques, tot i que encara està prohibit recórrer a la física o a la química.
(Es completamente lícito para una católica evitar el embarazo recurriendo a las matemáticas, aunque todavía está prohibido recurrir a la física o a la química)
Henry-Louis Mencken

dijous, 14 de juliol de 2011

La pluja al meu país

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Raimon

 -------------

En mi pais la lluvia no sabe llover:
o llueve poco o llueve demasiado;
si llueve poco es la sequía,
si llueve demasiado es la catástrofe.
Quién llevará la lluvia a la escula?
Quién le dirá cómo hay que llover?
En mi pais la lluvia no sabe llover.


Raimon

dimecres, 13 de juliol de 2011

Paciència

La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.
(La paciencia es un árbol de raíz amarga, pero de frutos muy dulces)
Proverbi persa

Espaiet i bona lletra, que el fer les coses bé, importa més que el fer-les.
(Despacito y bona letra, que el hacer las cosas bien, importa más que hacerlas)
Antonio Machado

La paciència és la fortalesa del feble i la impaciència, la debilitat del fort.
(La paciencia es la fortaleza del débil y la impaciencia, la debilidad del fuerte)
Immanuel Kant

El millor foc no és el que s'encén ràpidament.
(El mejor fuego no es el que se enciende rápidamente)
George Eliot

La paciència comença amb llàgrimes i, per fi, somriu.
(La paciencia empieza con lágrimas y, al fin, sonríe)
Ramon Llull

dimarts, 12 de juliol de 2011

Losing my religion





Oh, life is bigger
It's bigger than you
And you are not me
The lengths that I will go to
The distance in your eyes
Oh no, I've said too much
I set it up

(chorus)
That's me in the corner
That's me in the spotlight, I'm
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no, I've said too much
I haven't said enough
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

Every whisper
Of every waking hour I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool, fool
Oh no, I've said too much
I set it up
Consider this
Consider this
The hint of the century
Consider this
The slip that brought me
To my knees failed
What if all these fantasies
Come flailing around
Now I've said too much
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

But that was just a dream
That was just a dream

(repeat chorus)

But that was just a dream
Try, cry, why try?
That was just a dream
Just a dream, just a dream
Dream

dijous, 7 de juliol de 2011

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Pere Calders

dimecres, 6 de juliol de 2011

Los amigos

En el tabaco, en el café, en el vino,
al borde de la noche se levantan
como esas voces que a lo lejos cantan
sin que se sepa qué, por el camino.

Livianamente hermanos del destino,
dióscuros, sombras pálidas, me espantan
las moscas de los hábitos, me aguantan
que siga a flote entre tanto remolino.

Los muertos hablan más pero al oído,
y los vivos son mano tibia y techo,
suma de lo ganado y lo perdido.

Así un día en la barca de la sombra,
de tanta ausencia abrigará mi pecho
esta antigua ternura que los nombra.

Julio Cortázar


------------------


Al tabac, al cafè, al vi,
a la vora de la nit s'aixequen
com aquestes veus que canten de lluny
sense que se sàpiga què, pel camí.

Lleugerament germans del destí,
dioscurs, ombres pàl.lides, m'espanten
les mosques dels hàbits, m'aguanten
que suri entre tants de remolins.

Els morts parlen més però a cau d'orella,
i els vius són mà tèbia i sostre,
suma del guanyat i el perdut.

Així un dia a la barca de l'ombra,
de tanta absència abrigarà el meu pit
aquesta antiga tendresa que els nomena.

Julio Cortázar

dimarts, 5 de juliol de 2011

Floretes

Ella no estava segura de si havia comés un error, el que era cert és que no n'estava orgullosa del que havia passat. No hi havia hagut emocions, només curiositat i un cert desig. Els dos cossos juganers s'havien explorat l'un a l'altre amb les mans i amb les boques al llarg d'unes hores. Això no li havia generat cap problema, al cap i a la fi només eren dos desconeguts sense cap mena de compromís. I va ser en recordar que l'endemà al matí, quan van anar a buscar els cotxes, els van trobar coberts d'unes petites i boniques flors grogues, que ella es va adonar que, efectivament, no n'hi havia per amoïnar-se...

María José Cabrera

---------


Ella no estaba segura de si había cometido un error, lo que era cierto es que no estaba orgullosa de lo que había pasado. No había habido emociones, sólo curiosidad y un cierto deseo. Los dos cuerpos juguetones habían explorado el uno al otro con las manos y con las bocas a lo largo de unas horas. Esto no le había generado ningún problema, al fin y al cabo sólo eran dos desconocidos sin ningún tipo de compromiso. Y fue al recordar que a la mañana siguiente, cuando fueron a buscar los coches, los encontraron cubiertos de unas pequeñas y hermosas flores amarillas, que ella se dio cuenta de que, efectivamente, no había que preocuparsese ...


