Publicitat Google

dilluns, 30 d’agost de 2010

Nombres



un dia qualsevol
13:13
17:17
18:19
23:23:23:23:23:23
la soledat i els nombres, els nombres i la soledat



diumenge, 29 d’agost de 2010

Els somnis

Aquesta nit passada he somiat que adoptava un nen. Es tractava d'un nen africà, d'uns sis anys, la seva pell no era molt fosca, portava els cabells curts, però amb algunes trenes que el feien mooooooolt maco (i crec que no és amor de mare). Per algun estrany motiu em reconeixia com a "Mama" només veure'm. Jo sentia de seguida una onada... no, més aviat era tota una marea d'amor per ell, i pensava que sí, que es tractava d'un nen afortunat per haver anat a parar amb mi... curiós, oi? Potser per aconseguir que tot sigui tant fàcil només t'ho has de creure!










dissabte, 28 d’agost de 2010

Frases


Si no estás enamorado, aunque te sobre el dinero vivirás equivocado.(Quiéreme con alegría - Los Chichos)


Life is like a pipe and I'm a tiny penny rolling up the walls inside. (Back to Black - Amy Winehouse)


Las cosas tan hermosas duran poco, jamás duró una flor dos primaveras. (Se nos rompió el amor - Rocío Jurado)


divendres, 27 d’agost de 2010

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu es el nombre maorí de una colina, de 305 metros de altura, cerca de Porangahau, al sur de Waipukurau en el extremo sur de la bahía de Hawke, Nueva Zelanda. Los pobladores suelen acortar el nombre a Taumata.

Posee el récord Guinness como el topónimo en uso más largo del mundo.
Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, en 2006.

La colina Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, que traducida literalmente significa: «La cumbre de la colina, donde Tamatea, el hombre con las rodillas grandes, conocido como "el devorador de tierra", que bajó, subió y engulló las montañas, tocó la flauta para su amada», se ha hecho famosa por tener uno de los nombres de lugares dentro de la categoría de las palabras más largas del mundo.

(de Wikipedia)

dijous, 26 d’agost de 2010

Jo ja existia

És curiós com em resulta tant difícil imaginar-me abans de conèixer-te. Jo ja existia. Jo ja era jo, igual que ara, ara també soc jo, per molt que em sembli que estic per reconstruir. Em sento incompleta, però jo existeixo completa i ara el que em cal és tornar-ho a aprendre, costi el que costi.

De moment m'alegro molt d'haver viatjat en aquests temps. Situar-me en un altre lloc, veure unes altres gents, sentir altres idiomes, observar altres cultures i costums m'ajuda a veure les coses d'una manera més simple.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Aste Nagusia

Lejos quedaron las noches de gaupasa. Pero hoy puedo decir que no moriré sin que me haya abanicado un negro... no era una playa tropical ni el negro estaba por mí, simplemente vendía abanicos por una calle de Bilbao y me abanicó al pasar por mi lado como reclamo para que le comprara uno, pero está claro que en esta vida no se puede tener todo.


GAZTE BAT DROGAZ HILTZEN DA
ATRAKOAK, HILKETA TERRORISTA BAT
DENAK, DENAK, PAPERETAN DAUDE
ZU ATRAPATU ARTE
ZU BURGUES MADARIKATUA
EZ DUZU INOIZ EZER ULERTUKO
ZURETZAT KALEAN GERTAZEN DENA
BESTEEN ARAZOAK DIRA.

(Zu Atrapatu Arte - Kortatu)

dimarts, 24 d’agost de 2010

Llàstima...

però no tinc ni idea del que vol dir

Landa bakoa dala Ondarruko lurra,
Umeak gaztetatik ager da biurra,
Naita goitikan bera mara-mara elurra
Etxean sua eiteko ez da falta egurra.


Mutiko asko eta jolasleku gitxi,
Bere gogo barruak ezin errez etsi.
Naita beste tokiak gogo txarrez utzi.
Gazte jokolarien leku “guzur-etxi”(1)


Biarra laga eta txanpon eta guzi,
Naita agintariek gogor galerazi,
Joao danen artean “ingeles” nagusi
Ertzainak atzetikan, gazteak igesi.




