Publicitat Google

diumenge, 16 de gener de 2011

La cançó de les persones

"Quan una dona de certa tribu d'Àfrica descobreix que està embarassada, se'n va a la selva amb altres dones i juntes resen i mediten fins que apareix la" cançó de la nova criatura".

Quan neix el nadó, la comunitat s'ajunta i li canten la seva cançó. Després, quan el nen comença la seva educació, el poble s'ajunta i li canten la seva cançó. Quan es converteix en adult, la gent s'ajunta novament i canta. Quan arriba el moment del seu casament la persona escolta la seva cançó. Finalment, quan la seva ànima està per anar-se'n d'aquest món, la família i els amics s'aproximen i, igual que en el seu naixement, canten la seva cançó per acompanyar-lo en el "viatge".

"En aquesta tribu d'Àfrica hi ha una altra ocasió en la qual es canta la cançó. Si en algun moment de la seva vida la persona comet un crim o un acte social aberrant, el porten al centre del poblat i la gent de la comunitat forma un cercle al seu voltant. Llavors li canten la seva cançó".

"La tribu reconeix que la correcció de les conductes antisocials no és el càstig, és l'amor i la consolidació de la seva veritable identitat. Quan reconeixem la nostra pròpia cançó ja no tenim desitjos ni necessitat de perjudicar ningú."

"Els teus amics coneixen" la teva cançó "I la canten quan tu l'oblides. Aquells que t'estimen no poden ser enganyats pels errors que comets o les fosques imatges que mostres als altres. Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig; la teva integritat quan estàs trencat; la teva innocència quan et sents culpable i el teu propòsit quan estàs confús."

Tolba Phanem

2 comentaris:

Carpediem ha dit...

Esto demuestra una vez más que el "progreso" no es sinónimo de sabiduría.
En muchos aspectos nuestros antepasados (blancos, negros, amarillos o de cualquier raza) sabían mucho más que los de las últimas generaciones sobre el respeto por la vida, potenciar los auténticos valores y preservar la Naturaleza como la verdadera fuente de todo lo que necesitamos para vivir.
Si no miramos hacia atrás y aprendemos de ellos estamos condenados a que no quede nadie para cantar nuestra canción cuando nos vayamos.

Totira ha dit...

Sin ánimo de radicalizar ni de generalizar, supongo que en algunos aspectos tienes razón Carpediem, y de algún modo en otros tiempos se ha tenido más respeto por la vida... y por la muerte.
Salud y gracias!