María José Cabrera

dilluns, 4 de juliol de 2011

Tristesa

La tristesa és un mur entre dos jardins
(La tristeza es un muro entre dos jardines)
Khalil Gibran


Les llàgrimes ensenyen a penedir-se de les faltes pròpies i a compadir als altres, i a abocar una mica de la mel i l'oli que es té en el cor sobre les ferides de la humanitat
(Las lágrimas enseñan a arrepentirse de las faltas propias y a compadecer a los demás, y a verter un poco de la miel y el aceite que se tiene en el corazón sobre las heridas de la humanidad)
Ugo Foscolo

No pots evitar que l'ocell de la tristesa voli per sobre el teu cap, però sí que pots evitar que niï a la teva cabellera.
(No puedes evitar que el pájaro de la tristeza vuele sobre tu cabeza, pero sí puedes evitar que anide en tu cabellera.)
Proverbi xinès

diumenge, 3 de juliol de 2011

divendres, 1 de juliol de 2011

El cor reconstruït / El corazón reconstruido



Ha arribat el gran moment de la Maria... per fi la Maria ha reconstruït el seu cor. Es tracta d'un gran cor, un cor tan gran com era abans, però que a més ha après a comunicar-se amb el cervell. Un cor que ha guanyat en comprensió de si mateix i que no s'avergonyeix de les seves emocions, sinó que connecta amb elles i ajuda la ment a gestionar-les. Un cor que sap que és un cor. Un cor que sap que és el cor de la Maria.

El procés de reconstrucció ha estat una de les èpoques més enriquidores que ha viscut la Maria, acostumada a emmagatzemar coneixements sobre el món, sobre les matèries de l'escola o de la universitat, a adquirir experiències laborals i personals de tot tipus, però no habituada a l'autoconeixement i l'autocomprensió. La Maria s'ha permès dedicar-se uns mesos a observar-se, estudiar-se, analitzar-se, entendre's i comprendre's fins arribar a acceptar-se i no jutjar-se a ella mateixa, prenent consciència de les seves fortaleses, i deixant les seves febleses al lloc que toca, perquè no són tantes, ni són tan importants. El més important probablement, és que la Maria ha reconstruït el seu cor perquè l'estima i aquest és el millor i més autèntic començament per a un cor, ser estimat a més d'estimar.

La Maria ja no té por, ja no sent la buidor de fa uns mesos. Sap que el seu nou cor té cabuda per a molts més sentiments, però no sent ansietat ni pressa per acollir-los, sap que aniran arribant, que aniran fluint com flueix la vida i no sent la necessitat de buscar-los ni d'esperar-los.

Endavant, Maria, endavant!! Salut, sort i força!!

María José Cabrera

--------------------


Ha llegado el gran momento de María ... por fin María ha reconstruido su corazón. Se trata de un gran corazón, un corazón tan grande como era antes pero que además ha aprendido a comunicarse con el cerebro. Un corazón que ha ganado en comprensión de sí mismo y que no se avergüenza de sus emociones, sino que conecta con ellas y ayuda a la mente a gestionarlas. Un corazón que sabe que es un corazón. Un corazón que sabe que es el corazón de María.

El proceso de reconstrucción ha sido una de las épocas más enriquecedoras que ha vivido María, acostumbrada a almacenar conocimientos sobre el mundo, sobre las materias de la escuela o de la universidad, a adquirir experiencias laborales y personales de todo tipo, pero no habituada al autoconocimiento y la autocomprensión. María ha permitido dedicarse unos meses a observarse, estudiarse, analizarse, entenderse y comprenderse hasta llegar a aceptarse y no juzgarse a sí misma, tomando conciencia de sus fortalezas, y dejando en su sitio a sus debilidades, que ni son tantas, ni son tan importantes. Lo más importante probablemente, es que María ha reconstruido su corazón porque lo ama y este es el mejor y más auténtico comienzo para un corazón, ser amado además de amar.

María ya no tiene miedo, ya no siente el vacío de hace unos meses. Sabe que su nuevo corazón tiene cabida para muchos más sentimientos, pero no siente ansiedad ni prisa para acogerlos, sabe que irán llegando, que irán fluyendo como fluye la vida y no siente la necesidad de buscarlos ni de esperarlos.

Adelante, María, adelante! Salud, suerte y fuerza!

María José Cabrera