Egoazen, dirurik jokatu ez arren,
Jolastokira sari eltzen ziran linen
Goitik bera dirua dabela ikusten
Esku zabalik dagoz beti “kolko”(2) egiten.


Koldo egiñaz diru artu badau garbi
Joka leike besteekin, baiña beti larri.
Eta kiñu egiñaz batek uts badagi
Mutil gizagaixua aren errukarri.


Neskatoen artean batzuk brinko sokan,
Umeenak sarritan naiago “bixikan”,(3)
Asitxuagoak asko pozik “txintxirrikan”(4)
Geienak kalez.kale korrika “kurikan”(5)


Mutikoen jolasak dira ezagunak
Lenengo batu dira betiko lagunak
Geiago bear bada gero nai dabenak,
Orra zelan joan diran gure gaztegunak.


Goizean asi eta oin “itsu-itsuka”
Baita be asko dabiz gaur “asto-astoka”(6)
Bestean barriz jolas gogor “kalabaka”(7)
Biar goizez eiteko pozikan “arraka”(8)


Ondarru inguruko baserritar guztik
Bildurrez jarten ziran aldrak ikusirik;
Sagar eta kereixak ez da zeresanik
Guztiak artzen eben astinaldi ederrik.

Andoni Basterretxea´ren “Ene Ondarru” liburutik

(1) naizta galerazota egon edozer joko egiten zan aterpea
(2) Ingeles jokoak eukan askatasun bat: naita jokoan jardín ez txanpona goruntz jaurtitzerakoan esku eta txapela zabaldurik artu zekian edozenbat “txoritxiki”, baina artzeko kiñua egin eta jokoko mutillak oztopo egin eutselako ez ba eban artzen orduan ziran aren lepoan egurrak
(3) Sukaldeko tresna txikiekin egiten zan neskatxoen jolasa
(4) Txingoan, anka baten gaiñean ibiltzea.
(5) Batak bestea ikutuz korri egin.
(6) Astoketan, batzuk makurtuta jarri eta besteak gainera edo gainetik salto egin
(7) Kalabetan, batak bestea arrapatzea
(8) Intxaurrekin edo dana dalakoakin jolastea, bata bestea arra betera (esku zabalaren luzera) inguratuz.

(Font: http://www.arranondo.com/edicion/artikulu.php?ed=230&id=a2)

dilluns, 23 d’agost de 2010

Ready or not

Ready Or Not, Here I Come, You Can't Hide
Gonna Find You and Take it Slowly

diumenge, 22 d’agost de 2010

Hotels

... i com mola anar d'hotel! Com tot, quan has de fer-ho per obligació ha de ser la mateixa merda que quedar-se a casa, però quan es tracta de l'excepció, és un plaer.

dissabte, 21 d’agost de 2010

Senzillesa

No sé si es tracta d'una "excusa" per poder sentir que omplo la buidor, però cada dia que passa em sembla adonar-me amb més claredat de la importància que tenen les coses senzilles de la vida. Una petita flor, una paraula a temps... Gràcies!

divendres, 20 d’agost de 2010

Pasar página

Ayer me preguntaron si no pienso que es hora ya de pasar página, y mi respuesta fue que no. Ni me siento preparada, ni siento ganas, ni quiero. Creo que ahora entiendo bien esas historias de mujeres que se quedan esperando toda la vida a su amor imposible. Bobas, supongo, pero es lo que hay por ahora. Y reivindico nuestro derecho a serlo!





Podría ser cualquier otro santo... :'(

dijous, 19 d’agost de 2010

La gente que me gusta

(Avui fa 11 anys que vaig anar a Nova Iork)




Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios.
Me gusta la gente que es justa con su gente y consigo misma, la gente que agradece el nuevo día, las cosas buenas que existen en su vida, que vive cada hora con buen ánimo dando lo mejor de sí, agradecido de estar vivo, de poder regalar sonrisas, de ofrecer sus manos y ayudar generosamente sin esperar nada a cambio.
Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, pero sin lastimarme ni herirme. La gente que tiene tacto.
Me gusta la gente que posee sentido de la justicia.
A estos los llamo mis amigos.
Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría y la predica. La gente que mediante bromas nos enseña a concebir la vida con humor. La gente que nunca deja de ser aniñada.
Me gusta la gente que con su energía, contagia.
Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos razonables a las decisiones de cualquiera.
Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.
Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza en reconocer que se equivocó o que no sabe algo. La gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.
La gente que lucha contra adversidades.
Me gusta la gente que busca soluciones.
Me gusta la gente que piensa y medita internamente. La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni cómo lucen. La gente que no juzga ni deja que otros juzguen.
Me gusta la gente que tiene personalidad.
Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano, es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón.
La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.
Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.



Mario Benedetti



dimecres, 18 d’agost de 2010

Acció

No està gens malament tenir ideals, és positiu guiar-se pels valors, però no ens hi hem d'escudar, hem d'actuar... no cal que trenquem el món, perquè ja està trencat, però ens hem de bellugar!


dimarts, 17 d’agost de 2010

Dolor




Continuen passant els dies i el dolor és el meu company més fidel. Et trobo tant a faltar a cada moment i es fa tant gran el vuit que sento en la meva ànima que em costa de creure que acabarà. Però el temps tot ho pot, i sé que si més no, no durarà més enllà del meu final.

Avui m'han regalat aquesta música i també he sentit que m'acompanya Valleys

dilluns, 16 d’agost de 2010

Veritats i mentides


Las mentiras más crueles a menudo se dicen en silencio.
Robert Louis Stevenson

Sólo aceptamos una verdad cuando primero la negamos desde el fondo del alma.
Paulo Coelho

Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio.
Joan Manuel Serrat

Es en la práctica donde el hombre tiene que demostrar la verdad.
Karl Marx

Para la mayoría de nosotros, la vida verdadera es la vida que no llevamos.
Oscar Wilde

Los sueños son las únicas mentiras que pueden dejar de serlo.
Anónimo


diumenge, 15 d’agost de 2010

Nothing to lose


Claudine Longet - Nothing to lose (from The Party movie)

Nothing to lose
If we are wise
We're not expecting rainbow-colored skies
Not right away

Nothing to lose
It might be fun
No talk of spending lifetimes in the sun
Although we may

Both you and I have seen what time can do
We'll only hurt ourselves if we build dreams that don't come true

What can we lose
We know the score
Let's wait before we talk of evermore
One day we may

Nothing to lose
But much to gain if love decides to stay

dissabte, 14 d’agost de 2010

Thelma & Louise the happy end

Tot el dia a la carretera, no m'imaginava que podria fer-ho tant còmoda.
En quant a les vacances, ha estat de puta mare prescindir d'en Brad a canvi del final feliç.

divendres, 13 d’agost de 2010

Leonardo


Et però credo che molta felicità sia agli uomini che nascono dove si trovano i buoni vini...

dijous, 12 d’agost de 2010

Viure!



Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.

Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad.


Pablo Neruda o Martha Medeiros?


Lentamente muore
chi diventa schiavo dell'abitudine,
ripetendo ogni giorno gli stessi percorsi,
chi non cambia la marcia,
chi non rischia e cambia colore dei vestiti,
chi non parla a chi non conosce.

Muore lentamente chi evita una passione,
chi preferisce il nero su bianco
e i puntini sulle "i"
piuttosto che un insieme di emozioni,
proprio quelle che fanno brillare gli occhi,
quelle che fanno
di uno sbadiglio un sorriso,
quelle che fanno battere il cuore
davanti all'errore e ai sentimenti.
Lentamente muore
chi non capovolge il tavolo,
chi è infelice sul lavoro,
chi non rischia la certezza
per l'incertezza per inseguire un sogno,
chi non si permette almeno una volta nella vita
di fuggire ai consigli sensati.

Lentamente muore chi non viaggia,
chi non legge, chi non ascolta musica,
chi non trova grazia in se stesso.
Muore lentamente
chi distrugge l'amor proprio,
chi non si lascia aiutare;
chi passa i giorni a lamentarsi
della propria sfortuna o della pioggia incessante.
Lentamente muore
chi abbandona un progetto prima di iniziarlo,
chi non fa domande
sugli argomenti che non conosce,
chi non risponde
quando gli chiedono qualcosa che conosce.
Evitiamo la morte a piccole dosi,
ricordando sempre che essere vivo
richiede uno sforzo di gran lunga maggiore
del semplice fatto di respirare.
Soltanto l'ardente pazienza porterà
al raggiungimento
di una splendida felicità
.
Pablo Neruda o Martha Medeiros?

dimecres, 11 d’agost de 2010

Estil


Potser es tracta d'una pregunta superficial si no arribo abans a saber si la meva vida té contingut, però potser no és tant estúpid com sembla... o si?

dimarts, 10 d’agost de 2010

La vida


L'intensità della vita non si misura con il numero dei respiri ma in base ai luoghi e ai momenti che ci hanno fatto mancare il fiato.

dilluns, 9 d’agost de 2010

El millor de la vida


Le cose migliore della vita sono le più semplici. Un buon bicchiere di vino, una fetta de prosciutto, del pane, una goccia d'olio d'oliva e una pizza fumante, una chiacchierata con gli amici. In fondo non occorre nulla di più per essere felici.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Estem bé


La manca de planificació en el viatge, l'abscència de mapes, guies, rutes o similars fa que tingui un encant especial. I el llac de Como és preciós!

dissabte, 7 d’agost de 2010

Thelma & Louise the beginning


Ha estat molt més fàcil de trobar l'hotel de Lomazzo que l'F1 de Marseille (qui havia de dir-ho).

divendres, 6 d’agost de 2010

El viatge


No se quantes vegades he pensat en un viatget així en els darrers anys i ara... ara ja ha arribat el dia. Com que no trobo la il·lusió, espero com a mínim estar a l'alçada de les circumstàncies. Espero no decebre'm. Espero saber trobar l'encant. Ara pensant, les nenes tornen al país on varen anar fa tants anys, la primera vegada que sortien de l'estat. Coses de la vida.
Amor, et trobo tant a faltar.

dijous, 5 d’agost de 2010

La poesia perjudica seriosament la salut



Un altre matí amb ganes de llàgrimes. Demà marxo de vacances, suposadament hauria de sentir-me nerviosa, contenta, excitada, i en canvi...
Confio que tot canviarà quan comenci el meu viatge. Fa molts anys que no viatgem juntes, serà tota una experiència i de ben segur que positiva. Avui intentaré concentrar-me en els aspectes pràctics i en d'altres no tant pràctics, com ara si és convenient fer un regal a un desconegut (tot i que conec la resposta).

dimecres, 4 d’agost de 2010

El camí que no apareix


Fa algun temps que no soc capaç de veure cap camí davant meu. És una sensació estranya. Potser té raó en Pako i es tracta de que em dediqui a construir el meu camí jo mateixa... només he de saber com començar (ironia).

dimarts, 3 d’agost de 2010

Boira


Hi ha dies que són plens de boira, en els quals l'ànima sembla que no es farà mai clara...
Espero que tu trobis la claredat que no has trobat encara, sigui jo capaç o no de trobar la meva

dilluns, 2 d’agost de 2010

La i-realitat


Ara ja puc dir que porto uns dies vivint la realitat. Tot i que estic segura que, pensi el que pensi la resta de l'univers, jo sempre he estat vivint la "meva realitat", però d'alguna manera ara tot és coherent. ESTIC SOLA!

diumenge, 1 d’agost de 2010

L'inici


1 d'agost de 2010. Amb 43 anys potser no és molt correcte dir-li "inici" a res que jo faci.
Tinc molts dubtes sobre l'interés que pugui tenir un bloc fet per la meva persona. Tal i com em veig a mi mateixa, si he destacat per alguna cosa ha estat per saber escoltar i no soc precisament una persona activa... però per provar...